“Tinc la sensació que la gent és al món creatiu per l'aprovació”

Rocío Quillahuaman és una de les convidades d’enguany al Festival Ull Nu. Avui durà a terme la conferència Humor i Venjança, que parla sobre com convertir l’odi i les ganes de venjança en humor. Serà a les cinc de la tarda al Centre de Congressos.

Què és allò que odia?

La farsa de la meritocràcia, el postu­reig... sobretot em centro en l’escena barcelonina.

Tot això queda plasmat a les seves animacions. Com va començar tot?

Les meves animacions van sorgir de la ràbia i de la set de venjança. Tot va començar l’agost del 2018. Jo havia estudiat Comunicació Audiovisual i em sentia malament a Barcelona, on sembla que només ets vàlid si fas videoclips amb el Canadà. Per a mi va ser com una mena de teràpia.

Critica sobretot els falsos artistes...

Sí. Tinc la sensació que hi ha gent que és en aquest món creatiu per l’aprovació. Jo penso que crear és un privilegi que tenen algunes persones i s’ha de tenir en compte. He tingut molta sort de poder ser creativa. Per això convido sempre a una reflexió...

Quina?

La gent que es dedica a aquest món s’hauria de preguntar si ho fa perquè l’estima de veritat o si s’hi dedica per adquirir cert estatus social. Hi ha gent a qui només li importa ser la més cool, la més guai... Si ho fas per aquesta raó no pots anar bé. Això és el que critico als meus vídeos amb molt d’humor.

Humor i venjança. Precisament aquest és el títol de la xerrada que durà a terme avui al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

Sí. A les meves xerrades sempre parlo del mateix, que és la meva pròpia experiència. Explico com he aconseguit convertir l’odi i les ganes de venjança en humor. També parlo del procés creatiu, de la meva visió, la que tinc sobre la creativitat...

Parlant de la pròpia experiència... A vegades fins i tot fa vídeos de gent que coneix o que té al seu voltant. Com escull les seves ‘víctimes’ potencials?

És que va tan lligat a la meva vida personal... Tot neix de les meves experiències pròpies, les meves vivències de cada dia. Estic contenta perquè penso que a través d’això no només estic criticant sinó que estic fent justícia.

Llavors, hem de vigilar els que parlem amb vostè? Podríem sortir en algun dels vídeos?

No! (riu) Amb la gent maca no hi ha cap problema. A mi m’agrada criticar la gent que es pensa que la creativitat és capital social. Tot i això ahir vaig viure una situació incòmoda i vaig tenir una idea. Sempre em passa així. Vaig fent la meva vida i de cop sorgeixen les idees.

Què va passar?

Algú va donar el meu número sense el meu permís per una entrevista, llavors em van trucar i no sabia qui era. Em vaig sentir violenta i se’m va acudir fer-ne un vídeo. Què passaria si imprimís aquest número de telèfon i l’anés penjant pel carrer? Ho porto tot a l’extrem.

Quin va ser el primer vídeo que va publicar?

Vaig fer un vídeo per riure amb els meus amics sobre una creativa de Barcelona i el vaig penjar. De la nit al dia em vaig adonar que s’havia fet viral i que havia guanyat uns 17.000 seguidors. A partir d’aquí he seguit fent vídeos fins ara. Actualment tinc 159 milions de seguidors.

Són moltíssims! Té la sensació que tota aquesta gent comparteix aquesta visió sobre el fals ‘postureig’?

Evidentment rebo el feedback de la gent i em fa sentir bé perquè veig que no tan sols és una cosa meva, un tema que m’interessa només a mi. Veig que no estic boja! (riu).

Algun missatge en particular?

Em va escriure un conegut per dir-me que s’havia hagut de mudar de Barcelona perquè era insuportable. En aquell moment em vaig adonar que era un sentiment compartit.

La majoria de vídeos que publica són en castellà. Però dar­rerament també n’ha publicat algun en català.

Sí. Són per a les col·laboracions que faig per a l’APM. Treballo amb ells des de fa un temps. També treballo per a la revista Yorokobu.

Ja per acabar. Creu que ens aniria bé a la resta de mortals que no som Rocío Quillahuaman canalitzar més l’odi?

Jo crec que la gent ja el canalitza bastant bé! Criticar amb els teus amics és molt sa, però jo no en tenia prou. Crec que he trobat un format per plasmar-ho bé.