“Si no fem res, els fons de reserva seran més que insuficients”

Dijous José Antonio Herce va participar en la jornada organitzada per l’Empresa Familiar per abordar el futur de les pensions. El resum de les intervencions de tres experts va ser succíntament que si no s’actua, el model actual pot acabar ofegant l’Estat i que el futur passa per aportar més, corregir el càlcul de la pensió amb l’esperança de vida actual, estirar l’edat del retir i comptar amb plans de pensions alternatius per complementar el sistema públic i solidari conegut fins ara.

El fons de reserva va tancar el 2021 amb 1.586 milions i 122 més que un any enrere. Hi ha el risc de pensar que no hi ha tanta urgència de canvis amb aquesta guardiola. Què hi diu?

Jo dissociaria les dues qüestions. Andorra té el que molt pocs països tenen, que és un fons de reserva, una guardiola, és un estalvi que ha fet la CASS gràcies als excedents de tots aquests anys, ha estat molt ben gestionat i, per tant, tenim aquest resultat jo diria que brillant. Ara bé, usar aquest fons per detenir, per pagar la bola de neu que s’està creant amb els punts adquirits, amb els punts per adquirir... Si no fem res, el fons de reserva serà més que insuficient, serà còmic en comparació amb tots els compromisos que s’hauran gestat.

Defensa que la proposta de reforma de la CASS assegura millors pensions però que és necessari un esforç més gran. Això és el més impopular.

És inevitable. Hem de fer el canvi cultural i la persuasió necessària perquè la gent entengui que amb el 12% del sou en cap país del món et donen el 50% del darrer salari com a pensió. És per això que Andorra no pot pagar les pensions que promet. Aquest factor de 3, 3 euros que reps de pensió per cada euro que cotitzes en el sistema actual, és absolutament insostenible. Per això diem: reduïm aquest factor del 3 a l’1,5 amb el compte en euros, l’augment del factor de conversió, amb l’augment del tipus de cotització i obtinguem millors pensions amb un esforç més que proporcional.

Un dels canvis que generen rebuig és l’augment de l’edat de jubilació.

No veig per què.

Per exemple costa d’entendre que una persona hagi de treballar més anys amb les dificultats evidents dels joves per accedir al mercat laboral.

Tenim la idea, equivocada en la meva opinió, que els treballadors més grans treuen feina als treballadors joves. És equivocat perquè en els països avançats s’observa que allà on és major la taxa de participació laboral dels més grans, menor és la taxa d’atur dels joves. En una economia avançada, i això és el que Andorra ha de plantejar-se, la diversificació productiva cap a a una economia del segle XXI, la feina que pot fer un jove i la que fa una persona més gran no poden ser les mateixes.

Un sistema públic com l’hem conegut fins ara és inviable?

És impropi d’un país avançat perquè acaba sent inviable. A Holanda la pensió supera el darrer salari però el 30% d’aquest darrer salari te’l dona la Seguretat Social i el 70% te’l dona el pla d’ocupació de l’empresa o de les moltes empreses en les quals hagis treballat. Organitzem aquest sistema mixt. I després hi ha la qüestió de l’edat de jubilació. Els joves viuran 8 o 10 anys més que els seus pares, no és just que es jubilin a la mateixa edat perquè quan aquests joves tinguin 70 anys estaran infinitament millor que els seus pares, no passa res per estendre el període de feina dos anys més.

No per a tothom.

Que hi ha professions penoses? Moltes , cada cop menys afortunadament, tot i que els professors de secundària, alerta, acaben als 50 cremats i s’hauria de fer alguna cosa. Aquests treballadors no es veuran igualment interpel·lats per l’augment de l’edat de jubilació. Tindrem en compte els esquemes existents de jubilació anticipada i de coeficients reductors de l’edat de retir, només faltaria.

El temps és fonamental.

Ja anem tard.

Si la reforma de la CASS acabés tirant endavant, quins terminis serien els adequats?

S’ha de parar com més aviat millor la bola de neu del deute implícit dels drets adquirits i hem de fer que una part important dels treballadors passin ja al nou sistema. Després tots els treballadors han de transitar cap a una edat de jubilació més elevada, no els donarem 25 anys. Passar de 65 a 67 hauria de costar no més de 8 anys. Passar del 12% de cotització al 16% no hauria de passar de 4 anys a raó d’un punt per any. El factor de conversió, la compra d’euros amb els punts de pensió, no ho podem fer de la nit al dia, hem de donar 20 o 25 anys perquè aquesta transició sigui més suau. Cada paràmetre té una transició i no tots els paràmetres afecten tots els treballadors.

Josep Delgado, expresident de la CASS, va donar en les jornades de l’EFA una dada sobre quanties de pensions de fins a 13.000 euros...

Bé, m’agradaria saber quants treballadors...

I també de menys d’un euro per les particularitats del sistema. Aposten per limitar la pensió màxima i la mínima. S’ha vist molta desigualtat?

Si posem un límit a la pensió mínima, també hem d’exigir un esforç mínim. Aquesta pensió de 0,62 euros... és escandalós, però quant s’ha cotitzat? Hi ha encara massa pensions de 300 o 400 euros , per què? Perque són de l’època que et podies jubilar amb cinc anys cotitzats, ara en calen 15 i les pensions no surten tan baixes. Fins a cert punt hem d’estar orgullosos perquè s’ha fet una cosa que molts pocs països fan, que amb cinc anys cotitzats et reconeixen una pensió. La pensió màxima en el nou sistema amb euros serà el que tu hagis cotitzat capitalitzat en euros dividit pels anys que et quedin de vida.