“Arribem tard, però ningú pot dir que ens hem quedat de braços plegats”

El recull públic de dades sobre el mercat de l’habitatge és la darrera actuació liderada pel ministeri d’Habitatge que encapçala Víctor Filloy. Fa part de la necessitat de tenir dades per impulsar polítiques públiques. El ministre defensa la tasca que s’ha fet aquesta legislatura per posar més pisos al mercat i frenar l’escalada de preus. Però adverteix que “en política d’habitatge des que prens la decisió fins que tens el resultat potser han passat tres o quatre anys”.

La congelació dels lloguers té data de caducitat?

Qui farà les propostes serà la comissió nacional de l’habitatge [l’antiga taula, amb representació dels diferents actors implicats en aquest àmbit] a l’Institut i que després en un informe les elevarà al Ministeri. Allà es veurà si hi ha encara aquesta necessitat o no. Però si posem el termòmetre en el mercat i veient també tot el que arriba a l’oficina de l’habitatge, la quantitat de gent que s’hi adreça malauradament amb dubtes sobre algunes pràctiques als contractes de lloguer o possibles abusos a mi, tot em fa pensar que és una mesura que s’haurà de mantenir encara. Però sobretot perquè el mercat encara no està donant resposta, estem començant a generar l’oferta pública i la palanca del privat tot just ara l’estem activant.

Que me’n diu de crítiques com ara que desincentiva posar pisos al lloguer o que paralitza el mercat de manera que crearà un problema més gros quan s’aixequi la mesura?

Potser sí que és contraproduent però la intervenció dels estats s’ha de fer en aquests moments, quan hi ha una distorsió que al final està afectant un dret fonamental de les persones, el primer és protegir-les. Vol dir que s’ha de fer per sempre? No, no estem en un Estat totalitarista, s’ha de fer però acompanyat de totes aquestes mesures que incentivin el mercat per resoldre la problemàtica. He sentit a dir que frena nous projectes, però no són les dades que tenim sobre la taula.

Quines són?

Que el mercat de lloguer està creixent i com que el producte nou no està protegit no hi ha un problema. També em diuen que el que més està fent és venda, sí, probablement, però no és un problema. Si surt un habitatge a la venda, i no estic parlant de gran luxe, això vol dir que algú compra i si compra algú del país és per anar a viure i és probable que deixi el lloguer on vivia al mercat o si ja té altres pisos i el compra és per posar-lo al mercat de lloguer. Una altra cosa és el producte que surt per a la inversió estrangera o els residents passius.

És evident que s’està construint molt però que són preus que no estan a l’abast del ciutadà mitjà.

Visualment és el que més es veu però l’excepció de l’habitabilitat la reducció del percentatge de cessió, l’increment del pla Renova, que està funcionant molt bé i vol dir que s’estan rehabilitant edificis antics, això va destinat a habitatges normals. I si una persona accedeix al lloguer de luxe perquè la vida li va millor i estava en un lloguer mitjà, aquest lloguer mitjà queda al mercat. Són vasos comunicants, si surt producte al mercat garantirem millor el dret a l’habitatge per a tothom. I és necessari habitatge per a residents passius perquè hi ha demanda i vivim també d’això.

És possible saber quants pisos buits hi ha realment?

Ara tenim una dada una mica més aproximada, igualment és una dada que no ens satisfà, el que hem definit són habitatges sense comptador elèctric o amb un consum de menys de 150 kilowatts l’any.

Per tant, hi pot haver segones o terceres residències o pisos en venda.

Sí, poden ser segones i terceres residències i, per tant, és d’algú i potser l’usa un mes cada dos anys. D’altres no estan al mercat de lloguer perquè el propietari potser prefereix que estigui al de venda. D’altres poden estar amb problemes jurídics, herències, el 720, hi pot haver molta casuística i per tant no és una dada que ens aporti una informació concreta. Poc hi confio, en aquests habitatges, sincerament.

Doncs la qüestió del 720 ha generat expectatives.

Creiem que hi ha una sèrie d’habitatges que segurament els seus propietaris tenint en compte la nova realitat podran decidir o bé posar-lo al mercat de lloguer o bé vendre’l. El que no sabem és valorar l’impacte que pot arribar a tenir, el temps ens ho dirà.

Tornant a la qüestió de la congelació. Aquest any canvien les regles del joc per als contractes prorrogats des del 2019, l’oficina d’habitatge ja ha percebut que si hi ha gent afectada que s’hi adreça per què té problemes amb el propietari?

Hi ha hagut dubtes, atenem llogaters bàsicament, algun propietari també. Una casuística és que els ha trucat el propietari i els ha dit que els augmentarà un 10%, llavors la funció de l’oficina és dir-li que et pot augmentar un 10% si estàs d’acord i a canvi t’ha de fer un contracte nou. Sí que comencem a rebre consultes d’aquestes però aquesta també és la virtut de l’oficina, que com a mínim pot donar aquesta resposta.

No es deixa a la bona voluntat del propietari i a un llogater que estigui ben informat?

És el llogater qui decideix. Si no vol, continua amb el contracte prorrogat. És una negociació però la clau la té el llogater, no el propietari.

Però hi ha el risc que te la colin.

Si no estàs ben informat i ve el propietari i et fa una jugada... Si algú se salta la llei al final se l’ha de denunciar, però la normativa és de protecció a l’arrendatari.

Els propietaris es queixen de l’excessiva intervenció, que se’ls criminalitza.

Puc entendre un cert neguit perquè al final als propietaris se’ls està afectant el seu mercat però també penso que en la seva majoria, i això em consta, saben que hi ha una problemàtica al mercat i estan al costat dels seus llogaters. De fet, dir que no se’ls ajuda també té matisos perquè és veritat que els contractes estan prorrogats però els contractes nous estan al lliure mercat. A més, a les persones que tenen dificultat per pagar el lloguer el Govern els ajuda a abonar-lo i aquells diners van destinats al propietari. Vam destinar uns 60 milions a ERTO i la persona que cobra un ERTO a què destina bona part d’aquest salari? A pagar el lloguer. Per tant, estàs ajudant el llogater i el propietari al fet que no deixi de cobrar la seva renda.

S’ha arribat tard?

Estem arribant tard, és veritat. Però ningú pot dir que ens hem quedat de braços plegats aquesta legislatura tot i la pandèmia. I estem creant un sistema de governança de cara al futur.

La congelació sí que s’arrossega des de l’anterior legislatura.

Del 2019, l’única acció.

Les polítiques de l’anterior legislatura són dels seus socis del Govern.

Sí, però fins a final de legislatura probablement no es veia la necessitat. Els cicles econòmics són els que et marquen la problemàtica o la tendència, el 2005, 2006, 2007 hi havia una problemàtica, llavors va tornar a baixar, ningú en parlava, i ara torna a pujar. Quan te n’adones has de reaccionar. El que no hauria estat correcte és tornar a fer pegats. Hi ha una problemàtica que és cíclica, per tant, anem a fer un sistema que ja s’anticipi a la pròxima vegada que passarà això perquè ara hi ha molta demanda però d’aquí a uns anys hi podrà haver sobreoferta, no ho sé.