“Moltes persones sobreviuen al càncer. El problema és la qualitat de vida”

El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) és un dels tres centres que participen en un estudi mèdic anomenat projecte PROFIT, en què s’està estudiant com millorar la personalització del tractament de les persones grans amb càncer. Entrevistem un dels metges responsables d’aquest projecte, el Dr. Marco Inzitari, Director d’Atenció Intermèdia, Recerca i Docència del Parc Sanitari Pere Virgili i president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia.

En què consisteix el projecte PROFIT?

Consisteix en la personalització del tractament de les persones grans que tenen un càncer. El projecte, de fet, té dues parts. A la primera s’estudien les diverses escales de fragilitat del pacient per intentar millorar el diagnòstic en funció de la persona.

En què es basa la segona part del projecte?

La segona part de l’estudi és precisament la que estem a punt de començar a Andorra. És una intervenció relacionada amb l’exercici físic. Hi participen persones grans amb tres tipus de càncer diferent, totes elles amb fragilitat vulnerable. En aquest cas, durem a terme una intervenció d’exercici físic durant tres setmanes i mirarem si el fet de fer activitat els pot fer més robustos i, en conseqüència, els pot ajudar a aguantar millor les intervencions i els tractaments. Un fet que també estaria relacionat a millorar la seva qualitat de vida.

Parla molt de la fragilitat. Podria explicar el terme?

Un pacient oncològic és un pacient que té un càncer. En el nostre cas estudiarem tres tipus de càncer: de pròstata, de pulmó i gastrointestinal. I el tema de la fragilitat és un indicador que ens parla de la reserva dels diferents òrgans i sistemes de cada persona. Amb l’edat, la reserva es va reduint i, llavors, l’equilibri cada vegada és més inestable. Si només tenim en compte l’edat i el càncer prendrem decisions equivocades perquè hi ha gent que, encara que tingui un càncer i sigui molt gran, està en molt bona forma física. En canvi, hi ha gent més jove que té càncer i una reserva bastant baixa. Aquest indicador, metafòricament, ens vindria a dir si una persona és un roure o un arbre més fluixet. Llavors, segons la seva robustesa, podrem individualitzar el tractament.

Té antecedents aquest estudi?

Sí. S’han fet altres estudis previs relacionats amb l’activitat física. De fet, s’està demostrant que, amb persones molt grans –fins i tot amb insuficiències cardíaques o respiratòries–, es pot fer exercici de força muscular i d’intensitat bastant alta per a ajudar-los a millorar la seva condició física. S’anomenen estudis d’exercici aplicat a les patologies, i ara, cada vegada més, se sent parlar de la “prehabilitació”, una mena de rehabilitació prèvia per reduir la fragilitat dels pacients abans de sotmetre’s a un tractament. Aquí, no ho fem només abans del tractament, sinó que ho apliquem durant tot el procés.

Quins són, doncs, els objectius de l’estudi?

Per un costat intentar personalitzar el tractament no només en funció de l’edat o del diagnòstic mèdic sinó de la persona en tot el seu conjunt, tenint en compte la seva fragilitat i buscant eines que ens ajudin a definir si podem ser més o menys agressius. I, per l’altre costat, veure si la intervenció amb exercici físic –que es fa amb màquines de gimnàs, professionals experts, i està molt adaptat i ajustat a les capacitats de cada persona–, permet millorar l’estat físic funcional dels pacients amb càncer i, en conseqüència, la seva qualitat de vida. Serien dos objectius.

Es tracta d’un estudi multicèntric. Quina és la tasca de cada centre en l’estudi?

És un estudi multicèntric i multidisciplinar. El liderem nosaltres des de Barcelona amb l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron i el Parc Sanitari Pere Virgili. Després hi ha el grup de la Universitat de Pamplona que són molt reconeguts en tot el camp de prescripció de l’exercici físic i el SAAS, que ha posat en marxa el nou servei d’Envelliment i Salut. A més, a cada centre hi ha el suport d’oncòlegs, geriatres, fisioterapeutes, professionals de l’exercici físic, psicòlegs, nutricionistes, etc.

Quina durada tindrà l’estudi i quan es faran públiques les conclusions?

Ara hem de començar aquesta fase d’intervenció. Llavors, en principi preveiem haver acabat i haver pogut fer una primera anàlisi de les dades a finals del 2023. S’ha de tenir en compte que hem de reclutar una sèrie de persones, fer la intervenció i llavors anar fent uns uns controls de seguiment als tres i als sis mesos.

Qui se’n podrà beneficiar?

Pacients de tot arreu, perquè segurament les conclusions seran extrapolables. La necessitat és creixent perquè les persones amb càncer sobreviuen cada vegada més als tractaments. El problema és la qualitat de vida.