“Ara la relació amb el Govern és bona”

Des que Rosa Gili va decidir deixar el Consell General per presentar-se a les eleccions comunals, la vida política li ha fet un gir de 180 graus. Va guanyar la parròquia considerada demòcrata, ha liderat la corporació escaldenca enmig d’una pandèmia i ha deixat el partit amb el qual es va presentar als comicis per divergències, precisament, amb la visió de la política comunal. Després de més d’un any i mig de mandat, fa balanç dels principals projectes que té en marxa.

Quin balanç fa ara que ja ha passat l’equador del mandat?

L’entrada va ser dura, perquè la Covid ens va agafar al cap de molt poc i evidentment ha sacsejat a tothom. A nivell del comú va suposar rebre molta responsabilitat de cop i nosaltres acabàvem d’arribar. Ara bé, el fet que encara no estiguéssim gaire instal·lats en una comoditat també ens va permetre ser molt més àgils. Ens vam presentar a les eleccions dient que volíem estar al costat de la gent i és el que hem estat fent. El balanç és positiu. Ens hem anat adaptant al que ha tocat sense perdre en cap moment els objectius que teníem.

Han hagut de renunciar a algun projecte per culpa de la Covid?

Renunciar, no. Mai vam plantejar projectes faraònics desproporcionats. I els que tenim ara urbanístics els podem tirar endavant perquè la situació econòmica del comú és bona i creiem que són realment d’interès per a la parròquia i els ciutadans. Em refereixo a l’ampliació de la llar de jubilats, al pàrquing a la parcel·la del casino, les separatives de Fiter i Rossell... De manera general, s’han respectat tots els projectes tot i que potser hi ha hagut un desplaçament en el temps. Estic tranquil·la perquè crec que anem bé.

Les ajudes Covid del comú van portar molt malestar a Govern, que fins i tot va anunciar que demanaria un informe per si hi havia invasió de competències.

Nosaltres vam sentir les declaracions de Govern i ens van sorprendre, perquè el que pensàvem era que havíem d’estar presents pels nostres ciutadans i el que volíem era ajudar. Sempre ho hem vist com una ajuda complementària i de prioritat per al comú. La ciutadania no hauria entès que el comú hagués fet inversions en coses que en aquell moment no eren les més importants. Estem parlant de l’alimentació d’una família, pagar un lloguer o donar una ajuda perquè una empresa no abaixi la persiana, i ajudar en tot això era el que tocava en aquell moment. Ho hauríem fet igualment però amb la Covid es va evidenciar que era més important que mai. A més, les nostres ajudes es donen de mitjana en 15 dies. Govern, per la seva logística, ens consta que pot arribar a tardar dos mesos.

Es va criticar que els ciutadans d’Escaldes podien rebre dues ajudes, les del comú i les de Govern i la resta no, com si hi hagués ciutadans de primera i de segona.

El comú té unes competències, podríem discutir sobre quines i si al llarg dels anys tothom es manté dins del que està establert. Nosaltres, quan fem aquestes ajudes, ens sembla que estem dins de les nostres competències. Després evidentment se’n pot parlar però crec que ningú hauria entès que un govern ens ho impugnés perquè estem parlant d’ajudes bàsiques per a les persones. No vam entendre que parlessin de ciutadans de primera i de segona perquè els altres comuns, si volien, podien fer exactament el mateix. És un tema de prioritats. La política és això, triar les prioritats i els comuns tenim autonomia per prendre decisions.

La tensió entre el comú i el Govern durant l’inici de la pandèmia era molt evident. Com és ara la relació?

M’atreveixo a dir que tinc una bona relació amb el Govern. Sempre he pensat que parlant la gent s’entén i podem divergir en coses però crec que és bona. Els mesos de Covid entenc que hi va haver molt nerviosisme i tensió per part de tothom. I ens agafa en un moment en què tampoc se’ns coneix com a cònsols però no tenim cap problema amb ningú i ara la relació és bona.

Un dels punts forts del seu programa era l’habitatge. Em pot avançar més sobre el projecte de pisos a preu assequible que volen impulsar?

Des del primer dia sabem que hi ha aquesta preocupació i teníem el compromís d’ajudar però el projecte encara és molt embrionari. La primera actuació, la més immediata, ja la vam fer a través de les ajudes directes. A mitjà i llarg termini hem mirat, per exemple, la possibilitat que quan un particular tingui un projecte s’estalviï la part de la cessió obligatòria si destina una part a lloguer a preu assequible. Això seria un win-win però has de trobar el particular a qui li interessi i és complicat perquè a vegades són parcel·les que no donen per fer edificis separats, o hi ha propietaris que volen la totalitat de l’edifici i encara no hem trobat ningú interessat. Són temes que jurídicament també cal vestir molt bé. Amb les parcel·les que té el comú també estem mirant si es pot fer alguna cosa, però el que nosaltres volem és que no suposi un problema financer pel comú. La idea és comptar amb una inversió privada, que hi pugui veure un interès, això seria ideal perquè el comú el que no pot fer és finançar un projecte d’aquest tipus perquè posaria en perill altres projectes en benefici de la majoria de la ciutadania.

Recentment hi ha hagut veïns que s’han queixat per l’última modificació del POUP. Ho han arreglat?

Els canvis es fan per temes de seguretat i d’interès general. Comprenc que a vegades hi ha coses que els privats no entenen però insisteixo que són canvis importants. Amb els temes urbanístics passa que el que és vàlid fa 50 anys no ho és ara i es fa per seguretat i interès públic. En algun cas parlem d’una alineació d’un carrer. En d’altres, és facilitar un gir en cul-de-sac. I això també és per prevenir problemes futurs. El comú té l’obligació d’oferir serveis, treure la neu, recollir les escombraries, són vehicles grans i per això es fan els canvis. Ens hem reunit amb els veïns i de totes maneres ara poden fer al·legacions i mirarem el què i si en alguna cosa creiem que hi ha marge de maniobra o que s’ha de rectificar, ho farem.