“Gili no ha complert més del 20% de les propostes”

Repeteix com a conseller demòcrata d’Escaldes-Engordany però ara veu la política des de l’oposició. Jordi Vilanova repassa els dos anys de mandat del nou equip comunal amb una visió crítica sobre la gestió de Rosa Gili.

Què ha canviat per a un ciutadà escaldenc de quan DA governava?

El comú s’ha de gestionar com si fos una empresa privada amb la diferència que no t’has d’enfocar en el benefici econòmic sinó en el benefici social. Quan nosaltres estàvem a la majoria i havíem de prendre decisions importants, sempre es parlava amb els ciutadans, les empreses o els propietaris afectats. I amb l’actual majoria això no passa.

Vol dir que falta transparència?

L’exemple més clar és amb l’ascensor que ha de connectar Fiter i Rossell amb la carretera dels Vilars. Dues propietàries han fet una al·legació al comú perquè s'envaeix terreny privat i a nosaltres ningú de la majoria ens ho havia comunicat. Si jo dono el vistiplau a la majoria a mi m’estan ocultant una informació que és molt rellevant.

És anecdòtic o una tendència?

És la tendència. Fa unes cinc setmanes vaig demanar el resum de totes les ajudes que s’havien fet a autònoms i a empreses i encara no en sé res. Se’ns fa molt difícil treballar així perquè anem a remolc i no podem fer la feina que ens pertoca, que és la de vetllar perquè les coses es facin bé.

Quin rerefons hi veu?

Pot haver-hi una raó política, però sobretot falta planificació. El comú no té cap projecte clar. La Rosa deia a l’inici del mandat que treballaria conjuntament amb la minoria i això no està passant. Crec que alguna cosa hi podem aportar però malauradament no se’ns té en compte per a res. I no només perdem nosaltres, sinó que perd la parròquia.

Un exemple en què li hauria agradat que la majoria els escoltés.

Amb la llar dels jubilats. Els dos portàvem al programa ampliar una planta. Jo em pregunto, durant el confinament, què han estat fent? Els avis estaven tancats a casa perquè són població de risc i es podia haver anticipat el projecte aprofitant la situació. Ara s’haurà de tancar la llar de jubilats actual i el comú haurà de llogar un espai en algun lloc pagant el corresponent lloguer.

Des de DA dieu que s’han perdut dos anys. En què s’han perdut?

En l’aparcament de l’Escalé. Estava tot signat. Tenia un termini d’execució d’uns tres anys i s’hauria pogut començar l’obra fa dos anys, però no s’ha fet. Per a ells és molt més important el projecte Caldes, que pot estar bé, però s’hi volen destinar quasi quatre milions mentre estan deixant de banda l’aparcament quan els turistes que rebem arribaran en cotxe.

Bé, és una qüestió de prioritats.

Sí, però amb l’habitatge que era la seva proposta estrella passa el mateix. Al principi del mandat va dir que crearia un Departament de l’Habitatge i han passat dos anys i no l’hem vist. Polítiques d’habitatge? Cap. Va dir que crearia una borsa d’habitatge, que elaboraria un índex de preus de referència dels lloguers de pisos, però és que no s’ha fet res. No pots dir dir coses que després no compleixis.

Creu que la ciutadania comparteix el seu missatge de decepció?

Jo penso que sí, passats dos anys tot allò que se’ls va prometre en un programa electoral no ha acabat sent una realitat. Com a molt hi ha un grau d’acompliment del 20% de les propostes fetes en la campanya electoral.

Ha estat solidari el comú amb el Govern durant la pandèmia?

S’han desmarcat quan això no anava de colors polítics, sinó d’evitar que el país entrés en una situació socioeconòmica delicada.

L’afer de Casa Xirro. Ho veuen revolucionari o temerari?

Les dues coses! Estan posant en dubte actes administratives i signatures davant de notari dels darrers 30 anys. Si denuncien irregularitats no entenc per què llavors no reclamen la propietat del terreny. S’han planejat si la justícia els acaba donant la raó quines són les conseqüències?