“'L'oreneta' pretén millorar la convivència entre els éssers humans”

Després de la bona rebuda als teatres catalans, Emma Vilarasau i Dafnis Balduz arriben al Principat per interpretar avui a les 20.30 hores al Teatre Comunal d’Andorra la Vella L’oreneta, de Guillem Clua, una obra que té com a punt de partida una professora de cant que rep a casa seva un home jove que vol millorar la seva tècnica vocal per cantar al memorial de la mare morta. A partir d’aquí, els dos protagonistes aniran desgranant detalls del seu passat, marcat per un atemptat terrorista de signe islamista. En parlem amb Balduz.

La cançó triada per al memorial, ‘L’oreneta’, té un significat especial per als dos personatges.

Sobretot per al meu. De fet, ell comença explicant que L’oreneta era la cançó de bressol que li cantava la mare quan era petit perquè s’adormís. Es tracta d’un tema que va compondre Iñaki Salvador i Guillem Clua va escriure’n la lletra.

Els crítics comenten que “‘L’oreneta’ intenta entendre el dolor. Que és una obra dolorosa però també lluminosa i, fins i tot, sanadora”. Hi està d’acord?

Per a mi és una obra que alimenta l’empatia. Busca que les persones que tenen visions diferents de la vida puguin arribar a una entesa. És una obra necessària. Pretén que la convivència entre els éssers humans sigui millor. Em sembla un missatge molt necessari actualment.

De fet, parla d’un atemptat.

Sí, però no parla de la mort. Parla de com gestionar el dolor i la pèrdua d’algú molt estimat durant tota una vida. De fet, parla més d’aquells que s’han quedat que no pas d’aquells que han marxat.

Creu que la societat està preparada per al dol?

Jo crec que no és més que un tema de cadascú com a individu. Tothom ha de fer el seu camí i tenir el seu creixement personal, però penso que, davant d’un drama molt greu com una mort, hauríem de treballar per aprendre a viure el millor possible al llarg dels anys.

Què li ha despertat el fet d’interpretar aquest personatge?

Ha estat un regal molt gran. L’obra està molt ben escrita i té un recorregut molt bèstia, en què passen moltes coses. El personatge és una meravella i és molt gratificant de fer. La gent hi empatitza molt perquè és molt humà.

Com ha estat treballar al costat d’Emma Vilarasau?

Molt fàcil i molt productiu. Ens hem trencat molt les banyes per aconseguir fer una cosa molt maca i molt exigent. Hem tingut molta cura del material amb el qual estàvem treballant. I ho hem fet amb molt de respecte cap al text i cap a la història.

Vostè ja havia fet la versió en castellà.

Sí. Vaig treballar amb Carmen Maura durant molt de temps. Ara, per a la versió en català, em van proposar el personatge directament i vaig acceptar encantat.

Com han reaccionat els espectadors que han tingut l’oportunitat de veure-la?

És una obra que no deixa ningú indiferent. És una obra que t’increpa, que et remou, que sap com fer-ho i que et toca. Va a buscar-te i ho aconsegueix.