“Qüestiono si L'A comparteix les lleis feministes”

La ruptura de Liberals d’Andorra situa els escindits en una branca d’ideologia liberal més progressista, segons afirma el president del grup parlamentari que ara es denomina independent després de la marxa del partit dels seus quatre membres. Costa es mostra molt crític amb els canvis de postulats del seu expartit, especialment pel que fa referència a les dones i a altres col·lectius.

Com és ara la situació del grup parlamentari i dins de Govern després del trencament liberal?

El que vam anunciar que passaria és el que ha passat. El ritme de la feina és el que és. Al grup parlamentari estem plenament actius igual que sempre. Amb les reunions que fem amb Govern, també. I com a professionals que som ho tractem de manera professional i per tant qualsevol interacció que hi ha d’haver es fa sense problemes.

Vostè i Jordi Gallardo tenien una relació personal més enllà de la política. S’han trobat o han tornat a parlar després de la ruptura?

Amb el Jordi hem tractat aspectes estrictament professionals quan toca. Entenc que cal cert marge de temps perquè les relacions personals també es puguin reconduir de la millor manera.

Han deixat el partit però se segueixen definint com a seguidors de la ideologia liberal. Amb què es diferencien dels seus excompanys?

Està clar que dins de qualsevol formació i ideologia hi ha diversitat de matisos. Això és una evidència i és sa que sigui així. Dins de Liberals s’han patit uns canvis al llarg del seu funcionament. I, de fet, estem convençuts que fins que nosaltres hem marxat del partit havia agafat una direcció molt clara. A ningú se li escapa que quan hi va haver l’escissió amb el senyor Pintat es va agafar una direcció cap a uns postulats més progressistes. I amb aquests hi treballàvem i hi creiem.

Això ara ha canviat?

Quan el candidat escollit per unes primàries del partit fa certes afirmacions, a molts els torna a recordar uns postulats liberals dels quals el partit s’havia allunyat moltíssim perquè distaven molt del progressisme que estàvem defensant. Nosaltres defensem els postulats que marquen el Manifesto Liberal i que bàsicament el que posen en valor és la llibertat de l’individu entès en el sentit més ampli de la paraula. Per tant, no podem estar d’acord en declaracions que hem sentit respecte del feminisme i respecte de diferents col·lectius. Som un grup de gent que entenem que es necessiten tractar les necessitats de certs grups de persones d’una manera molt clara i no pas fer afirmacions com per exemple que el feminisme és un tema anacrònic ancorat en els partits del passat. En aquest sentit, entenem que hi ha dues visions molt diferents de com s’han de defensar les llibertats. I no només això. També postulats respecte del procés de l’acord d’associació amb la UE i sobretot en l’àmbit més social. El que he dit sempre, dins de partits liberals, tenir aquestes visions diferents no és pas l’excepció. És una norma habitual a països com Holanda, per posar un referent proper, on hi ha un govern de coalició de dues formacions liberals, un de caire més conservador i un de més progressista. Segurament és el que veurem de cara a les properes eleccions en aquest país.

Parlava de quan es van separar de Pintat per agafar un tarannà més progressista. Jordi Gallardo, entre d’altres, va impulsar aquest trencament. Què ha canviat?

No m’agrada parlar de terceres persones. Segurament la pregunta li hauria de fer al senyor Gallardo. Però penso que donant suport al senyor Cabanes, que ha sigut molt explícit amb els seus posicionaments a la premsa, dona suport a uns postulats que, els que hem marxat del partit liberal, no compartim perquè queden molt allunyats dels que hem estat treballant fins ara. I la meva motivació per deixar el partit, contra la meva voluntat perquè no és fàcil fer aquest pas després de tants anys, és per una determinació ideològica. Difícilment puc compartir uns valors que clarament hem deixat enrere. Si altres persones se senten còmodes amb aquest gir de 180 graus és perfectament respectable, però jo no ho comparteixo.

Feia referència a les declaracions de Gallardo sobre el feminisme. Govern i la majoria parlamentària han treballat en la defensa dels drets de les dones i d’altres col·lectius amb lleis com la d’igualtat o el codi de família. Les declaracions de Gallardo van en contra d’aquests textos?

Com a mínim és una qüestió estranya. Per exemple, penso que hi ha uns indicis molt clars de quina és la ideologia que es desprèn de lleis com la d’igualtat efectiva entre homes i dones o la del codi de família. Jo em pregunto si persones que actualment estan al capdavant del partit liberal realment comparteixen el contingut d’aquestes lleis. Com a mínim ho qüestiono vist els pronunciaments públics que han fet en certes temàtiques.

El president de Liberals també és un membre del Govern.

Correcte, per bé que el full de ruta del Govern està traçat i acordat per escrit, per tant, jo entenc que no hi ha marge de maniobra per poder divergir. Per tant, potser hi ha persones que hauran de treballar amb certes contradiccions internes. Una prova és que hem aprovat fa poc la llei del codi de família, que per segons qui segurament hi ha posicionaments que no serien acceptables.

Seguim parlant de feminisme. S’ha generat polèmica amb la contractació de Stop Violències per fer unes xerrades a les escoles després del discurs de la seva presidenta a l’ONU.

A vegades es critica com es fan les adjudicacions públiques però es fan com s’han de fer, és a dir, bé. Si hi ha un concurs públic en què es demanen unes especificitats i la millor oferta segons el plec de bases és la que presenta Stop Violències, és qui guanyarà. El que no seria tolerable és que les adjudicacions fossin arbitràries. Comparteixo el neguit de molta gent perquè una persona que sabem que ha fet unes manifestacions que no s’adiuen gens ni mica a la realitat pugui fer en la mesura d’aquest contracte unes manifestacions similars. Entenc que tot això està molt ponderat. De fet, el contracte encara no s’ha tancat perquè les parts no s’han posat d’acord però ja preveurà totes les cauteles possibles perquè les coses es facin ben fetes. Ningú ha de patir. Sí que és preocupant que hi hagi persones que per avançar en el dret de les dones ho facin des de la fal·làcia, des d’afirmacions mal fomentades o des de percepcions esbiaixades de la realitat. Perquè així fem un flac favor al mateix moviment.