La revolució de l'art digital

El món del col·leccionisme està vivint un canvi de paradigma amb el naixement de l’art digital, que es caracteritza per ser intangible i necessitar el suport d’una pantalla per poder-lo gaudir. Aquesta nova manera de fer, entendre i consumir l’art ha aterrat a Andorra gràcies a la galeria Art al Set, la primera a oferir una mostra d’obres digitals de l’artista Duvan López.

Fins ara, quan una persona comprava un quadre físic tenia la garantia del segell d’autenticitat. Ara bé, en quin escenari queda el col·leccionista que aposta per una obre digital immersa en el món de l’intangible? Com es pot protegir el seu valor de mercat davant les possibles còpies o robatoris en un ecosistema –el digital– on és pràcticament impossible distingir l’obra l’original de la rèplica? La resposta són els tokens no fungibles o NFT, un registre que es basa en el sistema blockchain i que documenta a qui pertany l’obra en qüestió. Aquesta nova cultura del col·leccionisme trenca amb la idea de l’exclusivitat que imperava fins ara i garanteix que una obra digital, per molt que pugui ser reproduïda, té un propietari.

Duvan exposa a Art al Set obres digitals, algunes úniques i d’altres seriades. El format d’entrega és un arxiu MP4 que no està protegit davant de possibles còpies, però l’NFT n’estableix la propietat. Laia Maestre, directora de la galeria, explica que la seva voluntat és “donar informació a la gent que sent aquests conceptes i no sap que volen dir”. Al seu entendre, pot ser una alternativa atractiva per a un “públic més jove que no és consumidor de l’art tradicional”.

ENTREVISTA A DUVAN LÓPEZ, PINTOR, ESCULTOR I POETA

Exposa, per primera vegada, obra digital. Per què aposta per aquest nou paradigma? Hi ha una nova generació que busca coses diferents. No volen comprar quadres, sinó imatges per a les pantalles. Jo el que faig és adaptar-me a l’època per connectar amb els millennials i amb la gent que ja no és consumidora de l’art tradicional. Per què considera important connectar amb els més joves? Estan en etapa de formació i els artistes, pensadors, polítics... tenim l’obligació d’oferir-los un llenguatge d’acord amb el que estem vivint. Si no som capaços de connectar amb ells en el sentit d’aportar-los les mateixes visions que ens han fet a nosaltres humans crec que hi haurà un vertader problema. Què té d’especial l’art digital? En un quadre, l’última capa tapa la profunditat. Un veu el final de l’obra d’art, però no coneix el que hi ha al seu interior, l’estructura. L’obra digital mostra el procés de gestació de l’obra i com hi ha milers de possibilitats que el quadre pogués canviar cap a moltes direccions amb un sol canvi de capes, colors o ritme. És didàctica? Sí, i crec que els infants l’entendran molt bé. He provat l’experiència amb nens d’entre cinc i set anys i he aconseguit la seva atenció... es queden a veure l’obra. Això no és possible amb un quadre. L’ésser contemporani va molt ràpid, no para, però l’art digital té un espai per entrar en el meditatiu: és un xoc visual i intel·lectual. Si assoleix donar idees als nens per treballar en pro d’aconseguir la creativitat, estaria molt content. S’imaginava arribar aquí? Mai he sabut cap a on vaig, la meva obra sempre és canviant. Soc el primer sorprès, però el que veig m’agrada. Aquí hi ha una condensació del meu treball com a artista: 60 anys de pintura i 12 d’ordinador. Diu que vol generar alegria, pau, optimisme i esperança amb l’art. L’art és un constructor d’humanitat. Jo soc un analista del món i el quadre no és solament un espai pictòric o una superfície plena de colors i línies, sinó que són espais energètics que es comuniquen amb l’espectador, que capta l’energia i vibra amb ella. La pandèmia ha fet que les persones valorin més l’art en totes les seves representacions? Estàvem molt perduts i això ha de canviar. Una de les formes per fer-ho és la interiorització, que té a veure amb aquest espai de casa, on ara hi volem coses més boniques. Desitjo que serveixi perquè hi hagi un renaixement cap al vertaderament important i no cap a aquesta velocitat distòpica en la qual ens movem. Com viu desprendre’s de les seves obres? No hi tinc aferrament. És un dels moments en què un se sap realment artista. Es torna comunicador i entén que l’altre també té dret i pot gaudir de l’obra. Què diria a una persona que es vol guanyar la vida amb l’art? Els artistes naixem amb aquest dret. No ens importa guanyar-nos o no la vida. Un artista és un ésser humà que ven la seva vida per obtenir la llibertat, la ven a la precarietat, a l’aventura, al no saber. Busca una cosa diferent a menjar, dormir i anar al bany. Busca transcendir. No veig l’artista com una forma de guanyar-se la vida, la veig com l’única manera que tinc de viure.