“Agraïm molt que la gent ens estimi tant. És el que estem notant a la gira”

Just un any i tres mesos després d’estrenar A tope amb la vida i encara arrossegant la ressaca emocional del seu pas pel Canet Rock, Oques Grasses fa parada a Andorra la Vella enmig de la gira de celebració dels 10 anys de la formació. Parlem amb Miquel Rojo sobre com estan vivint aquesta experiència i sobre el concert que tindrà lloc avui a les 23.30 hores a la plaça Guillemó.

Com estan vivint la gira?

Amb molta intensitat. La veritat és que, en fer menys concerts, cada actuació és molt més especial. Ens estem retrobant amb molta gent en aquesta gira en què celebrem els 10 anys. Estem recopilant tot allò que hem fet fins ara.

Abans actuaven a un ritme de quatre concerts per setmana!

Sí. Ara arribem molt més descansats als concerts i podem donar-ho més tot. El ritme que portàvem abans era molt alt i vam decidir anar més tranquils. Ara que venim a Andorra, per exemple, ens quedarem a dormir i no tindrem la pressió de marxar l’endemà al matí amb pressa.

Com porten ser el cap de cartell de la majoria de festivals catalans?

Que la gent vingui a veure’t expressament és molt bonic. I el fet que els grans festivals apostin per tu com a cap de cartell és brutal. Quan actuem en concerts on som l’únic grup flipem. Un festival és diferent. És un acte més compartit. Ho vivim com a casa i agraïm molt que la gent que ens estimi tant. És el que notem.

Creuen fronteres gaire sovint?

Aquest any precisament no hem fet gira fora de Catalunya a part d’Andorra i València. Altres anys sí que havíem fet gires pels Estats Units, el Regne Unit... fins i tot hem anat a l’Índia! L’idioma no ha estat mai cap problema.

Vostè és el trompetista del grup i, a més, director de coral i professor de música. És difícil compaginar la docència i la feina de músic a Oques Grasses?

Soc professor, mestre de primària... A vegades sí, però hi posem tots de la nostra part. Els concerts majoritàriament són a l’estiu. Sovint et trobes que surts de l’escola i has d’anar a l’estudi o a preparar un directe, però es pot fer. M’agraden molt totes les feines que faig.

Semblava que amb ‘Fans del sol’ havien arribat al sostre de l’èxit però llavors va arribar ‘A tope amb la vida’, que va superar totes les expectatives.

Treure dos discs i que tots dos funcionin està molt bé i és molt guai. S’ha de dir que teníem una mica de pressió. Però bé, t’arromangues perquè, en el fons, aquesta pressió te la imposes tu. Vols que el disc torni a agradar a tothom. Al final vam apostar per ser nosaltres mateixos i ja està. “Aquestes són les noves cançons, això és el què sentim!”, vam dir un cop enllestit amb tota la transparència i honestedat del món .

Diuen que hi ha matisos del disc que van sortir influenciats per C.Tangana.

Hem continuat bevent de les nostres influències. Anem tenint referents. Del funky, del jazz o de qualsevol estil de música. Quan nosaltres fem els discos ens tanquem tots a viure en una masia de Muntanyola. Convivim junts, anem provant coses i fem allò que ens agrada. Som set persones en total i tots tenim els nostres gustos musicals. Això és com un brou i cadascú hi posa el seu ingredient.

Les imatges que mostren el moment en què va sonar ‘La gent que estimo’ al Canet Rock realment posen la pell de gallina.

I jo admeto que és una de les meves preferides del disc. Ens agrada moltíssim a tots i realment molta gent del públic s’emociona. Nosaltres també ens emocionem molt sobre l’escenari. Jo no puc mirar les cares perquè em poso a plorar! És flipant.

Què li diria a la gent que vindrà al concert aquest vespre?

Tenim moltes ganes de tocar i d’estar a Andorra aquest cap de setmana. Esperem que la gent vingui bastant a tope perquè nosaltres realment ho estem!