“Hi pot haver un sisme d'intensitat 7 cada 500 anys”

Dilluns passat a les 10.23 hores del matí un terratrèmol de magnitud 3,6 va sacsejar per uns segons el territori del Principat i la comarca catalana de l’Alt Urgell. Segons comenten els experts, es tracta d’un fenomen que s’emmarca dins la normalitat. La investigadora d’Andorra Recerca i Innovació analitza el fenomen.

En un primer moment, l’epicentre del terratrèmol es va situar a Ordino però després l’Institut Cartogràfic de Catalunya el va ubicar a Os de Civís. Per què va passar?

Hi ha dos centres que registren terratrèmols. Per una banda, tenim l’Institut Cartogràfic de Catalunya i, per l’altra, l’Institut Geogràfic Nacional. Els dos organismes calculen la localització de manera automàtica però normalment sempre n’hi ha un dels dos que ofereix una resposta més ràpida. En aquest cas, l’Institut Geogràfic va registrar Ordino en un primer moment. Llavors, però, un tècnic de l’Institut Català ho va revisar bé i ho va canviar.

Es va produir alguna rèplica no perceptible el mateix dia?

Sí, de fet n’hi va haver dues. La primera es va produir el mateix dilluns mitja hora més tard del terratrèmol i va ser de magnitud 0,4. Llavors, passada la matinada de dimarts, cap als volts de les 2 h es va produir la segona, que va ser de magnitud 0,9. Podríem dir, doncs, que vam tenir dues rèpliques inferiors a magntitud 1. De fet, és habitual en aquest tipus de situacions.

Des d’Andorra Recerca i Innovació es va qualificar el terratrèmol com a “sisme superficial”, ja que va tenir una profunditat de 2,6 quilòmetres. S’emmarca dins la normalitat?

Ens trobem enmig d’una cadena muntanyosa als Pirineus i és relativament habitual que hi hagi sismes d’aquestes característiques. Em refereixo a magnituds petites. De fet, l’àrea dels Pirineus està qualificada com a zona de sismicitat moderada. Això vol dir que la perillositat sísmica del país és de 7 sobre 12. S’ha calculat que hi ha un període de retorn de 475 anys. Això vol dir que cada 500 anys es podria arribar a produir un terratrèmol d’aquestes característiques. Tot i això, no és un fet matemàtic.

Quins efectes visibles o quins danys produiria hipotèticament un terratrèmol d’intensitat 7?

L’escala d’intensitat arriba fins al 12è grau. I un sisme de grau 7 està qualificat com a nociu. Tal com es pot consultar al web terratremols.ad, els efectes d’aquests tipus de sismes estan associats al fet que la majoria de persones s’espanten i intenten córrer cap a l’exterior dels edificis. A molts els costa mantenir-se dempeus, especialment als pisos alts. Els mobles es desplacen i els pesants poden bolcar. Cauen molt objectes de les prestatgeries. L’aigua esquitxa els recipients, dipòsits i estanys. I segons el tipus d’edificis, poden patir danys des de lleugers a molt severs...

Tornem al terratrèmol de dilluns. Hauria estat perillós, per exemple, que s’hagués produït en una zona de muntanya nevada? Em refereixo al risc d’allau.

Les allaus són un efecte induït dels terratrèmols però jo crec que, en aquest cas, era molt difícil amb una magnitud tan baixa. Normalment es produeixen allaus amb terratrèmols més importants pel que fa a la magnitud. Passa el mateix amb el risc d’esllavissades.

Aquests fenòmens poden ser cíclics. Aquest primer terratrèmol podria ser un indici d’un altre que es pugui produir amb un període de temps breu?

Com he comentat abans, la màxima recurrència és un terratrèmol d'intensitat 7 cada 500 anys. Aquests terratrèmols cíclics se solen associar a altres fenòmens, com per exemple la falla de San Francisco, que està associada a una placa tectònica. En aquest cas, sí que s’estudia la ciclicitat. Però aquí a Andorra no és el cas.

Quins van ser els últims terratrèmols més intensos que es van produir al Principat?

Dins la frontera d’Andorra el terratrèmol més gran que hi ha hagut als últims anys ha estat de 3,2 graus. Es va produir el 1985. Tot i això, els terratrèmols que passen fora les fronteres també ens afecten. En aquest cas, l’any 1427 n’hi va haver un de molt important al Ripollès, que es va percebre molt a Andorra. Tot i que en aquella època encara no hi havia sismògrafs moderns, els escrits diuen que va tenir una afectació molt gran. Ara bé, el més gran que hi ha hagut a Andorra va ser el març del 1970, quan es va produir un sisme de 5,6 graus.

Des d’Andorra Recerca i Innovació estan realitzant una enquesta sísmica a la població sobre el terratrèmol de dilluns. Quin tipus d’informació pretenen obtenir?

Encara està oberta perquè tothom qui vulgui hi pugui participar durant aquesta setmana. Ens serveix per calcular la intensitat en diferents parròquies. La intensitat es té en compte dins del càlcul i llavors s’estima com ho han percebut les persones. Potser una població ho ha notat més que una altra. Això ens serveix per validar aquests càlculs i acotar millor la intensitat.