“La principal diferència entre estar o no vacunat és que no et mors”

La pandèmia no s’ha acabat i no podem descartar nous alts i baixos. Així de clar ho té el doctor Federico Martinon, professor a la universitat de Santiago de Compostel·la, cap de servei de pediatria de l'hospital universitari de la capital gallega, membre del comitè de vacunes de l'OMS i també assessor del Govern. L’expert recorda que es tracta d’una pandèmia i que com a tal cal tenir en compte la situació de tots els països i no descarta que haguem de revacunar-nos.

Per què és necessari ara l’assessorament per a l’estratègia de vacunació tenint en compte que ja hi ha bona part de la població amb el vaccí?

El que estem veient és que la pandèmia va per diferents fases. Ara és una fase positiva amb l’inici de la vacunació, amb una cobertura relativament alta en els grups de població més vulnerables però això encara no ha acabat, desafortundament. Per tant, encara ens queden moltes fases per superar. Això és una pandèmia i s’ha de resoldre globalment. Hi ha al voltant de 60 o 70 països que encara no han començat a vacunar o que tenen una cobertura menor de l’1%. El virus segueix evolucionant. Esperem que sigui innecessari però el més probable és que encara haguem de prendre moltes decisions i en molts casos fins i tot rectificacions en funció de l’evolució epidemiològica.

Entre molts altres càrrecs, vostè és coordinador del servei de Pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago. Considera necessari vacunar els menors de 16 anys?

No és una prioritat. El que està clar és que és molt important disposar de les dades adequades i de les fitxes tècniques de les vacunes, per això el nostre propi centre participa en assaigs clínics de vacunes de la Covid-19 en nens, perquè arribat el cas si està indicat i s’ha de fer, fer-ho amb les mateixes garanties de seguretat i coneixement que tenim amb els altres grups de població. El que està clar és que afortunadament la infecció en el pacient pediàtric és molt menys greu i per aquest motiu no tenim la mateixa prioritat en vacunar-los que en els grups en què sabem que el risc és molt més alt. Primer cal assegurar la vacunació en els grups d’alt risc, completar-lo en les dues dosis i després, en funció de l’evolució, un pas lògic és vacunar també els adolescents. Però això seria en un pas últim.

Andorra ha decidit guardar les poques vacunes de Pfizer per als joves d’entre 16 i 30 anys. Hi està d’acord?

En els pacients adolescents l’única vacuna que està aprovada és la Pfizer. Les altres estan encara en assaigs clínics. En el grup d’edat més jove, no només adolescents, sabem que el risc individual de patir la malaltia és menor. El factor de risc independent més important és l’edat. El fet que siguis més jove i no tinguis cap altra malaltia disminueix el teu risc de patir conseqüències greus degut a la Covid. Insisteixo que com és un grup en què la relació risc-benefici individual no és tan favorable com en les persones d’edat avançada sembla raonable reservar aquestes vacunes per a ells. En tot cas, això es va adaptant al subministrament de les vacunes però a priori el plantejament és raonable i s’està fent també en altres països com el Regne Unit.

Serà necessari una tercera dosi o revacunar-se una vegada finalitzi la pauta d’immunització?

Ningú té la resposta a aquesta pregunta. Sabem que és un escenari possible i si tenim en compte la velocitat de vacunació global, és probable que ens porti temps arribar a cobertures suficientment altes com per frenar la circulació del virus i que deixi d’evolucionar i apareguin noves variants. Un escenari que es preveu és que s’hagi de subministrar una vacuna que estigui adaptada a les noves variants circulants. Quan i com ningú ho sap. Dit això, també s’ha de tenir en compte que no hi haurà un canvi brusc en què les persones vacunades o que ja hagin passat la malaltia tornin al punt zero i siguin vulnerables. El que pot passar és que hi hagi un desgast progressiu de la protecció de les vacunes i que en un moment donat necessitem un reforç vacunal.

Quina opinió té sobre altres vacunes que encara no s’han subministrat a Europa com la xinesa?

En aquest moment el que tenim és un problema global de subministrament de vacunes. Així que totes les vacunes que es puguin afegir és bo. S’ha de tenir clar que el fet que una vacuna no estigui aprovada en el context europeu no vol dir que no sigui bona, simplement no s’ha sotmès encara al procés de regulació. Una altra cosa seria que s’hi hagués sotmès i no complís els requisits.

Hi pot haver una nova onada de contagis tot i la vacuna o ja estem al final de la pandèmia?

No crec que estiguem al final. Crec que estem en una etapa millor perquè tenim millors tractaments i eines, sabem millor el que s’ha de fer i tenim vacunes que sabem que funcionen. Però crec que encara tindrem alts i baixos. Això és una pandèmia i el que poguem resoldre localment, segueix supeditat al que passi globalment al món. Per això hem d’estar preparats per si cal fer un pas enrere en algun moment, tot i que esperem que siguin limitats i transitoris.

Hi ha encara dubtes sobre l’objectiu de les vacunes. Quina diferència hi ha entre la població vacunada i la que no ho està? Un vacunat pot contagiar-se?

La principal diferència entre la població vacunada i la no vacunada és que si ho estàs no et mors. Almenys amb les variants originals i les que hi ha actualment circulant, les vacunes han demostrat una eficàcia pràcticament del 100% per evitar la mort i una reducció de gairebé el 100% per evitar l’ingrés hospitalari. Ara bé, que no pateixis la malaltia de manera greu o que no et moris no vol dir que no t’infectis. Sabem que les vacunes també disminueixen significativament el risc d’infecció però no sabem fins a quant.