“La gent bona, del Sabadell o de MoraBanc, té lloc segur”

En ple procés d’internacionalització aquesta és la primera operació corporativa de país en anys. Per què han comprat BancSabadell d’Andorra (BSA)?

El primer que significa la compra és que estem apostant pel país, que té un gran futur pel davant. Després, perquè en el món de la banca ser fort al país d’origen és un dels requisits necessaris per afrontar processos d’internacionalització amb més garanties. Som bancs petits, tots els d’Andorra ho som, i la unió és molt complementària sobretot pel que fa al teixit-país. Crec que arribarem al 40% de quota de mercat.

Una estratègia completament diferent a la de les altres entitats.

Quan els bancs van començar a internacionalitzar-se tenien uns beneficis molt suculents i pulmó per fer-ho. Nosaltres hi vam anar més tard i el que necessitem és tornar a tenir pulmó per afrontar un procés molt car. En paral·lel, se’ns ajunta el tema de la digitalització, que també és molt costosa, i per això necessites entitats amb capacitat de generar beneficis per poder reinvertir-los.

L’operació rondarà els 130 milions si els minoritaris venen el 48,39% restant. En quina situació queden els que no ho facin?

Està pactat amb el Sabadell que un cop l’AFA autoritzi l’operació, que esperem que sigui a final de setembre o principi d’octubre, tenim dos mesos per fer extensiva l’oferta als minoritaris. A final de novembre o principi de desembre rebran una carta on se’ls comunicarà la quantitat que els correspon en funció del nombre d’accions. Hem d’esperar perquè la xifra final està pendent de l’auditoria i poden ser 130 o 131 milions. Aquest petit ajust és el que necessitem per fer extensiva l’oferta i fixar l’equació de canvi dels títols. Llavors podran triar entre vendre el 50%, el 100% o el que vulguin de la seva participació o ser accionistes de MoraBanc.

BSA té uns 150 treballadors i MoraBanc uns 300; quants n’hi haurà al final de la integració?

La integració no és només de persones, va més enllà i de fet un dels motius pels quals hem fet l’operació és perquè compartim plataforma tecnològica, que és una de les despeses principals que hi ha en processos com aquest. El nostre objectiu és maximitzar els llocs de treball. Som dos bancs que guanyen diners i en guanyarem més, fet que ens permet no haver de ser tan agressius en la qüestió del personal.

En cas d’acomiadaments, seran sobretot del Sabadell?

Es buscaran les millors persones per a cada posició i si la gent, sigui d’aquí o d’allà, és bona, té lloc segur. Els dos equips es respectaran al màxim. A MoraBanc hem reduït la plantilla un 30% en cinc anys amb solucions adequades a cada cas i així se seguirà. Ara bé, la banca viu un moment complicat de canvi de model que implicarà la creació de nous perfils i la sortida d’altres.

Quantes oficines tancaran?

Cinc oficines, però cinc oficines físiques, que no vol dir que les persones que les ocupen deixin de treballar. Vam tancar fa dos anys la de Pyrénées i aleshores es va reubicar tothom.

Han previst la possibilitat que alguns dels actuals clients del Sabadell marxin?

En totes les operacions corporatives sempre hi ha un percentatge de clients que per concentració, per diversificar o perquè són exclients del banc marxen, i sí, ja està previst en els números.

Es mantindran les condicions als clients de BSA? Fins quan?

Del que es tracta és de fer un banc millor per als clients, per als accionistes i per al país. Fins que no es completi la integració tecnològica i la fusió de les dues fitxes bancàries a mitjan any vinent tot seguirà igual. Evidentment apujar preus no ho tenim al cap perquè no volem que marxin clients. És un tema que porta molta cua i tampoc estic tan segur que sigui més barat el Sabadell que nosaltres. Tenim clients compartits, creixem cada any i si fóssim tan cars i tan dolents no vindria ningú. Igual que si fóssim tan bons i barats només hi hauria un banc al país. Potser hi ha casos específics però no crec que sigui ni de bon tros com diu la rumorologia.

Quins són els terminis fixats perquè s’acabi la marca BSA?

Ens ho fixa el Sabadell Espanya, que ens ha posat un màxim de nou mesos perquè desaparegui la marca. El període interí comença a comptar a partir de la fusió de les fitxes i pels volts del juny de l’any vinent tot serà MoraBanc.

El benefici de les entitats va ser de 40 milions (30 i 10) el 2020. Quins objectius s’han fixat?

Guanyar 50 milions el 2024.

Com encaixa l’arribada de Joan Maria Nin, especialista en mercats internacionals, a la presidència de l’entitat amb la clara aposta pel mercat domèstic?

Joan Maria Nin arriba en el moment d’un procés de canvi en l’àmbit corporatiu, en què el president passa a ser no executiu i a mi se’m nomena primer executiu, quan en l’anterior etapa aquesta responsabilitat era compartida. El fet que vingui una persona tremendament respectada i amb una experiència molt àmplia en el món bancari ens ajuda a treure’ns la por a afrontar determinades operacions. I cal tenir en compte que Nin creu fermament que ser líder al mercat domèstic és el primer pas per ser un banc més fort per afrontar un procés d’internacionalització.

La plaça queda controlada per tres grans entitats amb capital 100% andorrà. Anem cap a l’oligopoli? Hem perdut interès?

Andorra és un mercat molt petit, molt rendible, perquè hi ha un important teixit empresarial i hi ha molta riquesa, però no deixa de ser un mercat petit per als macrobancs que surten de les grans fusions internacionals. Perdem atractiu? No crec que sigui un tema d’atractiu o no, és un tema que Andorra s’està transformant, està adaptant la normativa europea, venim d’un tipus de banca i anem cap a un model diferent i hem de veure què passa amb l‘acord d’associació.

Estan oberts a noves operacions internes? Són necessàries?

Crec que no ho són. És bo per a un país que hi hagi quatre bancs, millor tres, i estic convençut que els pròxims anys el sector anirà cap amunt. És cert que tenim deures, però no només aquí sinó a tot el món, sobretot els bancs de tota la vida, per posar-nos al dia i poder competir amb l’univers digital que ve amb moltíssima força.

És compatible l’accés al prestador d’última instància (el BCE) en l’acord d’associació amb la UE i vetar que entitats estrangeres puguin operar a Andorra?

Sí, no veig per què no.

Només el que els beneficia?

La part dolenta és que tenim tota la normativa europea i ja no som el país que érem. El Govern ho està fent bé, amb cautela i mirant de preservar els interessos del país, i s’ha de seguir en aquesta línia d’anar fent a poc a poc i bona lletra. Hem estat tota la vida sense prestador d’última instància i som aquí, és a dir, si es té, fantàstic, i si no ens haurem d’espavilar.

Com afronten la possibilitat que l’acord inclogui el passaport comunitari?

S’hauria de demanar un període transitori extens com s’ha fet amb el tabac. Al final sí o sí hauràs de competir al mateix mercat amb una sucursal de La Caixa o d’ING que podrien començar una guerra de preus brutal. Fet que ens portaria a tancar oficines –i aleshores hi hauria sortides de personal de veritat– i a retallar per totes bandes, així que es deixarien de fer un seguit de coses a nivell país en màrqueting comercial, patrocinis... Sense una moratòria de 10 anys o més per fer els deures en tots els àmbits seria terrorífic per al sector financer, i no només per al sector, també per a Andorra, amb més gent a l’atur i menys capacitat per afrontar inversions.