“Els impostos no es tocaran si el Govern no canvia de color polític”

Passats els nervis d’acollir un esdeveniment com la Cimera Iberoamericana, la qualifica com un èxit. El cap de Govern recorda que és la culminació de dos anys de treball fins als documents que van ser aprovats per tots els mandataris.

Què ha suposat per a Andorra, reconeixement?

Molt més. És un abans i un després en la concepció del nostre país. Molta gent ens ha descobert com a potència turística i hi ha un coneixement més profund de la realitat d’Andorra que tindrà impacte econòmic i social.

Està convençut que no ens quedarem només amb discursos i bones paraules?

Hi ha empreses que ja s’hi han interessat i andorrans que han vist les oportunitats de negoci a Amèrica del sud.

És conscient que hi ha qui es pregunta què fa Andorra a Iberoamèrica?

Aquests tres dies han convençut els indecisos que pensaven que els maldecaps i els diners no s’ho valien, que no hi hauria retorn. I han vist que era una bona decisió. Vull trencar una llança per aquesta aposta arriscada per Toni Martí i Gilbert Saboya.

Com veurem aquest retorn?

Si volem diversificació, inversió, atraure més turistes amb poder adquisitiu, més residents, ens ho hem de creure, no podem viure en una autarquia o pensar que som un país petit amb limitacions. No hem de fer dispendis però sí seleccionar allò que s’ho val i que és una plataforma d’exposició de la nostra realitat.

No creu que són acords molt globals de països que estan molt lluny?

Els aspectes globals ens afecten, com lluitar contra el canvi climàtic, si no d’aquí a 25 anys estarem sense estacions. També es pot parlar de compromisos en matèria d’innovació, sanitària. Hem de fer pedagogia i no pensar què podem extreure dels organismes internacionals, sinó partir de la premissa que som privilegiats de créixer en aquest país i ho hem de retornar als països que no ho han tingut.

I què pot oferir un país petit?

Podem ajudar en el repartiment més equitatiu de les vacunes, i sentir-nos orgullosos. O fer que l’FMI o el Banc Mundial ajudin gràcies als compromisos aprovats a la Cimera.

Tot està molt bé, però això ho han d’entendre aquests organismes i les grans potències que acaparen les vacunes.

Dins de l’àrea hi ha dos països potents de la UE, Espanya i Portugal. I altres països d’Europa també van en aquesta línia. Si tots fem pinya es dona més força a aquesta reivindicació.

Un tema espontani va ser el de Portugal. S’acceptaran les vacunes?

És un dels avantatges de les reunions bilaterals. Creen afinitats i sinergies que ajuden a comprendre la realitat dels nostres països i no és gratuït de Portugal, que va veure que som un país seriós que hem rebut els seus compatriotes. N’estic molt agraït, no en tenien obligació.

Les trobades bilaterals són important, però per al veïnatge i les relacions, la de Pedro Sánchez haurà estat vital. Quina va ser la veritable conversa?

Vam parlar bàsicament de l’aproximació a Europa i el suport d’Espanya, vam reivindicar que avanci a bon ritme, de la Cimera, de l’espai iberoamericà, vam constatar les bones relacions en l’àmbit de la fiscalitat...

I d’harmonització?

No, ni d’homologació, ni de qualsevol grau d’insatisfacció respecte a la cooperació, ni del tipus d’interès que tenim, ni tan sols es va abordar la reflexió sobre els possibles mínims impositius. I una bona cosa és institucionalitzar un mecanisme de reunions per constatar com funciona la cooperació, per si en un futur hi ha alguna distorsió.

La ministra d’Exteriors espa­nyola es va referir a compassar.

La reflexió de la ministra era sobre iniciatives dels EUA, la UE o l’OCDE. En tot cas quan apuntava a Andorra posava de manifest una voluntat, que no és desitjable que hi hagi un diferència de tipus impositiu que s’incrementi. Això no vol dir que s’hagi de reduir per part d’Andorra.

Afectarà Andorra aquest límit internacional?

Hem de ser molt cauts, estem en reflexions embrionàries. Es parla d’empreses amb xifres de negoci astronòmiques i no hi ha cap societat andorrana que tingui els requisits per veure’s afectada. Faig una crida a la calma. Que la població no es preocupi, el Govern sap el que fa i de la mateixa manera que es va excloure la fiscalitat del mandat de negociació amb la UE ara mateix la nostra competitivitat no permet un increment dels tipus impositius, ni un augment excessiu de les pressions fiscals més enllà de la taxa CO2, turística, i revisar les deduccions de l’impost de societats.

No tem pressions externes?

No hi ha cap pressió d’enlloc que faci variar aquesta voluntat. Una altra cosa és si en el futur hi ha un canvi de signe polític a Andorra i el PS ja ha dit que aposta no per l’homologació sinó per l’harmonització. Els ciutadans poden estar ben tranquils. No vam parlar de youtubers, ni de residents, ni de tipus impositius.

Què ha de dir de la presència del Copríncep episcopal en la rebuda a autoritats sense representació francesa?

És una qüestió menor, de detall en el conjunt de la Cimera. La regla bàsica del protocol és que un cap d’Estat l’ha de rebre un cap d’Estat i un cap de Govern, un altre cap de Govern. Els que es queixen perquè no hi era el representant de Macron, si no hagués estat Joan-Enric Vives i jo hagués fet la rebuda als quatre caps d’Estat, serien els primers a dir que jo no estava al meu lloc institucional. Em consta que el representant del Copríncep francès no hi podia arribar per un motiu absolutament raonable. I no passa absolutament res. Després va participar en el discurs, al sopar i a les salutacions a les autoritats, i Macron va parlar sobre futures pandèmies.

La Cimera s’ha celebrat a Andorra, però el català no s’ha escoltat. Per quin motiu?

No hem fet prou divulgació prèvia. Quan s’ingressa en un organisme ens hem de sotmetre a les regles. Andorra hi va ingressar el 2005 i en aquell moment va acceptar una realitat establerta que només hi ha dues llengües, castellà i portuguès, i va quedar clar que el català no es podia introduir. Es va acceptar en aquell moment i les regles del joc es mantenen.