“El que a Estònia li ha costat 30 anys no ens en podria costar 4”

Lidera el pla de transformació digital des d’una secretaria d’Estat que ha guanyat pes en la darrera remodelació ministerial. El projecte implica una inversió de 20,6 milions d’euros fins a l’any 2024.

On hauria d’estar situada Andorra el 2024?

El que es preveu és haver complert la gran majoria si no totes les iniciatives identificades, les 131, i, per tant, haver incidit en molts àmbits però essencialment el que hauria de ser molt visible el 2024 és l’existència d’unes infraestructures transversals que són els ciments que han de sustentar l’edifici digital que hauria de ser Andorra en el futur. No estarem el 2024 ni molt menys amb una situació de digitalització absoluta o similar al que és Estònia avui en dia perquè el que a ells els va costar trenta anys no ens podria costar a nosaltres quatre però amb col·laboracions que hem estat fent amb ells el que sí que tenim és l’aval de que estem en una bona via i que evita alguns dels errors que ells havien comès.

La situació actual s’ha mesurat amb un índex, el DESI, que situa Andorra en el lloc 25 d’Europa. Quina escalada s’hauria de fer?

L’índex DESI mesura el grau de digitalització en molts àmbits, des del punt de vista de connectivitat, en aquest estem molt bé, però l’acompanyen desenes d’altres indicadors i l’hem utilitzat com a valor de referència intentant que acabat el pla ens puguem situar en un lloc mitjà de la taula, entre els 5 i 10 primers seria molt desitjable.

L’empresa també té dèficits en l’àmbit digital i han anunciat un pla de suport a les PIMES. En què consistirà? Capacitació, subvencions?

Encara s’està madurant però va més en la línia de posar a disposició de les empreses capacitats d’anàlisi, auditories, revisions, plans estratègics, que posaria l’administració i no entro si seria a través d’una subvenció, d’un ajut, d’un crèdit tou, són mecanismes que encara no estan tancats. Això permetria a les empreses analitzar-se i establir una mena de pla d’acció de digitalització. Andorra, per la seva idiosincràsia, té un teixit empresarial orientat molt al sector turístic que està més lluny d’altres sectors molt més tecnològics. Tot i així la crisi sanitària ha impulsat i ha fet que molts d’aquests sectors es digitalitzessin a la seva manera: gimnasos per poder reservar sales i hores i la pròpia venda online de quasi diria qualsevol producte.

Al setembre neix l’agència de ciberseguretat. Com serà aquesta arrencada si la llei encara no estarà aprovada?

Es crearà per decret del Govern. Crear-la és bàsicament donar-li entitat però s’ha de desenvolupar el projecte, en aquest temps no hi haurà una empara legal perquè pugui actuar però al principi no es tracta d’anar a actuar, d’anar a supervisar quin és el grau de compliment normatiu sobre els esquemes nacionals de ciberseguretat de les empreses andorranes, no té sentit. El que li donaria aquesta empara legal a poder revisar, fer accions més concretes amb les empreses andorranes vindrà donat per la llei que es preveu que pugui entrar a tràmit l’últim trimestre de l’any.

Començarà amb personal adscrit?

Inicialment es basarà en una persona que lideri el projecte i que l’implanti i a priori no s’hi preveuen incorporacions de persones perquè el que intenta aquest òrgan és treballar molt amb les empreses del país, intentar estirar les capacitats de les empreses tecnològiques per poder proveir de serveis a l’agència.

Andorra Telecom ha posat 4,5 milions al servei d’aquest pla. La companyia seguirà aportant inversió?

Va ser una aposta d’Andorra Telecom per catalitzar aquet projecte entenent que ha de tenir un rol predominant en aquesta transformació digital. En el futur si vindran d’Andorra Telecom o directament dels pressupostos de l’Estat no ho puc dir ara, no em toca a mi aquesta decisió, hi ha un consell d’administració i una junta general d’Andorra Telecom i també molta part ve del propi departament de sistemes d’informació del Govern

Estònia és el model on es miren. Què Andorra incorpori la residència electrònica és un estadi superior a tot aquest pla de transformació?

Una e-residència no és més que algú des de fora d’Andorra pogues fer el 99% dels tràmits de gestió d’una empresa. Per arribar fins aquí hem de ser capaços de donar aquests serveis digitals, per tant és un estadi superior. Primer hem de començar per fer els deures interns i quan ja tot és accessible via internet, via canals digitals, és molt més fàcil anar a buscar que tercers vinguin a instal·lar-se aquí i que ho puguin fer fàcilment des d’allà on estiguin sense desplaçar-se a Andorra. És el paradigma de la digitalització: obrir una empresa en un altre país havent vingut només una vegada per obtenir la identitat .

El vot electrònic podria ser una realitat en el marc d’aquesta transformació?

Calen unes bases per poder garantir el bon funcionament i que aquest vot electrònic tingui les màximes garanties perquè sigui vàlid i indiscutible. Si es podrà fer el 2023 o 2024 crec que depèn de molts altres aspectes, no només tecnològics, i evidentment arribat el moment si es considera oportú desenvolupar aquest projecte segurament es pugui fer. Però a dia d’avui no és una de les iniciatives identificades.