“Cap govern d'esquerres hauria fet una gestió com la nostra”

El ministre de Salut fa un repàs a la crisi sanitària des d’un punt de vista humà i personal de qui ha estat al capdavant d’una gestió molt complicada prenent decisions que afectaven milers de persones.

Com se sent en aquests moments?

Cansat però amb molta energia per seguir gestionant la pandèmia. Tal com soc, prefereixo decidir, estar actiu i al capdavant i no de forma passiva.

I sobretot perquè l’experiència, dolenta, l’ha viscut des de la visió de pneumòleg.

No la voldria haver passat, però algun profit en trec, estic creixent com a professional, m’estic fent madur. Som una generació que no hem passat cap dificultat grossa, a diferència de les anteriors. El SARS es va quedar pel camí, el MERS i la grip aviar també. No hem patit guerres.

La pandèmia és una guerra?

No. En una guerra l’ésser humà mata. Una pandèmia és un agent extern que ens ataca i nosaltres com a col·lectiu ens unim, té aquesta part de solidaritat, surt el millor i el pitjor. És millor una pandèmia que una guerra.

Hem deixat enrere altres virus. Però la Covid es quedarà?

Ningú sap el futur, però tot apunta que sí, ens anirem immunitzant de forma natural, i tindrem fàrmacs menys agressius.

Massa fàcil, no creu?

Hi ha un risc important. Mentre hi hagi grans bosses de gent que no es vacuna, seran el caldo de cultiu de noves variants i podria arribar una que superi la immunitat, la natural o l’adquirida. El gran repte és vacunar tothom. El primer món s’ha de preocupar que tothom rebi vacunes i equips de vacunació. També per ètica.

Aquesta pandèmia ens ha mostrat precisament els enfrontaments i joc brut per aconseguir equips i vacunes. No s’ha donat un gran exemple.

Fins i tot aspectes lligats a la indústria farmacèutica, de guerres entre vacunes, que també ha passat. No m’agrada. És la part fosca de l’ésser humà. Hi ha gent que s’ha enriquit amb la pandèmia, que ha abusat. La gran part de la població ha tingut una actitud de lluita solidària.

La geopolítica ha fet agafar mala fama a l’AstraZeneca?

És una vacuna econòmica i funciona molt bé. Ha existit una campanya informativa sobre efectes adversos que també tenen les altres, i a més a més els polítics s’han espantat i han pres decisions marcades per la por més que per criteris científics.

Vostè es va mantenir ferm amb AZ. No devia ser fàcil.

Gens, perquè veus que tothom atura menys tu. És la que teníem per lluitar contra la pandèmia. Els riscos derivats d’emmalaltir són molt elevats i s’ha de vacunar. No hem tingut problemes majors, i en canvi les persones no vacunades sí que han tingut problemes greus.

Com a pneumòleg, pensa que és un virus natural o darrere hi ha la mà de l’home?

Francament, és un virus que a diferència d’altres té una afectació clínica molt diferent. És molt difícil saber si això és natural. Durant la història de la humanitat hi ha hagut moltes plagues i moltes pestes que no sabem què han estat i per tant les combinacions genètiques que es produeixen dins de la mateixa natura poden portar virus molt agressius. A vegades penses que potser sí que és un virus de laboratori que s’ha escapat, és un coronavirus diferent. Jo soc molt agnòstic en tot. No hi ha arguments objectius per decantar-nos.

En algun moment ha pensat de llençar la tovallola?

No va amb la meva personalitat. Quan ets metge prens decisions que afecten la vida de les persones. Mai he pres la responsabilitat tan gran de decisions que afecten la vida de tantes persones alhora. L’estrès i la pressió m’han generat una resposta de lluita molt intensa. Finalment el retorn de la mateixa ciutadania i els resultats retroalimenten aquesta energia, i em sento satisfet dels resultats.

En què es basa?

En la letalitat d’altres països, com Alemanya, Àustria, estem per sota. Això és el que val en medicina, de les persones que s’han contagiat, quantes n’hem perdut.

Estem en el tram final, a la meta?

No arribem a la meta. Aquest virus té pinta que es quedarà.

El Govern va estar dividit entre economia o salut?

M’ha sorprès molt des del primer dia quan vam decidir tancar-ho tot sense cap dificultat. Ha estat un consell de ministres de coalició que hem treballat de forma homogènia i tothom ha escoltat els criteris sanitaris. Jo també tinc en compte els criteris econòmics, perquè sense economia tampoc hi ha salut. Si aquí creem un drama socioeconòmic tindrem molts problemes de salut.

Al principi seria una muntanya.

La gestió a l’inici va ser salvem la pell, i després la segona part de la pandèmia –des de l’estiu passat fins avui– va ser donar les mateixes oportunitats a tothom, contenir la pandèmia i l’economia al màxim d’oberta. La gestió social i dels sectors econòmics, cap govern d’esquerres la pot avançar, i no és un govern d’esquerres. Tothom tenia clar que no es podia deixar caure ningú, perquè sinó després vindria una catàstrofe social i econòmica.

Hi havia un pla B si ens faltaven respiradors?

Partíem d’un sistema sanitari més potent que els altres, teníem 12 llits d’UCI equipats, 9 i 3 al magatzem, i vam arribar a tenir l’equivalent a més de 50 respiradors per 100.000 habitants, molt més que Alemanya. I podem arribar a 38 demà. Per això no es va col·lapsar, vam arribar a 19 malalts ventilats.

Un dels fets amb més ressò van ser els cubans. Va ser encertat, estaven preparats?

Hi ha molta geopolítica. Estàvem en una situació crítica, un terç dels malalts eren sanitaris, ens estàvem quedant sense metges i infermeres, i l’únic lloc on trobar sanitaris era Cuba. Va ser una decisió genial, perquè van arribar professionals que van donar suport en zones delicades. Són professionals que tenen una formació diferent a la nostra, són menys tecnològics, però són molt clínics, acostumats a veure molt els malalts. Van salvar vides. A la brigada cubana se la va denigrar, això és el cantó fosc, aquells que intenten desmuntar-ho tot, és la part tòxica de la societat, com el que està passant actualment amb Grifols.