“La UE necessita resoldre la situació d'Andorra”

Les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea han entrat en una fase cabdal. Així ho assegurava el cap de Govern, Xavier Espot, dijous passat a la comissió d’exteriors durant la compareixença que va oferir per explicar l’estat de l’acord. Per entendre millor l’acord d’associació, demà el Govern ha programat xerrades sobre programes europeus en les quals participarà l’expert en dret de la Unió Europea, Joaquim Llimona.

Des de quina posició es partia a l’inici de la negociació?

Des que Andorra va aprovar l’acord comercial als anys 90 la legislació s’ha anat aportant a la legislació europea. Per exemple, les normes de comercialització de productes són les que demanen més adaptacions quan es negocia un acord d’associació d’aquest típic. Andorra, en ser un enclavament dins la UE entre Espanya i França, la majoria de productes ja estan adaptats a aquestes normatives. És un molt bon punt de partida.

Tot i això s’han hagut de negociar moltes altres qüestions...

L’acord d’associació suposa el compromís de participar en el mercat interior. Una cosa és comerciar com a extern i l’altra és fer el pas que es vol donar. S’han d’adaptar certes normes tècniques com la circulació de capitals, de persones i això és el que s’està negociant.

Un dels punts crítics està sent la llibertat de circulació, per què?

La UE té en el mandat de negociació de tenir en compte les particularitats d’un país com Andorra. Si no es vol que els efectes de l’acord siguin negatius, han de tenir-les en compte. Qualsevol acord amb la UE sempre que hi ha excepcions o qüestions especials que són els més complicats de negociar.

Quin interès té la UE en aquest acord?

La Unió Europea, més enllà de l’excepció de Suïssa que ja pertany al grup EFTA encara té tres forats que ha de resoldre. Mònaco, Andorra i San Marino són tres estats envoltats per territori de la Unió Europea. La Unió Europea necessita que aquests tres forats desapareguin.

Quins beneficis n’extreurà el Principat?

S’establiran punts de col·laboració. L’acord contempla que Andorra pugui formar part de programes competitius. Amb l’acord situes les pimes, empreses grans i institucions en la xarxa europea i fa la sensació d’estar en un projecte similar, per tant, facilita el creixement.

Hi pot haver problemes de sobirania en algun aspcte?

Andorra formarà part del mercat interior, però no serà part de la UE. D’aquesta manera per exemple podrà mantenir un sistema fiscal atractiu a la vegada que, econòmicament, els inversors i treballadors podran moure’s lliurement en un mercat enorme que fins ara tenia certs límits. Sobre aquesta qüestió l’economia andorrana està més integrada a la de la Unió Europea que moltes economies de països que en formen part. No crec que la diferència es noti especialment. Més enllà hem de ser conscients que poden augmentar substancialment les possibilitats de recerca i innovació entres les empreses del país i amb negocis estrangers.