“L'artista es defineix pels èxits i les rareses”

El músic instal·lat al País Basc Mikel Erentxun torna a la carretera 37 anys després per donar una nova vida a una selecció de cançons mítiques que ha inclòs al projecte Amigos de Guardia, un àlbum que, ple de col·laboracions i creat per celebrar el 35è aniversari del primer disc d’estudi de Duncan Dhu, Por tierras escocesas (1985), resumeix la seva trajectòria musical. Parlem amb ell amb motiu del concert que farà avui a les 21.30 hores a l’Auditori Nacional.

En quin moment va sorgir el projecte ‘Amigos de Guardia’?

Amigos de Guardia neix a principis del 2020 d’una manera bastant espontània en un sopar. Una persona es va adonar que feia 35 anys que s’havia editat el primer disc de Duncan Dhu. Era una efemèride molt interessant i vaig començar a donar-hi voltes perquè volia celebrar-ho d’alguna manera especial.

Va ser llavors quan se li va acudir fer aquest homenatge creant un nou àlbum?

Primer vaig pensar a fer alguna proposta de format reduït, com un concert. Però llavors va arribar la pandèmia, em vaig tancar a casa i vaig tenir molt de temps per pensar. El projecte va anar creixent com una bola de neu.

I en què es va convertir?

Vaig decidir que volia gravar un disc en directe amb alguns convidats. Al final, però, va participar-hi molta gent i es va convertir pràcticament en un disc de convidats. La publicació, per les circumstàncies, es va endarrerir un any i la gira, dos. Ara en fa 37, però penso que mai és tard. Crec que ha estat un projecte ambiciós, bonic, i que resumeix la meva vida artística.

Parlant de convidats. Com ha estat treballar al costat d’artistes com Amaral, Santi Balmes, Amaia o Andrés Calamaro?

Ha estat increïble! Jo al principi vaig fer una llista de gent amb qui m’agradaria treballar. Gent que admiro i que conec. Va ser molt bonic perquè quan vaig començar a trucar-los tothom em va dir que sí. Sincerament, pensava que la meitat em dirien que no. Va ser una sorpresa comptar amb 24 persones.

Realment a l’àlbum hi apareixen tres generacions!

Sí. Em venia de gust comptar amb gent jove perquè amb grups de la meva generació com Los Secretos o Loquillo ja hi havia col·laborat molt. I, de cop, treballar amb gent com Viva Suecia, Anni B Sweet o Maika Makovski va ser molt enriquidor. Els admiro molt.

Recordo sentir-lo dir que si no torna a gravar un disc a la seva vida, amb aquest, ja és feliç per sempre.

Sí. Si no gravés mai més, aquest seria un bonic colofó. Ara he tingut l’oportunitat d’actuar en directe amb gent que admiro. De fet, només la gravació –tot i que va ser sense públic– ja va ser molt emocionant i molt emotiva. Tenir algú com Eva Amaral a dos metres són coses que et queden gravades per sempre.

També ha gravat una nova versió del mític tema ‘En algun lugar’.

Sí. Amb Santi Balmes i Víctor Cabezuelo. M’ho vaig passar molt bé. De fet, va ser un dels primers a qui vaig trucar. Els convidats triaven les cançons i ell va tenir molt clar des del principi que volia fer En algun lugar.

No tots els temes que hi apareixen, però, són ‘hits’.

No tots. Hi va haver artistes com Enrique Bunbury que van triar cançons molt desconegudes. Em vaig adonar que va ser un encert. Penso que l’artista no tan sols són els seus èxits, sinó també les seves rareses. Crec que és més interessant que haver fet un Amigos de Guardia només d’èxits.

Com valora la gira?

Ja hem fet 15 concerts i n’estic encantat. Aquest és un disc guanyador en el sentit que ha tingut una repercussió important. Als directes, a més, m’he pogut permetre una producció més gran. Ara som sis músics. Mai havia portat tanta gent a l’escenari des de Duncan Dhu.

Què es trobarà el públic al concert d’avui?

Una superbanda amb una producció molt especial. A més de les cançons d’Amigos de Guardia també tocarem grans èxits que no són al disc. Serà un concert complet amb 28 cançons.