“No volem que l'heliport sigui desmesurat i sobredimensionat”

Patrícia Bragança (Lisboa, 1977), advocada de professió, és presidenta, des de l’abril d’aquest any, de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma).

Com va començar la seva vinculació amb Apapma?

Cap al 2003. Aleshores hi havia un grup de gent que va mobilitzar-se contra el projecte del telecabina de la Massana i jo m’hi vaig unir perquè, com a veïna de la parròquia, era un tema que em preocupava. Demanàvem que l’estació de sortida del telecabina es canviés d’ubicació i que no passés per sobre d’Escàs. El forn incinerador també va mobilitzar-nos. Cremava molt per sobre dels límits màxims, i això causava una contaminació que tenia greus conseqüències per als andorrans. Apapma aglutinava aquestes reivindicacions.

Com ha esdevingut presidenta de l’entitat?

Quan l’anterior president, el Carles Iriarte, va anunciar que deixava el càrrec després d’haver-hi dedicat molts anys, els companys d’Apapma van proposar-me que n’assumís el relleu perquè era un dels membres més veterans. La meva presidència no implicarà grans canvis. Vull donar continuïtat a la bona feina que hem fet fins ara.

Se senten satisfets amb l’arxivament del projecte d’aeroport a Grau Roig?

Sí. De moment veiem que aquest projecte està aparcat. La proposta de construir un aeroport en aquell indret era una barbaritat perquè no hi havia cap garantia que es preservés la natura. Això no vol dir que el debat sobre la mobilitat no ens preocupi. Cal prendre mesures per reduir l’accés al país amb vehicle privat i per aquesta raó donem suport a alternatives que ens ajudin a reduir la petjada ecològica, com ara el mitjà ferroviari.

Pensa que l’heliport és una bona alternativa?

L’helicòpter és un mitjà imprescindible en un entorn de muntanya com l’andorrà. Ara bé, no volem que l’heliport que es construeixi a Andorra sigui desmesurat i sobredimensionat perquè, quan tires endavant un projecte d’aquestes característiques, fer marxa enrere és molt difícil i té uns costos molt grans.

Quines garanties exigeixen al Govern?

Abans de construir una infraestructura com aquesta cal disposar de tota la informació tècnica en relació amb la seguretat i d’un estudi d’impacte ambiental. Hem d’evitar que el projecte que s’aprovi provoqui una gran deforestació a la zona i que generi contaminació sonora per als habitants. En resum, cal que, si l’heliport es construeix, es faci amb un impacte mínim en el medi ambient.

Apapma s’oposa des de l’inici a la construcció d’un telefèric a Carroi. Quines accions heu previst d’impulsar per mostrar-hi el vostre rebuig?

Aquest any tenim previst fer algunes accions per mostrar-hi la nostra oposició. Mantenim el contacte amb veïns de la zona i gent d’arreu del país que hi està en contra.

Pot donar-nos-en més detalls?

Encara no en podem dir res. Ja us ho comunicarem.

És compatible construir un laboratori en una zona declarada Reserva de la Biosfera, com proposa Grifols?

Ens preocupa que instal·lar un laboratori en una àrea declarada Reserva de la Biosfera pugui posar en risc el distintiu. Com que encara no s’ha construït i de moment només és un projecte de Grifols, nosaltres considerem oportú que es faci una consulta a la Unesco per sortir de dubtes. En cas que la Unesco digués que no és compatible, nosaltres només podríem defensar que s’instal·lés en un altre lloc.

El Govern ha defensat el projecte amb l’argument que a Tenerife, en un espai protegit per la Unesco, també hi ha un laboratori. Hi està d’acord?

El cas de Tenerife és diferent, ja què allà el laboratori està situat fora de l’espai declarat Reserva de la Biosfera, i a Ordino es troba dins la zona transitòria. No són situacions comparables.

Què en pensa, del tancament del parc d’animals de Naturlandia?

Estem molt satisfets d’aquesta decisió de la direcció del parc. Valorem que s’hagin trobat santuaris i refugis més adequats per als animals i amb la capacitat de garantir-ne una qualitat de vida i unes condicions més dignes. El més important és que Naturlandia deixi de ser un zoo i esdevingui una zona de convivència entre els humans i la fauna salvatge.

En quin punt es troba el procés judicial per investigar el sobrecost del forn incinerador?

Estem molt contents del pronunciament del Tribunal Constitucional del novembre del 2019 que obliga la Batllia a tornar a investigar el sobrecost a les obres del forn incinerador, però també sabem que serà una batalla de llarga durada.