“La improvisació és el motor d'on surten les cançons”

Marco Mezquida obrirà demà el Festival internacional de jazz d’Escaldes amb Letter to Milos, un àlbum que ha dedicat al seu primer fill. Ho farà al costat d’Aleix Tobias a la percussió i Martín Meléndez al cello, el trio original amb el qual va enregistrar Revel’s dreams (2017) i Talismán (2019).

Ve a presentar el seu darrer àlbum, ‘Letter to Milos’, un projecte que ha dedicat al seu fill. Com i quan va decidir que faria aquest disc?

Letter to Milos recull cançons que vaig compondre durant la pandèmia, que és quan va néixer el meu primer fill, Milos. L’objectiu era fer-li aquest regal en el seu primer aniversari. De fet, aquest disc és una carta d’amor que li dedico. L’àlbum beu de diferents estils i pretén mostrar un estat de joia. Hi apareixen composicions més profundes i altres més juganeres.

Com va viure el procés creatiu durant la pandèmia?

La música sempre ha estat un refugi per a mi, un lloc on concentrar-me. Tant en els moments més bons com en els més delicats, com la pandèmia. Em feien molta il·lusió els concerts internacionals que tenia previstos i cancel·lar-los va ser una gran decepció. La música, una vegada més, va ser un refugi per poder reconnectar, concentrar-me i tenir una estona de pau.

Aquest treball és un testimoni molt sincer de la seva identitat artística en un moment molt concret… Entenc que l’àlbum va néixer d’una manera molt natural. És així?

Sens dubte. La creació d’un àlbum sempre és un procés molt intens des del principi fins que es grava, s’edita, es publica i s’acaba presentant. És un procés en què la il·lusió i el desig van creixent. Tothom s’ha entregat molt en aquest projecte.

A l’àlbum hi apareixen temes com ‘Naixement’, en què la percussió simula batecs, ‘Umbilical’, que és bastant abstracte, o ‘El beso’, que és bastant melòdic. Podria explicar per què va decidir atribuir un caràcter concret a algunes cançons?

Alguns temes estan molt inspirats en el naixement... d’altres en el joc, com a Sonajero. Onírico parla dels somnis i és més abstracte. Letter to Milos, en canvi, és molt romàntic i Milos Smiles, més juganera. Cada cançó té a veure amb un estat anímic que està lligat al petit però també a la vida. És una música que també he fet pensant en els meus companys de viatge.

És el tercer projecte que presenta al costat del violoncel·lista Martín Meléndez i el percussionista Aleix Tobias. Per què ha tornat a apostar per aquesta formació per presentar un projecte tan personal com ‘Letter to Milos’?

Perquè és la formació que m’ha fet gaudir més durant tota una època. Amb ells he trobat un so molt peculiar, molt personal i diferent a tota la resta de formacions amb qui he treballat. Sento que defensen amb gran entrega la música que jo componc. Tenim una manera molt especial de connectar i entendre la música.

Vostè té una gran trajectòria i està tan acostumat a compondre com a improvisar. Què li aporta cada tècnica?

Sempre veig la improvisació com si fos un riu. El motor d’on surten les altres cançons. Les composicions són una altra part de les aigües d’aquest riu. La improvisació està destinada a desaparèixer mentre que la composicio està destinada a deixar constància. Sempre he intentat combinar-les. La improvisació és el joc a partir del qual he après moltes músiques. He explorat, he sentit... és una font infinita.

Aprofito que participarà al Festival internacional de jazz d’Escaldes per preguntar-li en quin moment creu que es troba el jazz actualment.

A Catalunya i a Espanya està més viu que mai. Hi ha propostes i discos meravellosos, molts joves amb estudis que estan creixent, grans escenes com la de Madrid, la del País Basc, la d’Andalusia o la de València. La part delicada és que es tracta d’un estil que es troba en un terreny undergraund i té un estigma. El públic relaciona el jazz amb l’elitisme. Músics i programadors hem d’intentar apropar-lo al poble.

Coincideix al festival amb Sílvia Pérez Cruz, amb qui actuarà l’1 de juliol amb Farsa Circus. Com va ser treballar al seu costat en l’àlbum i la gira ‘Live in Tokio’?

Va ser una gran connexió. Vam viure experiències molt boniques, molt potents i molt profundes. Es va materialitzar en una relació molt bonica. Després d’aquesta etapa duo segueixo formant part de la seva banda Farsa Circus. Aquests seran els últims concerts que farem amb ells.

Ja per acabar. Vostè ha dit en alguna ocasió que la seva música pretén aportar llum, alegria i positivisme. Li agradaria afegir alguna cosa?

La veritat és que aquest és una mica l’objectiu quan m’assec davant del piano. Vull oferir bona energia al públic per sobre de qualsevol etiqueta.