“Vaig intentar arreglar-ho abans del burofax”

La baixa de David Jelínek, excapità i màxim anotador de la història del MoraBanc Andorra, ha estat especialment dolorosa. Per a ell, per al club i per a l’afició. No només per les sis temporades que ha jugat amb la samarreta tricolor i tot el que ha significat, sinó per haver demanat la seva llibertat a través d’un burofax. DJ jugarà el curs que ve a l’UCAM Múrcia de Sito Alonso.

Una sortida estranya, la seva.

Sí i ho entenc. Han estat molts anys en aquest club i mai és fàcil prendre la decisió de marxar. Tal com va acabar la temporada passada, amb el descens a la LEB Or, es va arribar a un desenllaç que ningú volia i tot va canviar.

Va canviar en quin sentit?

La pèrdua de categoria ha significat un cop important, evidentment, i també per la manera d’enfocar la meva carrera i és normal. Potser la gent s’imaginava un Jelínek que acabaria la seva carrera a Andorra però han d’entendre que amb el descens tot canviï.

Però la manera que va tenir de demanar marxar...

Tot plegat em va fer molta llàstima, li puc assegurar, no només per haver baixat sinó perquè la meva decisió de marxar va poder fer mal a alguns. Ara bé, és esport i acostumen a passar aquestes coses.

El burofax va ser una arma llancívola.

Hi ha coses que, potser, no se saben i que, lògicament, des de fora no es veuen. Tots els jugadors tenim un agent que ens representa i que està negociant per a nosaltres, i potser des del club es va vendre una mica com si s’hagués escollit una forma molt dolenta de sortir, la del burofax, o com si hagués estat una decisió inesperada per a ells.

I no ho va ser? Vostè tenia contracte.

En una negociació hi ha dues bandes i, òbviament, els dos volíem acabar de la millor manera que, per cert, sí que s’ha aconseguit. Després de tants anys a Andorra, poder acabar bé era molt important. Abans d’arreglar-ho sí que el tema va acabar d’una forma no agradable, potser el que no es veu o no s’ha dit és que jo vaig intentar parlar amb Solana i ell amb mi. No ens trobàvem per telèfon, ell no podia o jo no podia i això demostra que hi ha un rerefons, una intrahistòria que no s’ha vist i que sí que estàvem mirant d’arreglar-ho abans del burofax. No dic que el club ho hagi fet malament però sí que, potser, no ha transmès tota la història que hi havia darrere.

Ningú hauria pensat en un final així entre Jelínek i el club.

No tinc mala relació amb Francesc [Solana, director general] ni molt menys i hem parlat després per aclarir algunes coses. Puc entendre que el club es pugui haver sentit dolgut o li hagi fet mal la meva manera de marxar i que així ho hagin manifestat, però tot es va intentar negociar d’altres formes.

Què vol dir?

Que sempre tots ho volem fer el millor possible. Jo ho vaig intentar fer tot per aconseguir un acord i crec que es va arribar a un en el qual les dues parts van quedar satisfetes. Em van transmetre que, tot i el descens, volien seguir comptant amb mi però jo vaig prioritzar la meva carrera professional i seguir al màxim nivell a l’ACB. Només era això, no era un tema de diners ni de pensar que el club em volia perjudicar. Ni de bon tros.

Anirà seguint el MoraBanc?

Han estat molts anys i, evidentment, estaré pendent de l’equip. Els segueixo a les xarxes, estic atent a totes les novetats, als fitxatges, qui s’ha quedat, qui ha marxat i miraré sempre els resultats cada jornada, segur.

Diu que està pendent dels fitxatges de l’equip.

Ho estan fent tot per confeccionar una plantilla per quedar entre els dos primers de la categoria i poder tornar a l’ACB. Estan fitxant gent amb experiència a la LEB Or i en Lliga ACB i serà un ferm candidat per a l’ascens. Només em queda desitjar-los tota la sort del món i ja ho vaig dir a la meva carta de comiat, portaré sempre Andorra al meu cor.

Un projecte il·lusionant a Múrcia.

Sí, però també un canvi que no m’esperava després de tants anys a Andorra. Ho afronto amb il·lusió i s’està fent un equip molt fort i amb fitxatges que potser ningú esperaria. És un projecte per arribar lluny a l’ACB i a la Champions League.

I amb Sito Alonso a la banqueta.

Em coneix des de fa molts anys, quan vaig arribar de molt jovenet al Joventut de Badalona. Els dos ja sabem com actuem i ell sap què puc aportar a l’equip.