Pere López
“El model fiscal s'haurà de modificar”
El candidat del PS preveu un final d’any crític i carrega contra la “inacció” del govern en relació amb l’habitatge o a la pèrdua de poder adquisitiu
Després d’unes primàries on només ell es va presentar, el candidat del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, assegura que aquestes són les eleccions “més complicades” que afronta i preveu un final d’any molt dur per a les famílies del país.
Com està el candidat del PS després de l’explosió de L’A?
Nosaltres ho estem vivint com ens pertoca. La situació és molt complicada amb la pitjor crisi de poder adquisitiu per a les famílies, amb un final d’any que s’augura complicat, el que estem fent és seguir pensant en fórmules des d’una visió progressista per aportar idees al debat davant la inacció d’aquest Govern.
No senten que és una oportunitat per al PS?
El que sento és una enorme responsabilitat per una banda, perquè cada dia rebo missatges de la gent que m’explica la seva situació, però també una enorme frustració perquè aquest Govern no ens deixa incidir de cap manera i no deixa que treballem plegats en propostes o asseure’ns per parlar.
Entenc que no es plantegen un nou pacte amb Liberals?
No estem parlant amb candidats, estem definint quins són els punts en els quals ens volem centrar en aquest final de legislatura i de cara al projecte polític. Tampoc hi ha molt on triar perquè som aquí pel model de país que ha volgut DA.
Però descarta el pacte amb L’A?
No parlo de Liberals, però tothom sap com funcionen les eleccions a Andorra. Veurem en quines parròquies es pot trobar ciutadans o alguna agrupació política de caràcter més local per veure si és possible algun tipus d’acció per a les llistes territorials. A la llista nacional hi haurà independents que se sumaran a les nostres llistes. El que necessita el país és un canvi polític i per això cal un projecte ambiciós perquè realment puguem guanyar les eleccions.
No creu que si vostès governessin amb una majoria similar actuarien igual?
Nosaltres vàrem intentar obrir el diàleg al màxim quan vàrem governar. La manera com està afrontant DA la problemàtica de l’habitatge no portarà solucions. Una cosa és el dia a dia i una altra és quan tens un escenari com el que es preveu per al final d’any. El cap de Govern fa any i mig que no em truca, està tancat en banda amb una certa egolatria. Amb aquesta manera de fer és impossible que arribin les solucions.
Quina proposta té per solucionar la qüestió de l’habitatge?
Primer de tot cal una planificació de l’habitatge de titularitat pública, cal una identificació dels pisos buits i cal començar a parlar obertament de l’establiment d’un índex de preus.
Per tant, aposten per limitar els preus dels lloguers.
Les propostes són clares i entren en una certa regulació de preus, o com a mínim qui es pot beneficiar de rebaixes fiscals, qui es pot beneficiar d’ajudes públiques i qui ha de tenir una fiscalitat més agreujada si està per sobre d’aquest índex. Cal fer coses. No es pot creure que el lliure mercat ho arreglarà. Cal una planificació a cinc o sis anys vista perquè no solucionarem aquest problema d’aquí a finals d’any.
Els propietaris diuen que aquestes polítiques espanten els inversors...
Aquí tothom ha de fer el seu paper, els propietaris es guanyen els diners com se’ls guanyen, els constructors es guanyen els diners com se’ls guanyen i qui ha de posar els equilibris és el Govern. Jo no vull criminalitzar la feina d’una gent que es guanya la vida de forma totalment lícita. Però el que no pot ser és que el Govern desaparegui i deixi que això sigui una selva constructora. El problema de l’habitatge té una cara i una creu: si algú paga lloguers molt cars, per l’altra hi ha algú que cobra lloguers molt cars.
La pèrdua del poder adquisitiu com se soluciona?
La pujada de sous és inevitable però si no s’ataca el cost principal que és el de l’habitatge s’hauran de seguir fent pujades de salaris continuades i això sí que pot acabar afectant la competitivitat de les empreses. El salari mínim avui en dia ja és insuficient.
Veu imprescindible una pujada d’impostos?
Potser no cal apujar els tipus efectius però potser sí que cal que tothom s’atansi a pagar el 10% dels seus beneficis. Estic convençut que quan arribi final d’any i la situació sigui molt complicada tothom voldrà que l’Estat l’ajudi. Per això cal un mínim de consciència social perquè cal un mínim d’ingressos necessaris. L’avantatge dels impostos sobre les taxes és que els que més guanyen més paguen i en aquest país hi ha gent que guanya molts diners.
Per tant, el model de vine a Andorra que no pagaràs impostos s’ha d’acabar?
El model de vine a Andorra que pagaràs menys impostos que els països del voltant ha de seguir. Ara bé, qui es cregui que el model financer d’Andorra està funcionant, s’està equivocant. Les dades d’inversió estrangera que ha presentat el Govern són molt evidents. La implantació de negocis no existeix perquè el model no és creïble. Tothom sap que el model fiscal d’Andorra s’haurà de modificar.
Ser feminista és del segle XX?
Per a mi no és una reivindicació del segle XX, és actual.
Que l’avortament es despenalitzi però segueixi sent il·legal com s’explica?
Estem encara en un escenari de discreció com se’ns va demanar, això sí, ja vàrem demanar al cap de Govern que se’ns torni a convocar per seguir parlant. Si s’obre la porta a un avenç, el que no podem fer és tancar la porta a aquest avenç.
Intento arrencar-li una promesa electoral: creu que els informes de policia haurien de parlar de violència de gènere i no de violència en l’àmbit domèstic?
No ho sé si els informes parlen de violència en l’àmbit domèstic, en tot cas no és un llenguatge que nosaltres utilitzem. Per tant, es podrà revisar. Però com a promesa política li dic que hi haurà un ministeri exclusiu per a la matèria de l’habitatge.
Seran les últimes eleccions de Pere López?
És la tercera vegada que em presento i aquestes són les eleccions més complicades que afronto. Evidentment l’energia té un límit. Després de les eleccions faré un procés de reflexió.