“La història de Radio Andorra és encara bastant desconeguda”

El teatre de les Fontetes de la Massana acull avui a les 21 hores l’espectacle Aquí Ràdio Andorra, una obra que dona a conèixer la història de Radio Andorra com a emissora que va funcionar en el context polític i social de França, Espanya i Andorra entre els anys 1940 i 1981. Parlem amb Jonathan Jiménez, un dels actors de l’elenc.

Com va sorgir la idea de fer una obra sobre Radio Andorra?

El text de Juanma Casero va ser escollit a través d’un concurs públic. Primer, per donar el tret de sortida, se’n va fer una lectura dramatitzada i llavors l’Escena Nacional i l’Arxiu Nacional d’Andorra es van unir amb l’objectiu de produir un espectacle de petit format, que serà el que representarem avui nosaltres.

Quin és el punt de partida de l’obra?

L’espectacle comença amb el final de la història, que coincideix amb el moment del tancament de l’emissora. La Concepció –la dona de fer feines– i en Paul –un enginyer elèctric– són els protagonistes de la història, dos personatges reals que van estar vinculats a la ràdio de principi a fi, és a dir, 40 anys. A partir del moment del tancament els dos personatges comencen a recordar què ha estat Radio Andorra.

Per què va ser important aquesta emissora al país?

Va ser molt important tenir una ràdio com aquesta. Va ser l’única emissora que, durant la II Guerra Mundial, va retransmetre tot el conflicte sense estar sota el control directe ni de França ni d’Alemanya. Va conservar la independència. Crec que és important donar a conèixer la història de la nostra ràdio i apropar-la a la gent.

Segons els rumors, alguns la creien col·laboradora del règim nazi i altres, dels refugiats...

De fet, no és oficial, però hi ha qui comenta que utilitzaven la música per passar-se missatges. Ningú ho confirma però la gent diu que rebien cartes per posar peticions de música on es filtraven missatges de l’estil “ja he passat la frontera” o “estic bé”. Tot, però, sense posicionar-se amb cap dels dos bàndols.

Quin personatge interpreta vostè?

Jo interpreto Jacques Trémoulet, l’impulsor de Radio Andorra. Llavors hi ha vuit personatges més que interpretem entre la Carol Caubet, en Pere Tomàs, la Núria Montes i jo. Hi apareixen Victòria, Carmen i Corine –tres locutores– i Isabelle Sandy. A part d’això, també comptem amb la participació d’alguns locutors i presentadors d’RTVA. És un petit homenatge.

Què es trobaran els espectadors?

Una part de la història andorrana que segurament encara és bastant desconeguda per a molts. De fet, molta gent que ha vingut als assajos ens ha dit el mateix: que coneixien la història per sobre però que desconeixien molts detalls.

Tenen la intenció d’atreure públic escolar?

És cert que l’obra té un vessant pedagògic però també desperta el record de molta gent. Els anys vuitanta són molt a prop i a Andorra hi ha molta gent que hi va treballar. Suposo que part del públic també tindrà aquest interès.