“Cal una trobada entre cineastes dels dos països”

Els Cinemes Illa Carlemany projectaran deu pel·lícules a l’any de cinema català, segons el nou conveni de col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema Català i els cinemes andorrans. En parlem amb Judith Colell, directora de la institució catalana.

Els cinemes Illa Carlemany projectaran deu pel·lícules a l’any de cinema català. Què n’opina d’aquest nou conveni?

Estic encantada. Això forma part del Cicle Gaudí. És una activitat que impulsem des de l’Acadèmia. Ja estem presents a més de 100 poblacions.

Per què precisament 10 pel·lícules?

El Cicle Gaudí és una activitat que fem des de fa molt de temps. Està marcat així. Cada mes es projecta la mateixa pel·lícula a totes les poblacions. Llavors, hi ha dos mesos que el cicle s’atura. Per això són 10.

Quin és l’objectiu d’aquest nou acord?

L’objectiu és que es conegui el cinema català. Que, cada vegada més, tothom pugui tenir l’oportunitat de conèixer aquest univers.

Qui i amb quin criteri s’escullen els films?

Es té en compte que s’hagi estrenat durant els últims mesos i que hagi participat en els Premis Gaudí. Llavors hi ha una comissió externa que també participa en la tria. Es basen en criteris com la rellevància o la connexió que pot tenir amb el públic.

Comentava en una entrevista que cada any hi ha una baixada constant de films en català. Aquest fet preocupa l’Acadèmia?

Sí. Sembla, però, que aquest any hi haurà una millora considerable. S’han estrenat grans pel·lícules com Alcarràs, el film de Maria Ripoll, Suro, Scape Room... Aquest any hi ha un gruix considerable de pel·lícules. Esperem que això repercuteixi en la propera edició dels Premis Gaudí.

Aquest sotrac ha tingut a veure amb la pandèmia?

Realment ha tingut a veure amb la falta d’inversió. TV3 va deixar de ser un múscul important i això va afectar moltíssim. Molts productors que volien rodar en català no podien. Ara, però, la Generalitat hi està treballant. Crec que s’està capgirant.

Quines altres iniciatives es poden impulsar per protegir el cinema català?

Ara començarem a fer una residència de guions. Es publicarà al juny i s’iniciarà de cara al setembre o a l’octubre. També m’agradaria proposar una trobada entre cineastes andorrans i catalans per engegar coproduccions.

En aquest sentit, creu que s’han d’enfortir els vincles entre el sector audiovisual andorrà i el de Catalunya?

Totalment. Penso que ho hem de fer. De fet, tinc pensat venir d’aquí poc i m’agradaria organitzar una trobada amb cineastes per poder establir més vincles.

Què n’opina del sector cinematogràfic i audiovisual a Andorra?

Vaig veure El fred que crema i em va semblar espectacular. Crec que la cinematografia a Andorra, per la mida del país, compta amb bons professionals. Teniu possibilitat de coproduir amb Catalunya, i això és molt positiu. Seria bo enfortir més els llaços.

Diumenge passat va ser el dia internacional del doblatge i molts professionals catalans van reivindicar la seva feina. Queda molt camí per recórrer?

Sí. Si les pel·lícules es doblen al castellà, s’han de poder doblar al català. Jo prefereixo la versió original, però el públic ha de poder triar. És important que apretem perquè a l’audiovisual s’acostumi a veure pel·lícules en català.

Què en pensa de la polèmica d’‘Alcarràs’?

Entenc que subtitulessin a la resta d’Espanya. Per què aquí a Catalunya? Això se li hauria preguntar al distribuïdor.

L’any passat va assumir el càrrec com a nova presidenta de l’Acadèmia. A quatre anys vista, quines són les principals línies d’actuació?

Volem obrir més comissions i un departament contra els abusos. També hem engegat la residència de guions. Cada any se’n remuneraran 8 durant 9 mesos. Ens queda insistir en el tema d’educació i oferir més propostes als nostres acadèmics: masterclass, trobades, preestrenes...