“La realitat virtual pot alleugerir les sessions de quimioteràpia”

L'Hospital de Meritxell ha desenvolupat una tècnica amb realitat virtual que busca alleugerir les sessions de quimioteràpia. De fet, es tracta d’una prova pilot que la psicooncòloga Eva Bailles ha presentat aquesta setmana al I congrés internacional de psicooncologia i cures paliatives, celebrat a Madrid.

Quins aspectes treballa la psicooncologia?

Des que la vam incorporar a l’hospital el que fem és treballar amb el pacient oncològic al llarg de tot el seu procés de malaltia. Des que es fa el diagnòstic, que és un moment molt important en què hi ha l’afrontament de la malaltia i totes les reaccions emocionals que es poden desencadenar, després, al llarg del tractament amb el recolzament psicològic, i al final, si la malaltia es cura, doncs amb els supervivents el mateix i si no va bé, doncs amb els familiars i amb els pacients amb el càncer avançat.

En quin procés intervé el mindfulness amb realitat virtual?

L’únic punt del procés que quedava una mica coix és el moment del tractament. De tots els tractaments, el que sol ser més feixuc per als pacients és la quimioteràpia, que són moltes hores a l’habitació de l’hospital.

En què consisteix?

El que veuen els pacients amb les ulleres són les imatges en un entorn immersiu que simulen que van per un riu i com van baixant, amb pedres i arbres, i se’ls donen instruccions perquè focalitzin l’atenció en diferents elements d’aquest entorn immersiu.

Quins avantatges té?

Al ser aquest entorn tan immersiu, que tens la sensació d’estar a dintre perquè hi ha soroll dels ocellets, el soroll del riu, el sentit de presència és molt més potent. Per exemple, prèviament a la realitat virtual, això s’havia utilitzat molt amb imaginació o visualitzacions, però és molt més difícil sentir-te dintre d’aquesta experiència si tu ho estàs imaginant que si ho fas amb la realitat virtual, que és immediat.

Això és durant el procés de quimioteràpia. Quant dura?

Un tractament de quimioteràpia pot durar de tres a sis hores. La idea és que a través de la realitat virtual i amb aquest exercici els pacients pugin aprendre a fer mindfulness sense la necessitat de les ulleres. L’objectiu és que hi hagi un aprenentatge.

Perquè els ajudi a passar millor els efectes secundaris?

És una tècnica complementària. Aquest no és el tractament psicològic del pacient, sinó que afegim aquesta tècnica a tot el que ja fèiem. Sí que es veritat que és l’únic que podem fer mentre s’està fent la sessió de quimioteràpia. Aquesta seria la gran novetat. Realitat virtual en càncer s’ha fet pel control del dolor, per reduir l’ansietat, per millorar l’estat d’ànim, per millorar el malestar emocional... però sempre es feia fora de la sessió. El nostre objectiu és veure si això fa que les sessions es facin més curtes i el pacient tingui la sensació que ha estat menys temps al tractament.

S’han fet proves ja en pacients?

Sí, hem fet un estudi pilot i la reacció ha sigut molt bona. Fer visites psicològiques suposa moltes altres coses. Però fins i tot pacients que rebutgen fer un tractament psicològic poden voler experimentar amb la realitat virtual. De fet, tots els pacients han acceptat fer i utilitzar la tècnica i el nivell de satisfacció és molt gran. El sentit de presència és molt bo; tothom diu que està molt immers amb la situació, tenen una percepció subjectiva del temps, que han estat menys estona que amb altres sessions de quimioteràpia. També mesurem la capacitat de focalitzar l’atenció i quan mesurem abans i després, també ha millorat.

En quin sentit ha millorat?

Això és una dada sorprenent perquè n’hem fet dos o tres només amb la realitat virtual i des de la primera sessió coincideixen que poden centrar-se més amb les coses i això implica que els preocupen menys problemes que tenen referits a la malaltia i al tractament.

Què es feia fins ara en una sessió de quimioteràpia per alleugerir el tractament?

Res.

S’asseien a la cadira en què estan i prou?

Bé, aquí a l’hospital de Meritxell estan en una habitació en la qual tens televisió i totes les comoditats. Des de la meua consideració és un luxe, si es pot dir així, com es fa perquè en altres llocs tens una cadira i una cortina que et separa de la resta de pacients que estan fent tractament. Aquí, no. Estan en una habitació i tenen el bany per a ells a soles, poden estar al llit o seure a la butaca, si coincideix que és hora de dinar, mengen, poden llegir, escoltar música...i, fins ara, si algú tenia problemes podia fer activitats distractores.

Els pacients estan sols?

Poden tenir un acompanyant. Però és una mica allò que prefereix cadascú. Hi ha gent que prefereix estar sola i poder-se concentrar en les seves activitats o dormir, i en canvi hi ha gent que prefereix estar acompanyada.

Quina és la importància del soport psicooncològic per als professionals sanitaris?

Molta. Hem fet grups de mindfulness amb el personal d’infermeria de la unitat de cures paliatives i també es va fer amb salut mental.

Com d’important és la formació psicològica dels professionals?

Tota la gent que treballa en aquest àmbit, que jo considero que és bastant vocacional perquè no és un àmbit fàcil, té el suport de la unitat de psicologia i també del mateix equip, que és vital.