“Els ERTO són una eina que ha arribat per quedar-se”

Tot i estar confinat al ser contacte d’un positiu, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, és una de les veus autoritzades a la Trobada Empresarial que atén el Diari per donar la seva visió sobre els principals reptes del país.

La competitivitat del sistema fiscal andorrà s’ha posat en entredit. Quina percepció en té?

Cada Estat té la capacitat o les facultats de prendre les iniciatives fiscals que estimi oportunes. Per tant, Andorra té la legitimitat de defensar el seu sistema fiscal i les persones que vulguin venir aquí per acollir-se a aquesta fiscalitat tenen la llibertat de fer-ho sempre que compleixin amb la normativa del país on visquin. Jo no hi veig cap problema.

Per tant, no dona consistència a la demanda política de tornar a incloure Andorra a la llista de paradisos fiscals…

A la nostra organització no és un debat que estigui sobre de la taula ni tampoc ho ha estat mai.

L’èxode dels ‘youtubers’ té realment impacte en les finances espanyoles?

Abans caldria fer una altra reflexió. Per què marxen? Doncs això passa quan en alguns llocs s’excedeix de la càrrega impositiva a recaptar. Des de la CEOE entenem que hi hagi més bases imposables i menys tipus de gravàmens. La càrrega impositiva ha de ser proporcional i, concretament, en alguna autonomia pròxima a Andorra és una brutalitat.

Andorra pot sortir perdent amb el projecte d’un impost de societats mínim per a les empreses?

És un debat que acaba d’arrencar i s’ha plantejat una reflexió sobre la fiscalitat en els nous negocis a partir de l’efecte de la digitalització. Però això no va tant de països, sinó de l’harmonització dels impostos de la nova economia que competeix contra aquella més tradicional. A Europa s’està plantejant una unitat bancària i per primera vegada s’està parlant d’una mutualització del deute, per tant, caldrà veure com els nous negocis es van adaptant a aquesta harmonització.

Parla de nous negocis. Justament Andorra està fent esforços per diversificar la seva economia, ja que la dependència envers el turisme ha passat factura durant la pandèmia...

A Espanya ens passa igual. El turisme és importantíssim, aporta prop del 15% al PIB, als arxipèlags fins i tot més. Tenim grans multinacionals turístiques, però això no treu que no li donem també la importància que es mereix al sector industrial. Hi ha molt camí per recórrer en el desenvolupament de la innovació de la industria moderna, que cada vegada és més neta. Quan parlem del treball digne a àmbit mundial, hem de referir-nos a la indústria, que porta bones retribucions i llocs de treball indefinits. A Espanya en aquells llocs on el PIB industrial supera el 20% l’atur és molt menor.

Difícil, però, emmirallar Andorra amb aquest exemple...

Amb l’efecte de la digitalització i l’economia circular hi ha un espai immens per créixer i treballar en aquesta línia. El món industrial ha diferit molt del que coneixíem fins ara. La qüestió és que hi hagi la suficient varietat de sectors perquè el creixement sigui més sostenible.

Andorra ha legislat per primera vegada en el seu ordenament jurídic els ERTO. Com d’important ha estat aquesta figura per atenuar l’impacte de la destrucció laboral?

Quan es van implementar els ERTO a Espanya, en el primer mes hi havia tres milions de persones en ERTO. Ara hi ha al voltant d’unes 800.000 persones, que dependrà de l’evolució de la quarta onada. Han sigut una eina molt important i ho seguiran sent mentre no estigui vacunada gran part de la població.

Pot ser útil perpetuar els ERTO més enllà de la pandèmia?

Els ERTO han arribat per quedar-se. Han demostrat ser una eina important en moments complicats. Per a les empreses és un bon sistema per evitar la destrucció de llocs de treball. Ara s’ha de treballar en uns nous ERTOs que permetin parlar de més contractes indefinits perquè puguin donar-hi suport.

Per acabar. La sostenibilitat de les pensions. Un mal cronificat tant d’Andorra com d’Espanya. Hi ha alguna recepta màgica?

És un problema molt important que Europa ens demana no allargar-ho més. Si alguna cosa és clau és un pacte d’Estat perquè la reforma que s’assoleixi no canvïi en funció dels governants. I també vull posar en relleu la formació. És difícil generar nous llocs de treball sense formació. La pandèmia ens ha donat una oportunitat per avançar les coses i amb el teletreball hem progressat en poc temps el que hauríem trigat sis anys a canviar.