“Només penso en l'equip de l'any que ve”

Tres setmanes després d’acabar l’ACB, Ibon Navarro analitza la temporada i pensa en el futur.

Quina valoració fa del curs?

Tot s’ha de posar en context. Crec que de vegades l’autoexigència i l’esperit de resistència i resiliència ens tapen la realitat, i de vegades te l’ensenyen més des de fora. Hem hagut de superar molts problemes i obstacles i l’equip ha arribat al final amb opcions de ser al play-off, i crec que s’hi ha de donar valor. Si has estat fidel als teus valors i al que vols ser has d’estar content, i crec que ho hem estat.

Com explica la resposta de l’equip després de perdre contra l’Obradoiro?

Pel descans i perquè la gent va posar-se en forma. Vam aprendre al primer brot de Covid que després del confinament els jugadors sortien bé i frescos en l’àmbit mental, però el seu cos no estava preparat.

Quin anyet...

Sí. Fins i tot al final els últims sis partits pensàvem: “Ja que no pot agafar la Covid ningú, ara que no hi hagi lesions”, i va caure Tyson, i es va fer mal a Badalona.

Amb tot el que ha passat, encara fa més ràbia quedar tant a prop dels play-off?

La meva reflexió és que va faltar una victòria i vam perdre amb els dos equips que han baixat. Era molt difícil guanyar cap dels dos partits, però fa ràbia alguns dels que s’han perdut, tot i que sempre ens ha passat alguna cosa.

On hauria pogut arribar l’equip?

Sí hagués estat bé, la preocupació no hauria estat entrar al play-off, sinó en quina posició, i no entrar a l’Eurocup, sinó fins on arribàvem. Només amb una mica de salut l’equip hauria donat moltes alegries.

Hi havia una planificació, i tot ha anat saltant pels aires.

Ha estat una prova de planificació, avaluació, replanificació, avaluació, i tornar a planificar, i ho hem hagut d’aprendre sobre la marxa. Era un procés constant de replanificar el que ja havies planificat i gestionar moltes coses que et convidaven a la frustració.

Han arribat a jugar 20 homes.

Recordo una temporada de 22 jugadors l’any que vaig entrenar el Baskonia, però era per canvi de cromos, però el que ha passat enguany... No vull que sembli que busquem alguna cosa per explicar el que ha passat, perquè no crec que s’hagi d’explicar un fracàs perquè no ho ha estat, i estic segur que si ens haguessin passat menys coses l’equip hauria estat a un nivell més alt.

L’estiu passat va comentar que Paulí i García eren les apostes i havien de fer un pas endavant.

Tothom té al cap Sergi García però no ha jugat. Va jugar uns 15 partits amb el Saragossa i des de llavors no ha tingut continuïtat. Aquí ho ha fet com un noi de 23 anys que en fa dos que no juga, amb intermitències i successions d’errades, però crec que contextualitzant-ho, el seu any és bo.

I Paulí?

Hem trobat un jugador que les baixes li han fet tenir més minuts dels que crèiem que havia de tenir. Havia de tenir un rol menys secundari, però potser no tan important com el que ha hagut de tenir, i crec que ha respost bé.

‘Tyson’ va arrencar molt bé...

Quan millor estava es va lesionar, i quan tornava, va caure un altre cop. Per a nosaltres els quatre són molt importants per l’energia. Bandja Sy es lesiona a la Lliga Catalana i això fa que Tyson jugui més minuts dels que hauria de jugar per l’energia. Jugar més està bé, però també porta més càrrega.

Tenint en compte la lesió i la incògnita de Moussa, la idea és tenir una plantilla de 13 o 14?

Tot passa per confirmar primer la competició europea, i després que el club tanqui el pressupost. L’experiència diu que és positiu tenir 13 fitxes, i crec que hem d’apostar per jugadors versàtils per no anar al mercat si hi ha lesions. Espero que Tyson quan torni ho faci bé, però no podem fer la plantilla pensant en ell.

Pot seguir Senglin?

A partir d’ara el mercat serà molt complicat. Té un talent i forma de jugar que encaixa molt a l’Eurolliga, i espero que tingui l’opció d’anar a un esglaó superior.

Pel que fa a baixes, hem d’esperar alguna sorpresa?

La idea és mantenir el bloc, però si a equips per sobre els marxa algú, potser venen a buscar dels nostres, i hem d’estar preparats, però tenim un esquelet amb set o vuit jugadors importants.

Vol mantenir la idea de joc?

M’agradaria recuperar l’agressivitat a camp obert, que aquest any hem perdut per culpa de les lesions. El nombre de possessions ha baixat molt i som bons en les pèrdues que provoquem, però no en les recuperacions, i la idea és tornar-ho a tenir.

Ha estat semifinalista de l’Eurocup i de la Champions. Quina diferència hi ha?

En l’àmbit esportiu, sí. Econòmicament la Champions té moltes coses bones, i també l’opció de guanyar un títol, però l’Eurocup té l’avantatge que és la porta més complicada d’accedir a l’Eurolliga. Si aspires a jugar l’Eurolliga no té sentit que juguis la Champions. Cada club tria el seu camí, i el MoraBanc va buscar el seu perquè amb totes les nostres peculiaritats, l’aposta és arribar algun dia a l’Eurolliga.

Se l’ha relacionat amb altres clubs. Seguirà aquí?

(Riu) Ets davant meu a la meva taula de treball i he tapat alguns noms que t’asseguro que no miro per a altres clubs. Tinc molts lligams a València i Vitòria, és cert, però tinc contracte i només penso en el club. No sé que passarà al futur, però avui jo treballo pel MoraBanc i només penso en l’equip de l’any que ve. Valoro molt estar aquí i no tinc motius per voler marxar.

Serà el quart any. És important tenir un projecte a llarg termini?

Sí, el club s’ha adaptat als jugadors que s’han de fitxar perquè hi soc jo, i jo a l’estil del club. En una situació normal, l’equip hauria donat alegries i potser hauria pensat que el cicle acabava, però després d’aquest any i la sensació que queda, s’ha de seguir.