“La gent ja no va a votar com qui segueix un equip de futbol”

Pocs dies després de la presentació de l’enquesta política de Primavera 2022, el coordinador de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació, Jordi Micó, analitza en detall els resultats obtinguts.

Una de les grans pors quan es fa una enquesta és no encertar-la?

Quan és una enquesta preelectoral hi ha molts factors que poden afectar. L’enquesta pot incidir en els resultats de les eleccions; els últims dies de campanya tenen molt de pes, moltes coses poden fer que l’enquesta, al final, no arribi a entendre la realitat.

Aquests resultats ens donen el resultat de les eleccions?

L’enquesta determina el pols d’un moment determinat i això no vol dir que hi puguin haver molts canvis. Un 60% dels enquestats van dir que votaven depenent de cada elecció i no a un partit fix.

Com és l’electorat andorrà?

És difícil de dir. A Andorra tenim una divisió principal: andorrans i residents. La meitat de la població no entra en el mercat electoral. Dintre dels andorrans, som un país que ve d’una arrel tradicional, que ha canviat molt ràpid i que la manera de viure cada cop és més com una ciutat. Tradicionalment s’ha dit que Andorra és un país conservador, però tinc els meus dubtes.

Per què?

Andorra cada cop està més oberta a les ideologies que venen d’arreu. I si comparem el Principat amb la resta de països, és d’agrair que el debat polític no s’hagi enrarit tant com passa a d’altres llocs.

També hi ha una influència en la manera de fer política...

Si mirem Espanya, França o Estats Units hi ha una manera nova de fer política que cerca els extrems, busca incentivar l’electorat a partir dels sentiments, creant divisions. Aquí, de moment, és diferent però no vol dir que aquesta influència no hi sigui.

Ha arribat a Andorra la política de les emocions?

Suposo que sí, però no estem al nivell d’altres llocs. Pensa que en altres països ja no sols són els polítics sinó que també hi ha uns grups mediàtics que fan de caixes de ressonància.

La porta d’entrada d’aquestes noves ideologies o noves maneres de fer són els nouvinguts al país?

Andorra és un país que ha crescut molt ràpid. El 40% dels enquestats no havia nascut a Andorra. Però el que passa aquí és que el creixement econòmic i la modernització del país han anat de la mà de la immigració. Per tant, no hi ha un sentiment de por per l’arribada de persones. A més, la major part de residents s’han integrat al mercat laboral i això ha cohesionat la societat. Evidentment, això també té una afectació en el sistema polític.

L’efecte covid encara durarà o ja no se’n podrà treure rèdit?

Entenc que la gestió de la pandèmia encara tindrà un pes, però sí que és realitat que hem passat pàgina. Això no vol dir que no tinguem record. Crec que el debat a les eleccions vindrà en temes com l’habitatge, l’avortament, el model de creixement del país...

Creu que hi haurà un vot temàtic en relació amb la possible majoria absoluta de DA?

Això dependrà de quines aliances es facin abans de les eleccions. Al final el sistema andorrà determina molt. Les eleccions es guanyen a les parròquies. El debat serà si DA i L’A aniran de la mà abans o si DA vol anar sol.

Les dades semblen indicar que DA, tot i que cau 10 punts, ho té bastant fet...

Semblaria que sí. És una tendència des del 2020. Hem de veure què passa, però ara mateix, DA té una força molt gran.

Els pactes seran un factor per mobilitzar els votants?

Pot ser que generi un neguit entre l’electorat, però també és cert que a Andorra hi ha una coalició que no està tenint problemes com a Espanya, on hi ha una batalla per marcar perfil. Per tant, potser no tant.

Les dades de recordatori del vot mostren una divisió de L’A...

Veurem com soluciona la situació L’A i si aconsegueix acabar arrossegant vots. Hi ha un component important i és que encara hi ha aquests vots familiars que arrosseguen molts vots. I això què que hi hagi un traspàs de vot segons el nom. És cert que això està canviant, però s’ha d’entendre per entendre les dinàmiques.

A Andorra es vota la persona o la ideologia?

Crec que hi ha els dos components. Un component molt vinculat a la persona i als grups que hi ha al darrere, però també, i cada cop més, hi ha vot ideològic. Caldria analitzar-ho en profunditat però sembla que a l’esquerra hi ha més vot ideològic.

Es fa difícil pensar-ho quan en l’eix dreta-esquerra els partits quasi es sobreposen...

Pot costar diferenciar entre un partit i un altre però passa a tothom. Els partits grans sempre busquen el centre i anar obrint a poc a poc pels dos cantons. DA està agafant una posició molt central.

A més de l’eix clàssic de dreta-esquerra, n’hi ha cap altre al país?

Sí, n’hi ha diversos. Crec que l’eix parròquia-nacional és molt important. Comença a haver-hi un eix entre vot ideològic i vot familiar. N’hi ha més dels que sembla.

En un país de tradició conservadora, com s’explica el vot ocult de la dreta?

Quan hem fet enquestes veiem que hi havia més vot ocult al centre-dreta, segurament vinculat a aquest vot familiar. Això no vol dir que ara el PS no tingui vot ocult i segurament el deu tenir, perquè amb la gestió de la Covid també ha fet que moltes persones de DA se sentin més orgulloses i que persones que van votar a altres partits no ho vulguin dir.

Com es gestiona l’hermetisme a l’hora de fer una enquesta?

Forma part de la realitat i no desmereix en absolut els resultats perquè reflectim la realitat. Des del 2010 estem normalitzant que es facin enquestes. La gent que no ens diu directament el vot ens respon a preguntes sobre les idees polítiques de la persona. I també hi ha els indecisos. Ara la gent ja no vota com qui segueix a un equip de futbol.

Suposo que que hi hagi més debat ideològic per a un sociòleg és més interessant...

Probablement. Les enquestes serveixen perquè els polítics entenguin la realitat i puguin adaptar els seus discursos a les necessitats de la ciutadania.