“L'extrema dreta ens ha tocat el rovell de l'ou”

El comú d’Andorra la Vella ha apostat aquest any per Love of Lesbian com a cap de cartell de la festa major 2021. Actuaran aquest vespre a les 20.30 h a l’escenari del Parc Central, on es preveu que assisteixin unes 1.500 persones. Entrevistem Santi Balmes, cantant i lletrista de la formació barcelonina quatre mesos després de la publicació de l’últim treball del grup: V.E.H.N (Viaje épico hacia la nada).

Van ser el grup escollit per dur a terme la primera prova pilot de concert massiu a Catalunya. Van reunir 5.000 persones al Palau Sant Jordi a l’abril. Com va anar?

Era un concert on ens jugàvem molt el prestigi. Tan sols faltava una setmana perquè sortís el disc i era bastant complicat a nivell logístic. Realment no sabíem amb què ens estàvem posant, però al final va anar bé.

Suposo que no hi ha punt de comparació amb el concert en streaming que va fer el grup el desembre de 2020...

No va tenir res a veure! Ni la intenció tampoc. Aquell era un streaming que es va emetre a Amèrica. No hi ha ni punt de comparació.

Parlant del confinament... hi ha qui diu que el seu últim treball ha estat marcat per la pandèmia.

L’únic que passa és que va coincidir amb un estat que corresponia a un tancament mental, a una opressió bastant bèstia. Nosaltres veníem d’una situació legal complicada relacionada amb judicis, volíem trencar uns contractes, etc. Per a nosaltres va ser molt complicat perquè van ser dos anys previs a la sortida del disc que vam viure d’una manera molt claustrofòbica. Tot això ha propiciat una sensació de claustrofòbia que està reflectida en aquest disc i que en certa manera es pot relacionar amb la pandèmia.

Parlem de V.E.H.N. (Viaje épico hacia la nada). Sembla un acrònim que et cridi o et convidi…

Absolutament. Quan vam veure que l’acrònim era una invitació al fet d’apropar-se ens vam adonar que tenia molta força.

He llegit que comparen aquest disc amb un viatge i que consideren important que aquest àlbum s’escolti de principi a fi.

Sí. És bastant important. Sobretot perquè ara la gent no escolta els àlbums sencers i, en aquest cas, l’ordre és important. Comença amb un sentiment de claustrofòbia i acaba amb un sentiment d’alliberament.

Fins a quin punt ha evolucionat aquest treball a nivell sonor?

Un disc sempre té relació amb els anteriors, en el sentit que té una evolució lògica. Porta la contrària a l’anterior per una llei pendular.

Podríem dir que s’allunya bastant de ‘Poeta Halley’ (2016)?

No hi ha res més enllà d’una evolució lògica amb una banda, tenint en compte que no pots trencar un estil d’una manera radical quan està formada per les mateixes persones. David Bowie sí que podia canviar tota la seva banda. Cada disc tenia una personalitat diferent. Amb els grups això dels canvis és bastant més relatiu. Sí que obeeix a canvis personals que ha tingut els últims anys. Personalment, potser és més emprenyat.

Què ho ha propiciat?

El discurs de l’àlbum és emocional perquè les coses que passen al món t’afecten emocionalment. Hi ha hagut temes com el procés, o la irrupció de l’extrema dreta que ens han tocat el rovell de l’ou.

En quin moment es troba Love of Lesbian?

És complicat dir-ho. Mai saps si està de pujada o de baixada. En un molt bon moment intern.

Ja per acabar. Havien actuat mai a Andorra? Què n’esperen d’aquest concert de festa major?

Estem més aviat acostumats a actuar en festivals. Havíem tocat una vegada a Andorra en un teatre. Realment no sé què espera la gent. Li diria que farem el concert que estem fent a tot arreu. No estem canviant res. Estem fent el mateix format a totes les ciutats en què actuem en la gira 2021. Sí que inclourem algun hit d’altres moments, però.