“Encara tinc una connexió amb Andorra per la família, que trobo molt a faltar”

L’exresident al país explica les seves vivències infantils a Andorra i comenta com ha arribat a ser una de les dibuixants a la companyia Walt Disney, on treballa des del 2007. Manifesta que part del seu art personal està vinculat a la seva infància a Andorra.

Quina relació té amb Andorra?

Els meus pares es van conèixer a Andorra, ella provenia de Filipines i ell de Falset, una població catalana, i aquí es van trobar. Els meus germans i jo vam néixer al Principat i hi vaig viure fins als tretze anys quan amb la família ens vam traslladar als Estats Units.

Per què van marxar a un altre continent?

El meu pare també era artista i la seva voluntat era donar als seus fills una vida millor i més oportunitats. Per aquest motiu als anys noranta ens vam traslladar als Estats Units, vam aplicar a la loteria per aconseguir una Green Card, una visa que et permet anar a viure allí, i la vam aconseguir.

Cercant el somni americà.

Sí. Els pares van marxar pensant en el nostre futur professional, on podríem estudiar i en aquella època Andorra encara no tenia universitat. Sempre havien tingut el somni americà, on pots arribar a aconseguir tot allò que t'havies imaginat, i perquè nosaltres ho poguéssim fer realitat van decidir venir als Estats Units.

Es plantejaria la possibilitat de tornar a viure a Andorra?

En cap cas (riu). No m’ho he plantejat mai perquè el que faig a Los Angeles no ho podria fer ni a Andorra, ni a Espanya ni a Europa. Els Estats Units em van oferir una oportunitat i la veritat és que gaudeixo molt de la meva professió i la sento com una cosa molt especial. Tanmateix, hi ha algunes coses que trobo a faltar d’Andorra, com per exemple les vacances, però sé del cert que no podria fer el que faig aquí.

Quins records té dels anys que va passar al país?

La infància. Nosaltres vivíem a Escàs, a la Massana, i recordo passar molt de temps a la muntanya i passejant amb els meus pares i germans. La veritat és que no era gaire d’esquiar, però tinc records de les nevades i quan a l’escola ens feien anar a pistes. El cert és que vaig tornar vuit anys després de marxar i tot em semblava més petit del que recordava, era com un conte de fades.

El canvi d’Escàs a Los Angeles la devia impactar molt.

En un principi ens vam traslladar a Arizona, on vaig estar quatre anys i després ja vaig anar a viure a Los Angeles. Marxar va ser un canvi molt dràstic, d’un lloc tan petit com Andorra, envoltat de muntanyes, a un espai tan gran com són els Estats Units. És un altre món, però al final una s’adapta i ara el xoc el tinc quan torno al Principat, que ho veus tot molt petit.

Una part de la seva família encara viu a Andorra.

Hi tinc tots els oncles i cosins, i fins fa poc també hi havia l’àvia, qui va traspassar fa un parell de setmanes. Em queden molts records i, per sort, l'àvia va poder conèixer el meu fill, el seu besnet, fa dos anys, abans de l’esclat de la pandèmia. Igualment encara tinc una connexió amb Andorra per la família, que trobo molt a faltar i espero veure ben aviat.

Com ha viscut la irrupció de la pandèmia tenint part de la família a Andorra?

Ha estat complicat. Abans del coronavirus la meva àvia venia cada any a veure’ns o hi anàvem nosaltres, i en el darrer any no ha estat possible. Tot i això, amb els meus germans i els pares tenim al sort de viure a prop i anar-nos movent al voltant del cercle familiar, de casa a casa enmig del nostre grup bombolla, la qual cosa ens ha ajudat molt.

Treballa a Disney com a dibuixant fent animacions.

Sí. Vaig estar set anys estudiant animació a Amèrica. Vaig començar en una universitat de Laguna Beach, després vaig agafar-me un any sabàtic per estudiar animació i construir el meu portfoli per entrar a la universitat CalArts. Després d’entrar en un programa per becaris a Disney, vaig tornar a l’escola d’art i Pixar em va contactar per fer un altre programa. Al final em van trucar de Disney per contractar-me com a dibuixant.

D’on va sorgir la seva passió pel dibuix?

El pare és artista contemporani abstracte i de ben petits ens deixava anar a l'estudi i dibuixar amb llibertat. Quan tenia 10 anys el pare em va deixar un llibre d’animació dels anys 50 o 60 i em va encantar el dibuix, el traç i la forma. En l’art personal també em baso en les experiències viscudes al llarg de la vida i, en part, a Andorra.

Té projectes de futur?

La feina em deixa poc temps lliure, però sempre he volgut fer un llibre de receptes il·lustrades i un de dibuixos dels viatges que he anat fent.