“La sobirania energètica ve donada per la sobirania política”

En una conjuntura en què l’energia està al centre del debat, el director general de FEDA reflexiona sobre el futur d’aquest sector i el paper que hi juga l’entitat.

FEDA s’ha marcat l’objectiu de subministrar un 50% de l’energia que gasta el país per a 2030 provinent de fonts renovables. Com ho aconseguirà?

Per una banda, la Litecc [Llei 21/2018 d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic] ja ens demana el 33% per a 2030. Tenim una sèrie de projectes engegats que ens han de permetre arribar a aquest percentatge abans del 2030.

Quins són aquests projectes?

Un d’ells és el camp eòlic del Maià que té molta capacitat de producció d’energia. Hi ha el projecte de la fotovoltaica, que aquest és més petit, i després tenim un altre projecte, que és el de Cetresa, que també es pot recuperar molta més energia de la que estem recuperant ara. Amb quests tres projectes hem d’arribar al 30% del que parla la Litecc molt abans del que ens marca.

I fins al 50% de l’objectiu?

Aquí jo diria que hi ha una part que per a mi és molt important, com és l’autoconsum de les cases, el qual ja està molt implantat amb més de 100 cases que estan funcionant i que és pràcticament l’1% de l’energia. Però això té potencial per a créixer i després també hi ha projectes de minicentrals hidroelèctriques d’Arcalís i Sant Julià, que s’han inaugurat aquest any, i que cadascun aporta al global.

S’ha obert la porta, doncs, que particulars i empreses aportin a la generació d’energia del país?

FEDA és una empresa integrada que té tota la cadena de valor en el sector de l’energia elèctrica i tant important és la xarxa de distribució i l’accés de tothom a l’energia com la compravenda majorista que garanteix el preu final al client, però el que és veritat és que hi ha lloc per tothom. Però, al final, com a valor global, la idea és tenir un mix energètic que et garanteixi preus a mitjà termini i que eviti les volatilitats que hi ha ara. És un error pensar que FEDA ho ha de fer tot, per diversos temes, però el més important és que repercuteixi en llocs de feina al país tant si ho fa FEDA com no.

Es parla a Europa de transició justa i que això comportarà costos, però aquests han de repercutir sempre en el consumidor?

Aquí entrem al fons de la qüestió, perquè al final de la transició energètica i el canvi climàtic hi ha diversos problemes. Primer, el del CO2 i les emissions; hi ha un problema econòmic que és on inverteixes i com inverteixes i al final uns models de mercat que apunten cap a elevades volatilitats i preus molt cars a causa de l’increment dels drets d’emissions dels combustibles fòssils.

Però per què aquests preus tan cars?

Cal tindre en compte que les energies renovables no són tan flexibles com els combustibles fòssils perquè quan fa vent hi ha energia i quan no fa vent, no n’hi ha; i quan fa sol, doncs el mateix. Això genera desequilibris i volatilitat de preus. Aquesta volatilitat és el repte que s’ha de gestionar per sobre de la part econòmica i de les inversions. Aquí hi ha una necessitat cada cop més evident de ser solidaris amb els clients, amb els consumidors, i integrar una part dels costos, que és una cosa que va associada a la transició energètica. Quan es parla d’accés a l’energia es parla també d’energia assequible i això és el repte que tenim al davant.

Quina importància, doncs, tenen en aquest sentit la sobirania política i la sobirania energètica?

Som dependents en una part important dels dos cantons [en referència a Espanya i França] però aquí l’important és que les decisions, d’alguna manera, les podem prendre nosaltres. La sobirania permet, com ara que veiem riscos molt grans per la volatilitat de preus de mercat, decidir invertir més o accelerar les inversions o incentivar l’autoconsum. I la sobirania energètica, d’altra banda, ve donada per la sobirania política perquè Andorra té la capacitat d’actuar políticament. L’avantatge de ser petits és que ens dona una rapidesa i una flexibilitat que altres no tenen.

Per què els contractes a llarg termini permeten a Andorra tenir preus més econòmics que a Espanya o França?

El contracte a llarg termini [10 anys], són contractes que vam estar parlant al 2018 i 2019 tant del costat francès com de l’espanyol i una part de l’energia que hem comprat i que comprarem està garantida per una banda d’origen renovable, que també és important perquè et deslligues de les volatilitats associades al CO2 i altres fonts de combustibles fòssils, i per altra banda estan lligades amb un preu tancat que són preus que van contra els projectes.

El que passa és que anem a un futur amb energies renovables, però no amb menys electricitat.

Anem a un futur amb menys consum d’energia, això és segur.

Però per eficiència, no per falta de demanda?

Una part per eficiència segur, perquè s’ha de recuperar eficiència com sigui. I si ens posem molt endavant, què? El que passa és que anem a un futur en el qual s’ha de posar en relleu que els recursos són finits, encara que siguin renovables. El que no hi haurà serà energia per a malgastar. La demanda d’energia global baixarà per eficiència i per sobrietat, segur. I amb aquesta demanda global, l’energia elèctrica es doblarà a nivell europeu.