“O Andorra s'obre més o el seu model de negoci quedarà obsolet”

Víctor Domínguez Burguillo parla molt i bé sobre temes que van des del fitnes a les moneda digital i l’economia malgrat els seus 25 anys. Sap connectar amb els joves i té èxit, ja que és seguit per gairebé 450.000 subscriptors al seu compte de YouTube, i té 330.000 seguidors a Instagram. Víctor forma part d'aquest grup de youtubers que s’ha traslladat a Andorra recentment i que ha generat tant de debat a Espanya.

Com du aquesta pressió dels mitjans espanyols per entrevistar-se i parlar de la fugida de youtubers espanyols cap a Andorra?

Ha estat força bèstia, hi ha dies que he rebut deu trucades perdudes, vuit missatges demanant entrevistes. Gràcies a Déu ho he portat bé, però estic desitjant que s’acabi. Des de la tele han tingut la postura perdedora perquè tot i que habitualment estan del costat fàcil (el bo), aquest cop han quedat retratats, perquè crec que la crítica s'ha girat en contra seva, ja que el públic ha entès per què certs emprenedors marxen d’Espanya.

Per què va venir a Andorra?

Ho vaig fer per estalviar i invertir i perquè el país m’oferia la tranquil·litat mental per centrar-me en això i treballar les meves aparicions en les xarxes socials. M’he adaptat molt bé i m’imagino vivint aquí molt anys.

Quins serien els seus consells per als joves andorrans que volen ser youtubers?

El mercat és molt més petit a Andorra, però poden tenir com a diana el francès, l’espanyol i el que parla espanyol que té una gran audiència potencial. Crec que el fet que estiguis a Andorra o en un altre lloc, és igual. Si de veritat t’ho treballes, et veurà tothom... Al final és buscar temes que interessen i donar-los un enfocament interessant. Jo abans pensava: Qui pujarà un canal d’història? A qui li interessa això?, doncs hi ha canals d’història amb molt d’èxit. Potser en vuit minuts et resumeixen la Revolució Francesa.

Com treballa i quin és el format que millor li funciona?

Treballo de manera força erràtica. Em llevo al matí i no sé el que faré. No planifico contingut. De vegades m’interessa pujar un vídeo i ho faig, o decideixo fer un directe, però em surt de manera espontània en funció del meu humor. La majoria de youtubers busquem que com a mínim els vídeos durin 8 minuts. Perquè a partir dels 8 minuts YouTube et permet posar més d’un anunci, llavors, el vídeo guanya més diners.

No té rutina.

No. Potser faig tres vídeos a la setmana. És molt espontani tot. Per exemple, diumenge penso que és un bon dia per a publicar. Perquè sol ser el dia que la gent pot estar tranquil·la. Però sí, és cert que, en l’actualitat, tot va molt ràpidament i a la fi és molt difícil estar a la diana d’absolutament tot. Els directes fan que la feina es faci de forma més lleugera. És el que estan fent ara molts youtubers. La majoria no graven, fan directes i després tenen editors que agafen els fragments més interessants i els pugen a YouTube o Twitch.

Com funciona això dels anuncis?

Google té una cartera d’anunciants, tu decideixes en quin moment vols que surti un anunci, i Google, en funció del que veu al teu canal –per exemple, en el meu hi ha molta temàtica sobre brokers–, segmenta la publicitat perquè els anunciants estiguin satisfets. Tu tens una eina que et permet decidir posar una pausa publicitària en un determinat moment.

Com veu a Andorra i aquesta dependència excessiva del turisme d’Espanya i del sector bancari?

En el cas d’Andorra, i crec que els andorrans també se n’adonen, el sistema econòmic que tenien des de fa anys és una cosa del passat, quelcom que es va acabar amb el cas BPA. I el coronavirus ha manifestat que no pot dependre exclusivament del turisme. Al final una de dues: o comences a obrir una mica més el país a la inversió i redueixes el proteccionisme, o el teu model de negoci de país es quedarà obsolet. El país hauria de canviar d’enfocament i buscar inversors selectes, és qüestió de vendre’s bé.

Muntaria una empresa a Andorra o pensa que falta gent formada?

No crec que falti gent formada. El que cal és integració internacional. En el sentit que Andorra està al marge de la Unió Europea. Andorra vol mantenir la seva sobirania, vol mantenir-se independent a la Unió Europea, però a escala comercial, vivint en un món com el que tenim ara, globalitzat, necessita una major integració. No té per què ser un país de la Unió Europea, però pot ser com Liechtenstein o Luxemburg que estan dins de la Unió Europea però que mantenen el seu posicionament fiscal competitiu. Ara mateix, Andorra està molt tancada i és tediosa amb el tema de les duanes, qualsevol comanda, qualsevol documentació va molt lenta, té moltes traves.

Com és la seva visió d’Espanya?

Veig molta crispació a Espanya. Hi ha estrès. A Andorra en canvi, no he de preocupar-me. Sobretot plantejaria una reflexió, perquè t’adones que països de l’est que potser percebíem com subdesenvolupats comencen a tenir més rendes per càpita que Espanya. A Espanya és difícil ser emprenedor, ja que el país segueix aplicant les mateixes polítiques des de la crisi de 2008 sense gaire èxit. Ens sentim molt orgullosos de l’educació pública, però hi ha un malbaratament de diners públics per la fugida de talents.