“A cop de subvenció no solucionem la tensió del mercat”

La problemàtica de trobar un habitatge a preu assequible al Principat cada cop és més present. En els pròxims mesos han de sortir un seguit de propostes per intentar trobar solucions a curt, mitjà i llarg termini. El director de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Josep Maria Pla, serà l’encarregat de traslladar un paquet de mesures al Govern per intentar destensionar el mercat.

Com estan sent els primers mesos com a director de l’Institut Nacional de l’Habitatge?

“L’habitatge és un tema molt complex, que afecta molts actors i que toca molt directament a la qualitat de vida dels ciutadans del país. Parlem d’una de les necessitats més bàsiques de les persones i és un dret que es recull a la Constitució andorrana, per tant, no és un tema gens menor. A més, és un bé amb el qual es poden fer inversions i del qual s’espera un rendiment.”

Què ha fet fins ara l’Institut?

“Al juny de l’any passat es va constituir aquest organisme i a l’octubre es va nomenar el comitè director, format per tres persones i que jo presideixo, i ens vàrem posar a treballar. El primer que vàrem fer és intentar tenir intercanvis amb totes les persones que estan involucrades en matèria de l’habitatge i aquest és un procés que encara està en curs. Volem tenir informació directa i diferents punts de vista sobre la situació actual i possibles intervencions que es puguin fer.”

Com hem arribat a aquesta situació en el mercat immobiliari?

“Conflueixen moltes coses en matèria d’habitatge. Per una banda, hi ha les necessitats que ens demana el model econòmic, si aquest demanda més població això vol dir també més demanda d’allotjament. Després també hi ha unes situacions cícliques, amb moments de tensió i moments sense tensió. I, per últim, també hi ha la financerització de l’habitatge. És a dir, quin és l’efecte que té sobre la disponibilitat d’habitatge a preu assequible el fet que aquest sigui considerat un actiu financer. Si no importa a quin preu comprem l’actiu i les expectatives de rendiment segueixen creixent, hi ha una diferenciació que fa apujar els preus.”

Que l’habitatge sigui entès com un actiu és un problema?

“Això existeix a tot arreu, quan hi ha un mercat en el qual intervenen actors privats això passa. La nostra situació és molt comparable a la de ciutats una mica grans. En números absoluts tenim xifres més petites però la problemàtica és similar. Quan es concentra una activitat econòmica amb una sèrie de recursos, entre els quals l’habitatge, es genera aquest conflicte.”

Ha faltat previsió per part dels Governs anteriors?

“Estic convençut que cal un replantejament de l’ús del sòl en tots els aspectes. A més, a nosaltres se’ns afegeix que el terreny que tenim és molt poc. Només el 4% de la nostra superfície és utilitzable i no podem estendre el territori perquè hi ha les fronteres. Cal una projecció de les llars a deu anys per saber quines necessitats hi haurà en el futur i poder tenir intervencions directes.”

Per tant, quina solució hi ha?

“L’Institut no té cap solució ni cap recepta, estem en fase d’estructurar-nos i d’analitzar la situació per després poder proposar, i remarco la paraula proposar, solucions a mitjà i llarg termini. Tenim un avantatge i és que podem accedir a tot el que s’ha aprovat en altres llocs i sabem què ha funcionat i què no. Podem tenir una indicació dels efectes a mitjà i llarg termini d’actuacions que a curt termini sembla que siguin positives però que després tenen una incidència sobre el mercat que el debilita.”

La congelació dels lloguers, per exemple?

“No hi ha cap model que hagi arreglat la problemàtica al cent per cent. Si mirem fora hi ha des dels que aposten per proveïment públic de la majoria de l’habitatge a només habitatge privat. Andorra sempre ha estat més en aquest segon model. Jo crec que tot el que sigui gent que inverteixi forma part de la solució, crec que a cop de subvenció no solucionarem la tensió del mercat. La subvenció ajuda a sortir d’una situació crítica però no arregla els problemes crònics.”

És a dir, els lloguers tornaran a pujar.

“En primer lloc, els lloguers no han estat congelats. S’ha anat apujant l’IPC. En segon lloc, cal una anàlisi crítica de les mesures que s’han aplicat fins ara. Com que hi ha tensió es prenen decisions a curt termini que a mitjà o llarg poden no ser beneficioses per al mercat. Tinc la impressió també que aquesta fórmula que permet apujar fins a un deu per cent el lloguer a canvi d’un contracte de cinc anys és una bona opció, perquè dona seguretat a cinc anys vista al llogater i, al mateix temps, és un increment raonable per als propietaris. Però, insisteixo, estem analitzant la situació encara. Tampoc volem reinventar la roda.”

Com estan els projectes d’obra pública que el Govern va anunciar?

“Quan vàrem començar el Govern ens va traslladar també aquests projectes pensats per posar al mercat habitatges a preus assequibles. El de l’edifici de la Fundació Armonr, que comptarà amb 22 apartaments, estarà llest a finals de mes o principis d’abril i estaran destinats a usos socials. El projecte de la Borda Nova, que es farà gràcies a l’aportació d’Andorra Telecom, està pendent del projecte de l’arquitecte que estarà llest ben aviat i de la constitució del fons publicoprivat. Com a molt en dos o tres anys hauran d’estar enllestits.”