Carlos Aso
“No ens fa por que vinguin bancs de fora per l'acord amb la Unió Europea”
Carlos Aso és favorable a tancar la negociació amb europa com abans millor i no tem tenir més rivals perquè ja competeix a Espanya “amb èxit”
En pocs mesos hem passat de cinc a tres entitats. On se situa Andbank en el context de concentració?
Nosaltres tenim un pla estratègic en solitari motivador i ambiciós, pensat per crear valor als nostres accionistes. Espanya és, se’ns dubte, la primera plaça, però també tenim molt potencial a l’Amèrica Llatina i a la resta de llocs on som. Dit això, entenem la consolidació que hi ha al sector perquè els bancs tenim més costos i menys ingressos i per tant és lògic, comprensible i bo que hi hagi totes aquestes operacions.
Fins ara hem assistit a processos d’absorció. Veurem alguna fusió a curt i/o mitjà termini?
No sé si les veurem. El que no farem és asseure’ns a negociar si l’objecte de la fusió és crear un oligopoli a Andorra. Si es tracta de pensar en gran, en Europa, en Fintech, en futur i a crear valor, en podem parlar.
El país ha perdut interès com a plaça financera?
És veritat. És difícil avui en dia implantar-se en un país del món, sigui quin sigui, pels costos que requereix d’infraestructura i el mercat d’Andorra és petit perquè vingui un banc nou.
La reducció de l’oferta penalitzarà el client?
No hauria de passar, perquè tres entitats en un mercat són suficients per evitar-ho.
Hi ha un canvi de rumb a l’entitat cap a una aposta decidida per augmentar la comunitat al voltant del banc al país?
Volem créixer a Andorra i més amb tres bancs en lloc de cinc. Apostarem per donar un bon servei als clients i portar els millors productes d’inversió de màxima qualitat en banca privada que podem trobar gràcies a la nostra escala mundial. És un mercat que és el nostre d’origen com a banc més antic d’Andorra i estem compromesos a seguir ajudant el país en la seva progressió com portem fent 90 anys. Ho millorarem i potenciarem.
Seguir creixent a l’exterior és també una prioritat?
Aspirem a ser el cinquè banc a Espanya de banca privada. Hem doblat la mida en els últims cinc anys i triplicat el nostre valor, 16.000 milions de patrimoni i 12 de benefici. Hem obert oficines a Girona, Toledo, Sevilla, Màlaga i ens queda molt per fer. També apostem pel món Fintech i la prova és MyInvestor, que té una valoració d’uns 130 milions d’euros (el valor del banc estranger que surt ara d’Andorra) dels quals Andbank en té un 70%. La nostra estratègia no és exprimir el mercat local, a l’inrevés, volem créixer a fora i que d’això se’n beneficiï el país.
El 2020 van guanyar prop de 30 milions d’euros. Quin percentatge dels beneficis són de les filials de fora d’Andorra?
A Espanya van ser 12 milions i a la resta de filials estaríem parlant de 20 milions a fora i 10 a Andorra, aproximadament.
Les operacions de compra dels dos competidors han de servir perquè incrementin els beneficis. Quins objectius s’ha marcat Andbank?
Incrementar els beneficis però d’una forma molt diferent a la de la resta de bancs. L’oportunitat la veiem en la nostra capacitat internacional i en el món Fintech abanderat per MyInvestor. Volem créixer al país però no tenim un pla per guanyar 40 milions a Andorra, el pla és guanyar més de 40 milions a fora.
Cap a on ha d’anar la banca andorrana per sobreviure a la imparable globalització?
S’ha que pensar en gran i a sortir a fora. Els bancs petits tenim grans oportunitats perquè podem actuar de manera molt més ràpida i àgil que els grans. La nostra estratègia és aprofitar la mida i capacitat per parlar de tu a tu amb les grans entitats internacionals, fonamentalment a Espanya, però també a França via Mònaco, Brasil, Mèxic i Luxemburg. Creure que podrem tenir un banc basat únicament a optimitzar el negoci a Andorra em sembla desaprofitar moltes oportunitats que hi ha al món.
La manera de fer banca tal com la coneixem s’ha acabat?
La banca tradicional pateix diversos problemes. Els tipus d’interès a Europa estan en negatiu, la competència de les Fintech, els costos de la digitalització i per posar la cirereta al pastís les criptodivises i el món blockchain és una amenaça perquè permet desintermediar i el diner deixa el banc per passar al núvol. Venen temps molt interessants al món bancari per tots aquests canvis.
Temen un creixement de la morositat per la pandèmia?
Hi ha cert risc al venciment dels crèdits tous, però soc molt optimista amb l’evolució que està tenint Andorra i crec que s’hi podrà fer front sense problemes. La pandèmia ha afavorit el teletreball, la deslocalització, que la gent pugui treballar des d’aquí, que cada cop hi hagi més flux de negoci al país que no hi seria si no fos per la Covid. Andorra és un país beneficiat de la pandèmia.
En les negociacions amb la UE demanen l’accés al Banc Central Europeu, alhora que veten l’arribada d’entitats estrangeres. És compatible?
No. Un acord d’associació que comporti passaport europeu permetria crear una indústria de fons homologats amb el que Andorra podrà capturar negoci de private equity, de sicavs, que a dia d’avui és a Luxemburg. L’accés al Banc Central és beneficiós per garantir l’expansió i creixement de l’economia andorrana. Això compensa amb escreix que puguin venir noves entitats. Som clarament favorables a l’acord d’associació i no tenim cap por a competir perquè ja ho estem fent a Espanya i amb èxit.
La patronal vol excloure les activitats bancàries del passaport comunitari uns 30 anys. Com afrontarien una moratòria inferior o que no n’hi hagués?
Andbank està llest per afrontar-ho demà sense cap període de transició sempre que s’aconsegueixi el passaport europeu i l’accés al Banc Central Europeu. La meva opinió és que s’hauria de fer com abans millor malgrat que puguin venir bancs de fora que, repeteixo, no ens fan cap por i a més podria tenir beneficis per a l’economia andorrana. És difícil estar ancorats en un nínxol tancat i obrir-se a Europa dona bones oportunitats.
Una posició que no té consens.
És lògic. Cadascun dels bancs tenim els nostres matisos i models de negoci diferents i per tant cadascun tenim la nostra concepció del que pot ser beneficiós. Com deia, gran part del nostre benefici futur aspirem que provingui d’Europa.