“Cal abordar la rendibilitat del sector immobiliari”

L’habitatge és un problema de país i en aquest debat el Raonador del Ciutadà ha pres la iniciativa defensant l’accés a un habitatge digne com a dret bàsic de la ciutadania, la regulació del mercat de lloguer i les polítiques públiques engegades el 2019. Ara, apunta a regular la rendibilitat del sector immobiliari.

Què li sembla la mesura del Govern de descongelar els preus del lloguer de contractes prorrogats el 2019?

Bé, el més bo és que es manté la congelació amb un 95% de similitud amb la mesura que es va prendre els anys anteriors. La congelació no s’ha de derogar d’una manera brutal fins que les altres mesures donin els seus fruits i, de fet, a poc a poc ja estan donant fruits. També és important que la mesura sigui només amb acord dels llogaters perquè d’alguna manera segueix la línia de fons, que és protegir les famílies en dificultats i que no troben alternatives si els fan fora del pis perquè els fan un augment brutal.

De fet, vostè sempre ha mantingut que es tractava d’una mesura a llarg termini.

Dos, tres, quatre, cinc anys... els que facin falta fins que el mercat de lloguer s’estabilitzi i fins que les altres mesures funcionin. Fins que l’Institut de l’Habitatge estigui en ple funcionament, fins que es munti el Fons de l’Habitatge i es comencin a fer promocions publicoprivades o públiques.

El sector argumenta que ha d’aprofitar les finestres que deixa el Govern per aplicar rendiments que no pot aplicar a causa de la normativa i això fa que pugi el preu del lloguer.

Aquesta crec que és una mala manera d’enfocar el tema, perquè això vol dir que és un moviment purament especulatiu que diu que si ens congelen, quan s’alliberi farem tot el que no ens han deixat fer abans... És veritat que els inversors i els immobiliaris tenen dret a guanyar-se la vida, però amb una rendibilitat raonable, tenint en compte que estem en un país on el mercat està tensionat i assumint que tenen una responsabilitat social i tot sense perdre diners, perquè mai perden diners. El que fan és deixar de guanyar-ne molts més degut a l’especulació estant en un país que funciona i que està atraient més gent.

Però llavors ens trobem les crítiques del sector per la intervenció del mercat.

Bé, el sector immobiliari diu que les mesures de congelació distorsionen el mercat. No! El mercat està distorsionat ja ara, amb perjudici de les famílies amb rendes mitjanes o baixes. La intervenció de l’Estat congelant no crea una distorsió, només l’equilibra entre les famílies mitjanes i baixes i els propietaris que no puguin tindre rendiments molt per sobre del que realment és un rendiment normal en termes immobiliaris.

Fins a quin punt una mesura que reguli el rendiment seria més efectiva que una que en reguli el preu?

La rendibilitat és un dels temes als quals no hem arribat, però ràpidament s’haurà de posar sobre la taula descriminalitzar que inversors privats que entrin en una promoció publicoprivada guanyin una quantitat raonable de diners. Qualsevol intervenció en el mercat de lloguer, i vist com s’està posant l’economia, vista l’afluència de la gent de fora i vist el preu del sòl, l’única manera és trobar una via per poder fer habitatges amb diners públics i/o privats assegurant una mínima rendibilitat per als inversors privats. I això no ha d’espantar ningú. És possible fer habitatges socials amb diners privats, no hi ha cap llei que ho prohibeixi; és possible que per la renda que acabarà cobrant un privat no ho pugui assumir, però no hi ha cap mal que la inversió privada ajudi el sector públic a solucionar el problema mentre s’obtinguin uns rendiments raonables, que en el món immobiliari se situen en un 2% o un 4%. Aquí estem sempre amb el mateix problema de fons, que és que l’Estat o el sistema públic no té prou recursos per solucionar per ell la qüestió de l’habitatge; no hi ha prou pressupost i així serà, a no ser que augmentin els impostos d’una manera desaforada.

Però a Andorra no està establert socialment, com a altres països, que l’habitatge és un dret i no una mercaderia.

Doncs el Raonador ho ha estat dient els darrers tres anys. És un dret essencial, és un dret que no és una mercaderia, almenys el primer habitatge i amb uns metres quadrats dignes i, per tant, aquest sector no només no ha d’estar liberalitzat, sinó que ha d’estar permanentment regulat, tutelat i vigilat perquè no es descompensi. Si els propietaris es pensen que quan acabi la ventada i acabi la pandèmia tornarem a allò d’abans: no. Perquè si no la pròxima onada i la pròxima crisi tornarem a estar igual. És bo que una part de l’habitatge estigui permanentment regulat, això sí, sense fer excessos ni traves inútils, per tal d’estabilitzar el tema per sempre.

La setmana passada a la Taula de l’Habitatge es va parlar que pot haver-hi al Principat uns 8.500 pisos buits. Què li sembla aquesta dada?

Són dades així... orientatives, i si realment fos el cas hi ha molta feina a fer. És cert que és tècnicament i jurídicament molt difícil, però és una primera dada per poder treballar-la a fons. Com més pisos hi hagi al mercat més estabilitzat estarà. Com s’haurà de fer per a cada subgrup de tipus d’habitatge? S’ha de separar cada subgrup per mirar de treure habitatge a lloguer i treure’n el màxim possible. Com més en tindrem més s’equilibrarà la proporció lloguer-salaris. Ara, s’ha de veure al final quants seran els que siguin susceptibles de poder entrar en lloguer.