“Ara sembla que els discos els porti Spotify o la cigonya”

Javier Ruibal arriba al Principat per presentar en el marc de la Temporada 2022 de l’Auditori Nacional el nou treball d’estudi, Ruibal, un disc llibre amb material inèdit compost durant el confinament que convida a una reflexió sonora i visual sobre les inquietuds més íntimes de l’ésser humà. Parlem amb ell del nou àlbum i de l’espectacle, que tindrà lloc aquesta nit a dos quarts de deu a Ordino.

Ve a presentar el nou treball d’estudi, que ha titulat ‘Ruibal’. Pot avançar una mica què es trobarà avui la gent al concert?

Fonamentalment repertori nou, que vaig compondre durant el confinament, i també part de l’antic. No tocarem tot el material, però sí quasi tot.

Es tracta d’un disc amb material inèdit compost durant el confinament. Com va viure aquest moment com a músic?

Realment el vaig viure com qualsevol altra persona. No tenia por ni pànic, però sí preocupació. I per no deixar que la preocupació s’apoderés de mi, em vaig posar a compondre. De fet, tenia coses noves per explicar. Em vaig concentrar i crec que he aconseguit les dues coses: repertori nou i alleujar-me una mica.

Diu en una entrevista que ja és hora que els discos tornin a tenir el significat que tenien en altres temps. En quin sentit ho diu?

El disc abans era un objecte que testimoniava la complicitat entre el públic i l’artista. Ara, amb tota la digitalització i el lliure accés de manera injustament gratuïta a la música, fa que sembli que els discos els porta Spotify o la cigonya. I no és així. Necessitem finançament per a la gravació, per la qual cosa en el meu cas que faig autoproduccions, és important que la gent el compri.

Tinc entès que parla de l’amor però també de l’humor. És així?

Sí, però com amb totes les coses. Jo intento parlar amb humor i distància de tot. No tot allò que dic en una cançó és una afirmació taxativa, sinó més aviat un suggeriment.

En el disc també ha inclòs la cançó ‘Intemperie’, amb la qual va guanyar un Goya. Què significa per a vostè aquest tema?

Per a mi el premi és una gentilesa, un regal. I també és una manera de reconèixer que he fet bé les coses. De fet, la productora em va suggerir que la cantés Sílvia Pérez Cruz i així ho vam fer. La seva versió s’allunya bastant de la meva.

Al concert també hi participen la seva filla Lucía i el seu fill Javi. Com és actuar en família?

Molt bonic i entranyable. Estic convençut que els meus fills són aquí perquè la seva dignitat artística ho mereix, i no pas perquè siguin els meus fills. Són bons artistes i molt disciplinats. I, de fet, és una sort que cadascun d’ells es dediqui a una disciplina diferent. Així podem col·laborar.

De fet, el seu fill també ha estat el productor d’aquest últim àlbum.

Sí. Té força preparació ja que va estudiar sonorització i producció. I també coneix molt bé el meu treball des del principi. Crec que sap per on s’ha d’anar i sap suggerir-me coses diferents que no se m’acudirien a mi sol. Les seves propostes són bastant fresques i encertades.