“La fusió no és possible perquè hi ha diferències programàtiques”

Unes setmanes després d’haver realitzat el sisè congrés, el secretari general de Demòcrates per Andorra (DA), Jaume Serra, fa balanç del recorregut del partit al llarg d’aquests 10 anys de vida i analitza el futur de la formació de cara als pròxims comicis.

Quan van fundar DA s’imaginaven que vindrien 10 anys pràcticament d’hegemonia taronja?

Tots els pares esperen que els seus fills siguin guapos, alts i que facin una carrera, però, amb tota la modèstia, ni en les millors expectatives ens podíem arribar a pensar que els resultats serien els que són avui.

Això és meritori de qui governa o desmèrit de qui està a l’oposició?

Això no se sap mai. És com una manta que si et tapes els peus llavors et queda el pit descobert i viceversa. Però és evident que algun mèrit hi haurà, no pot ser només per desmèrit del contrari.

Els relleus generacionals són la clau que els ha permès mantenir viu el projecte al llarg dels anys?

Això és complicat de planificar i fins i tot et diré que és estúpid intentar-ho fer. Com a molt et pots arribar a plantejar que hi hagi una sèrie de circumstàncies que propiciïn que passin coses, però intentar governar-les fins al punt de tenir-ho tot lligat i ben lligat, per citar una frase d’escassíssim èxit, això no passa.

Quin balanç fa del sisè congrés?

El balanç és molt bo perquè estant en un context de relació social baixa van venir gairebé un centenar de persones que van comentar respecte de les diferents ponències i resolucions que es van presentar. I a més de qualitat, fruit d’un treball de prospecció prèvia i d’anàlisi seriosa a partir del document de l’Horitzó 23 que va fer el Govern.

Jo li preguntaré per les absències. Va trobar a faltar algú?

Amb mi es van excusar tres o quatre persones que per circumstàncies personals no van poder venir.

En qui està pensant?

No diré els noms, però com són de la meva generació em van trucar i m’ho van dir. Però bé, no es tracta de fer números i veure qui en té més. Jo del que me n’alegro força és de la quantitat de generacions que podíem comptar. Si només ens haguéssim trobat els de la meva generació llavors hauria sigut un desastre.

De “la seva generació” només hi va ser present Ladislau Baró.

Digui’m els noms a qui es refereix perquè no sé en qui està pensant.

Toni Martí.

És que és simpatitzant, ja no és militant.

Em vol fer creure que és un simpatitzant més?

És que no sent militant no podia ni votar les resolucions. Si no va venir és perquè ell voluntàriament ja va considerar que era simpatitzant i prou. No crec que la seva assistència fos cap fita especial pel congrés. En tot cas, li ha de preguntar a ell, no a mi.

Quin rol ha de jugar Marsol en l’executiva del partit?

Tenim persones que ocupen llocs importants en les institucions del país presents en l’executiva del partit. I aquest fet simbòlic no se li escapa a ningú que és el que té i el que es pretén més enllà de la seva vàlua personal.

A mi si se m’escapa aquest simbolisme. Em pot clarificar en què es pot materialitzar?

No ho sé en què es pot materialitzar, però si la gent important està al partit vol dir que el partit té capacitat de fer coses. Ja li he dit que pretendre tenir-ho tot lligat i ben lligat és impossible, l’únic que s’han de donar són les condicions perquè d’una manera natural es produeixin processos que desemboquin en possibilitats.

Està escalfant la banda?

No ho sé. Sap què passa? Que val més que hi hagi gent escalfant la banda perquè si no ens girarem i no hi haurà ningú a la defensa i a la davantera. M’estimo més tenir 25 persones amb opcions de jugar que no pas 11.

Veu a Marsol com una possible candidata a cap de Govern?

És una possibilitat. La vàlua personal i política la conec des de fa molt temps i només puc parlar-ne bé. Però com d’altres persones que també poden ser candidates.

L’experiència de la coalició el convida a reeditar-la per a les eleccions vinents?

La resposta és no ho sé. Quan es va a les eleccions es respon a la situació política del moment. L’únic que li puc dir és que fins avui el funcionament de la coalició de Govern ha estat positiu des del respecte de la lleialtat entre les persones, cosa que no és sempre comuna i només cal mirar exemples ben propers.

No em negarà que se sentirien més còmodes governant en solitari.

És evident. El millor és tenir majoria absoluta i aquesta és la resposta que tothom vol respondre. I no només és normal, sinó que és legítim i al que tothom aspira.

I no creu que en solitari són capaços d’assolir-ho el 2023?

Un sistema en què la meitat és escollit per un sistema majoritari en el qual un vot de diferència fa que tinguis consellers o no limita molt segons quines decisions.

Llistes nacionals separades i territorials conjuntes com va suggerir Enseñat?

És una opinió força encertada. És legítim i bo que hi hagi propostes electorals diferents. A mi quan tothom pensa igual m’agafa una certa por. Si DA, L’A i CC fóssim exactament iguals ens fusionaríem i hi hauria un sol partit. Però no és el ca,s perquè hi ha diferències programàtiques.

Conclusió?

Els programes no seran monolítics, per tant, és desitjable que no hi hagi una unitat de pensament, almenys jo no em sentiria gaire còmode.