“Si no solucionem el problema del lloguer cap empresa trobarà personal”

El grup Daguisa celebra el seixanta-cinquè aniversari. El sector del turisme i la indústria hotelera han canviat molt d’ençà que Nicolau Daban, l’avi de l’actual CEO del grup, Jordi Daban, va obrir el primer hotel. Els reptes del sector, l’adaptació als nous temps i els efectes de la pandèmia són la principal preocupació dels hotelers.

Com ha canviat el sector des que el seu avi va obrir el primer hotel fa 65 anys?

Ha passat de ser completament familiar amb hotels molt més petits amb el propietari molt involucrat. Alguns d’aquests hotels persisteixen però en el nostre cas el que hem fet és industrialitzar-nos. Mantenim l’essència familiar perquè continuem estant-hi molt implicats però tot està estructurat, com treballen cadenes més grans per optimitzar recursos.

Quines formes han canviat?

Ara mateix la majoria de les nostres reserves les rebem a través de booking. Això també provoca que la nostra competència sigui molt més gran, competim contra tot el món. Els hàbits dels clients també han canviat i per tant nosaltres hem de canviar. És adaptar-se o morir.

Com han canviat els turistes que venen a Andorra?

El turista és global. No és exclusiu d’una determinada destinació. El client no és tan fidel, n’hi ha però són molts menys. Com que l’oferta s’ha ampliat i el mercat s’ha internacionalitzat ens hem d’adaptar. Tot i això el client que tenim sol ser més fidel, sap que l’oferta és molt concreta en els esports de muntanya i és un punt diferencial que tenim.

Com es poden adaptar els hotels a la diversitat de turistes?

S’ha d’anar a buscar un tipus de turista concret per a cada establiment per poder adaptar els serveis i preus. Quan el meu avi va començar no feia falta però ara el client no t’ho admet.

El futur passa per la hiperespecialització?

Com més específica sigui l’oferta d’un hotel més especialitzada serà la clientela i serà més fidel. Per exemple, l’hotel on estem fent aquesta entrevista està pensat per a persones d’entre 30 i 45 anys. Ens adaptem a les seves necessitats i sabem que és un espai on se sentiran còmodes i voldran tornar.

Com treballen per afavorir la desestacionalització del sector?

Tenim marcades les temporades d’hivern i estiu com a altes i dues de baixes que són tardor i primavera. Anem a buscar un tipus de client que vingui per concepte de país i d’empresa i assegurar-nos que tenim clients de cap de setmana tot l’any. Necessitem sempre una oferta complementària que atregui la gent al país. S’estan fent molts esforços per donar alternatives en temporada baixa. Esdeveniments com Andoflora i la Festa de primavera atrauen molta gent i ho agraïm.

Quines adaptacions i aprenentatges pandèmics han vingut per quedar-se?

Tota la comunicació amb el client que teníem en base de paper, sobretot pel que fa a cartes i informació de l’habitació, han passat a ser un codi QR. Hem introduït aplicacions per obrir la porta des del telèfon, per poder fer el check-in online, els circuits dins l’hotel. El sector s’ha adaptat perquè el client es pugui moure per l’establiment sense la guia d’un empleat. Ha creat uns hàbits amb els clients que es quedaran.

Què en pensa de la taxa turís­tica?

N’hi ha a tot arreu, entenc la mesura. Tot el que demanem és que, com estipula la llei, el que acabarà pagant de més el client reverteixi en la promoció del turisme.

Com els ha ajudat la pròrroga als temporers?

Ens ha ajudat molt. Hi ha una dificultat enorme per trobar mà d’obra. És una dificultat que es troben molts destins populars. Hem pogut captar mà d’obra extracomunitària, sobretot de Sud-amèrica. Són persones que estan disposades a continuar la relació laboral per diferents raons. Nosaltres teníem problemes per trobar personal i això repercutia en un mal servei. Tenir la facilitat de mantenir els contractes que ja teníem a l’hivern tot l’estiu era una demanda que teníem de feia anys. El personal temporer és més car que el personal fix i per tant el contractem per cobrir una gran necessitat.

Quina és la situació quant als habitatges dels seus temporers?

El problema de l’habitatge és horrorós. S’hi ha de trobar una solució o la gent deixarà de venir a treballar a Andorra. La gent ha de tenir unes condicions de vida adequades, no només és la feina. Si no ho solucionem amb l’habitatge de lloguer cap empresa trobarà personal. Nosaltres donem allotjament al personal però sabem de casos d’altres empreses que no tenen aquesta possibilitat. Com és normal els treballadors no estan disposats a acceptar males condicions de vida per treballar aquí, ningú vol viure en un pis pastera. S’han d’oferir bones condicions en l’habitatge si no ens volem quedar sense gent.