“Lluitar pel Campionat del Món costa de digerir”

Es troba en un moment dolç i, curiosament, li costa trobar les paraules per definir per què és ara quan, esportivament i personalment, sembla instal·lat al país de les meravelles. Segon a la general de MotoGP i amb set anys a l’esquena com a resident, es veu amb la confiança precisa per lluitar pel Campionat del Món.

La millor temporada de la seva vida i només som a l’equador.

El meu objectiu al principi de temporada era fer un Top 5 i ja pensava que seria molt complicat aconseguir-lo. Portem més de la meitat del campionat i estem lluitant pel títol, com a segons a la general. Estic molt content perquè ni el més optimista s’ho podia imaginar.

Lluitar pel Campionat del Món. S’ho acaba de creure?

El meu cas és molt estrany. Aconseguir un nivell així a la meva edat –33 anys– després de tantes temporades i amb una moto que no havia guanyat mai realment costa una mica de digerir.

Per què li arriba la glòria ara?

La resposta no és gens fàcil. A mi em costa molt comprendre per què aquest any sí, quan estic fent el mateix, m’hi estic esforçant com sempre i la diferència és abismal. S’han ajuntat molts factors, l’estabilitat en l’àmbit familiar, amb l’equip i com està creixent la moto.

La temporada passada ja s’intuïa alguna cosa.

Absolutament d’acord. La temporada passada va ser més important del que sembla perquè, tot i ser 8è del món, va ser la primera vegada que vaig estar moltes curses lluitant amb els millors. A nivell mental vaig fer un clic, que ha estat decisiu per a aquest any i els resultats han arribat ara.

Per ‘clic’, el d’Assen [Espargaró remunta més de 10 posicions i fa una cursa esplèndida].

Té moltes lectures. No només és un missatge clar per a la resta de pilots, soc molt regular però també tinc velocitat, per la retallada de punts a Fabio [Quartararo, líder i també resident], sinó per mi mateix. Havia guanyat curses, fet poles, però una superioritat així et dona ales i credibilitat.

És que va ser una cursa espectacular.

Molt bonica, sí. És cert que a MotoGP és complicat avançar perquè el nivell és altíssim però sense que soni arrogant que avancés tant a Holanda era perquè tenia més velocitat que els altres. Per tenir cura del xou i veient com va gaudir la gent, hem de mirar que hi hagi més curses així.

Montmeló.

[Esbufega] Em va costar molt treure-m’ho del cap i crec que ha estat la vegada que més m’ha costat oblidar en la meva carrera esportiva. No només aquella nit. Vaig estar fotut tota una setmana i, realment, el que em costava més era no saber per què no ho podia oblidar. Va ser una errada que em va costar nou punts i va ser un cap de setmana amb molta pressió pel fet d’estar lluitant pel títol.

A tot això, Quartararo està intractable.

Falla molt poc. A dins del teu cap sempre fas càlculs i més que pensar quina cursa podria fallar Fabio o m’anirà bé, penso quina em costarà més. Sens dubte, Misano, perquè em costa més aquell circuit i la Yamaha i Quartararo van molt bé.

La resta de curses les veu amb altres ulls.

Són molt bones les altres. El que resta de campionat, els circuits són per a mi més favorables que els de la primera part de la temporada i anirem fora d’Europa a pistes que m’agraden i que fa dos anys que no anem, com Silverstone o l’Aragó. Sincerament, crec que el calendari m’afavoreix bastant a partir d’ara.

Se’l nota molt més sòlid i consistent com a pilot.

Aquesta temporada estic gaudint molt, tot i que tinc més pressió perquè el que m’estic jugant és molt alt. En canvi, d’altra banda, em noto més relaxat que mai conduint. Sé que és contradictori però estic més ràpid i fluid i arribant a límits que mai havia aconseguit sense fer errades. La confiança acaba de marcar la diferència i és aquí, precisament, on estic pletòric.

A nivell personal també ho està.

Ja són set anys vivint a Andorra i no és un tòpic però quan un esportista d’elit té el privilegi d’arribar a casa aquí, la qualitat de vida i la teva felicitat són molt importants. Mai m’hauria imaginat que el país m’aportaria tanta tranquil·litat, tanta estabilitat i, a nivell empresarial, jo no volia fer res fins que em retirés.

Doncs té quatre restaurants.

[Riu] Són ganes de fer coses i Andorra t’ho dona. T’interesses per altres esports i ara estic enganxat a l’esquí de muntanya.