“Cal dificultar molt la compra d'immobles als no residents”

Quina valoració fa de la presentació del moviment, que va tenir una assistència important?

Estem molts satisfets i ara esperem que hi hagi cada vegada més gent interessada en el nostre moviment, que és nou i acaba de començar. En aquest sentit, el nostre objectiu s’ha complert. Veiem, per les persones que hi van assistir, que tenim una proposta molt transversal que abasta molts àmbits polítics.

Veieu possibilitats reals de participar en les properes eleccions generals?

Sí perquè tenim gent, tot i que tampoc no és l’objectiu final o més important. El que volem, sobretot, és que les preocupacions que tenim siguin a l’agenda política, i aleshores si anem a les eleccions, doncs molt millor, una cosa que crec que hem de fer.

Amb quines formacions veu més afinitat per anar-hi conjuntament?

La nostra idea és més aviat anar-hi com a independents i, posteriorment, si entrem al Consell General, sí que estarem molt disposats a parlar i negociar amb qualsevol formació política.

Quina és la definició ideològica de Concòrdia?

En un eix esquerra-dreta, ens movem més cap a l’esquerra, però crec que avui dia a la política hi ha un nou eix que marca molt com ser més promotor de les institucions i empreses pròpies o d’una obertura cap a la globalització. En aquest sentit, som més proteccionistes de les empreses andorranes enfront dels mercats internacionals. La idea que se’ns ha venut és que havíem d’anar cap al mercat únic, i oferir molts atractius als turistes, però nosaltres som més sobirans, més defensors del valor de les nostres empreses, sobretot de les petites i mitjanes, i dels treballadors.

Què defenseu pel que fa a l’acord d’associació amb la UE?

Nosaltres som contraris a l’entrada al mercat únic, que és un punt clau, i sobre el qual la UE no pot fer vestits a mida. Creiem que l’estat d’Andorra a nivell de competitivitat econòmica aconsella no ser en el mercat únic i hi som poc favorables. I és que una entrada en aquest mercat substituiria les empreses productives i els seus treballadors per una inversió patrimonial i una especulació exagerada. Tenim unes lleis fiscals i urbanístiques tan laxes que en un marc de globalització faran que, en lloc d’ajudar a diversificar l’economia, s’agreujarà el problema que tenim ara en la inversió estrangera. No volem tampoc que hi hagi lliure establiment de treballadors.

Cap on ha d’anar, doncs, el nou model econòmic del país?

Creiem que cal canviar l’ordre de prioritats, que fins ara han estat la inversió estrangera, l’oci del turista i el mercat únic, quan el que cal és potenciar l’empresa productiva i que el treballador estigui ben tractat i reconegut. El problema del mercat únic és que implica el lliure establiment d’empreses, que destrossaran la competitivitat de les del país, les quals cal protegir enfront d’un model globalitzat. A més, cal invertir molt en el nostre sistema educatiu, i pagar millor els mestres, i també fer que FEDA i Andorra Telecom siguin un motor cap al nou model econòmic.

Hi ha temps per rectificar pel que fa al model urbanístic?

Penso que és difícil, però es poden fer coses. El Govern ha deixat una via lliure a l’adquisició de béns immobles als residents forans, i en aquest punt crec que haurem d’actuar fort. En aquest sentit hem de fer molt difícil que una persona que no resideix a Andorra pugui adquirir-hi un bé immoble. A més, ens haurem de fixar en la fiscalitat d’aquest tipus d’immobles i fer que els ingressos dels comuns no depenguin tant de la construcció.

Com es pot garantir l’accés a un habitatge assequible?

Es tracta de posar moltes barreres legals i fiscals a l’entrada d’inversió estrangera en aquest àmbit, cosa que originaria menys tensió al mercat de l’habitatge i baixarien els preus. El que hi ha hagut és barra lliure i aquí ha entrat de tot, i s’hi haurien de posar límits.

Cal un canvi de model turístic?

El que s’ha de fer és que el sector públic redefineixi quin és el seu paper en el sentit d’invertir millor i treballar perquè el país sigui el màxim d’atractiu. El principal atractiu d’Andorra és el paisatge i el territori, que s’han de protegir i no es pot convertir el país en un parc temàtic amb moltes atraccions. Per això crec que hi ha hagut un malbaratament de diners públics en aquest sector, i cal rectificar, seguint les directrius de l’OMT. A més, ens hem d’acostumar a mesurar l’impacte econòmic del que fem, que és l’important.

És possible un pacte de rendes per repartir la càrrega de la crisi?

Fins ara les crisis les han pagades els treballadors i els empresaris, o s’han traduït en endeutament públic, però crec que en una crisi important com la que es preveu es pot, per exemple, replantejar la fiscalitat perquè el tipus impositiu del 10% es pagui realment, ja que s’està pagant molt poc. Hem de dir als àmbits financers i patrimonials que també han de col·laborar.

S’estan perdent els orígens d’Andorra amb la globalització?

Totalment. Cal tenir un sistema educatiu públic més inclusiu i divers, així com donar valor al treball. I, sobretot, cal limitar molt la inversió estrangera i ser una mica proteccionistes enfront de la globalització per facilitar la cohesió interna i no acabem tan segregats com fins ara. I també caldrà veure com modernitzem els quarts i els comuns, i com articulem la participació política local.

Parleu de donar un impuls democràtic a Andorra...

Estem iniciant una reflexió respecte a això. Fins ara, però, s’ha donat massa valor al patrimoni, a l’inversor, al turista, però nosaltres volem parlar de l’aportació dels treballadors i els residents, que és el que farà que la gent s’identifiqui més amb el país, el que generarà millor ambient social.