“L'obra parla del fet de fer pa i no és una excusa aleatòria”

Per fer un bon pa no cal tenir la millor farina o el llevat més fresc, per fer un bon pa cal estar bé amb un mateix.” Aquesta és la simple premissa del mestre forner Toni Roca, el protagonista d’Una teràpia integral, l’obra de Marc Angelet i Cristina Clemente que acollirà aquest vespre a les nou l’auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria. Els actors Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma i Andrea Ros seran els encarregats de donar vida a aquesta història, que posa el punt de mira en un artesà que fa més de deu anys que imparteix un curs intensiu de quatre setmanes per aprendre a fer pa. En parlem amb Gonyalons.

Quin és el punt de partida d’‘Una teràpia integral’?

El punt de partida són uns personatges que es troben per fer una mena d’estada. Un curs amb un mestre forner molt important. De fet, resulta que és tan famós que hi ha bufetades per accedir al curs. De seguida veurem que aquests personatges són molt diferents.

Quin personatge interpreta vostè?

El personatge que interpreto és el d’una dona que és metgessa i que té les seves problemàtiques familiars. De fet, com a metgessa és bastant escèptica. Ella es troba que aquest curs va molt més enllà que el fet de fer pa i en un moment donat pateix una mena de catarsi.

Què representa el personatge de Toni Roca?

Toni Roca és un mestre forner que està especialitzat a fer un coaching que va més enllà del fet de fer pa. No m’agradaria fer espòiler, però, en certa manera, puc dir que el mestre entra en la intimitat dels alumnes i ajuda a reconduir certs aspectes de la vida d’aquestes persones. I no acaba de sortir del tot rodó...

Què pretén, doncs, aquest mestre forner dels alumnes?

Ell busca que aprenguin coses, però també és interessant veure de quina manera els ajuda. Està bé preguntar-se fins a quin punt aquesta persona està avalada per ajudar els altres. En aquest sentit, i sense pretensions, l’obra pretén posar-nos davant d’un mirall per fer-nos plantejar certes coses. El públic s’adonarà que sempre necessitem creure en alguna cosa. I, fins i tot, a vegades som capaços de deixar-nos enredar.

Aquesta era una pregunta obligada. Quin és el secret per fer un bon pa?

Jo no el sé. Però el que sí que sé és que el secret d’una bona cuina és no tenir pressa. Com la vida. Les coses s’han de meditar.

Abans de fer l’obra alguns dels actors ja tenien una relació estreta amb el fet de fer pa. És el cas de Roger Coma, que durant el confinament va destacar penjant molts vídeos a les xarxes sobre aquest tema.

Bé. Aquí, qui més qui menys, tots hem fet pastetes a casa! (riu). L’Abel, de jovenet, de fet, era pastisser i la veritat és que tant ell com en Roger ens han ajudat molt.

Tot i això, entenc que el fet de fer pa és tan sols una excusa o una metàfora per aprofundir en altres aspectes. És així?

Sí. És un vehicle. Tot i això, també és cert que el fet de fer pa no és una excusa aleatòria. Té cert sentit, ja que durant el confinament molta gent es va posar a fer pa i va ser molt terapèutic per a ells. Jo crec que hi ha una part de l’obra que ve suggerida per aquell moment.

Podem definir l’obra com una comèdia?

És una comèdia i alhora no ho és. He de dir que hi ha petits moments que conviden una mica a la reflexió, tot i que sense pretensiositat. És cert que dura una hora i mitja però hi ha temps perquè el públic pugui plantejar-se alguna cosa. No estem parlant d’una comèdia anecdòtica.

Què els diria als espectadors que vindran avui a veure l’obra?

Jo crec que riuran de valent i que també s’emocionaran perquè l’obra té els seus moments de tendresa. Potser se sentiran identificats amb ells mateixos o amb algú a qui coneixen. Els farà tenir conversa després.