“No pujaran més de trenta camions al dia a l'abocador”

Majoral encara l’últim any de mandat al capdavant del comú de Sant Julià de Lòria convençut que la corporació s’ha anticipat al problema de la manca d’espais per llençar terres amb la proposta d’ampliar l’abocador de la cota 1.600 de la Rabassa.

Què pensa de les crítiques que ha fet la minoria, en consell de comú i en declaracions a la premsa, a la proposta d’ampliació de l’abocador de la Rabassa?

Tenim un problema d’àmbit nacional. Què ha fet el comú de Sant Julià? En el moment en què vam veure que teníem el problema cada vegada més a prop, vam anticipar-nos encomanant un projecte d’ampliació de l’abocador que ja hi ha a la cota 1.600 de la Rabassa. El que es desprèn de l’avantprojecte és que l’ampliació és viable. Ara bé, i ja ho he dit altres vegades: aquesta ampliació no és la solució a la manca d’espais per dipositar les terres del país.

Per què?

Per dues raons. Primer, perquè la capacitat té un límit. Segon, perquè la carretera per accedir-hi és molt estreta i, per tant, el comú es veurà obligat a regular el nombre de camions que hi podran circular. Com a màxim, pujaran 30 camions al dia a l’abocador. Penso que totes les administracions tenen l’obligació de donar resposta al problema que les mateixes administracions han creat donant permisos de construcció. Tampoc no hem d’oblidar que, si s’aturen les obres per manca d’abocadors, vol dir que hi haurà gent que queda a l’atur i famílies sense ingressos. El comú de Sant Julià ha fet els deures i s’ha anticipat al problema. L’ideal seria que hi hagués un abocador a cada parròquia i que cadascú gestionés les seves terres. No sé si és possible, però el Govern va prendre el compromís de crear una taula de treball per trobar-hi una solució.

Recentment, el cap de Govern va proposar d’acordar uns mínims compartits amb els comuns en política urbanística. Hi està d’acord?

Encara no se n’ha parlat. Abans de prendre partit volem anar a la reunió i conèixer quina és la proposta del Govern. En qualsevol cas, les normes urbanístiques fonamentals les fixa la Llei del sòl, i una modificació legal és competència del Consell General. Els comuns podem participar en el debat i donar la nostra opinió, però qui ha de decidir en últim terme és el Consell, si és que cal fer un canvi a la llei.

Si l’executiu proposés una legislació més restrictiva, hi estaria d’acord?

No et parlaré de si hi estaria o no d’acord, sinó de fets. Sempre ha passat desapercebut que quan va aprovar-se la Llei del sòl, l’any 2000, el comú de Sant Julià ja va ser bastant més restrictiu del que deia la llei i va preveure en el seu pla d’urbanisme que per sobre de 1.600 metres d’altitud la parcel·la mínima per construir havia de ser igual o superior a 3.000 metres quadrats. El comú de Sant Julià ja implementa des del 2000 una idea que tot just s’han començat a plantejar ara algunes parròquies.

Quina direcció hauria de prendre el creixement urbanístic de la parròquia?

Aquesta pregunta l’hauríem de fer a les parròquies altes, que són les que han duplicat l’edificabilitat en qüestió de mesos. A Sant Julià, pel problema que tenim d’urbanitzacions no acabades i, per tant, no edificables, no s’ha pogut construir. Els permisos que hem donat aquest darrer any són inferiors als que havíem donat els anys anteriors. Quina és la línia de creixement que hauria d’agafar Sant Julià? La nostra prioritat en política urbanística és acabar les urbanitzacions.

Quantes en queden per acabar?

Hem acabat Font de la Vall i Certers. S’està treballant en Auvinyà i en les Caubelles. A la resta encara no s’hi ha fet res.

Ha millorat la relació amb la cònsol major d’Escaldes-Engordany, després de les discrepàncies que heu tingut per qui i com s’ha de gestionar la vall del Madriu?

La relació no ha canviat. Amb la senyora Gili ens coneixem des que vam coincidir al Consell General. Sí que hi ha hagut una divergència sobre com s’ha de gestionar la vall del Madriu. Ella entén la gestió d’una manera i la resta de comuns d’una altra, fins al punt d’aprovar una ordinació que diu el mateix que aquella ordinació en què havíem treballat de manera conjunta.

Creu que tenen solució aquestes divergències?

La solució és la que és i està escrita en el pla de gestió de la vall.

La Universitat d’Andorra ha proposat d’ampliar les seves instal·lacions. Hi ha algun privat interessat en el projecte?

Sí, m’ha arribat que hi ha algun privat que estaria disposat a llogar o vendre un local per a l’ampliació, però no en puc donar més detalls perquè el projecte el porta directament el Govern.

L’estiu passat va proposar, en la Diada Andorrana a la Universitat d’Estiu de Prada de Conflent, de construir una central de producció de biomassa a Sant Julià. Ha avançat el projecte des de llavors?

El projecte ha agafat ara més força que mai. Hem passat un estiu en què hem patit per si es cremarien els boscos del país i tenim els preus del gasoil pels núvols. Ens agrada dir que tenim uns paisatges preciosos, però oblidem que els boscos estan descuidats. Amb un projecte d’aquest estil aconseguiríem reduir el risc d’incendis, tenir uns boscos atractius i reduir la despesa energètica. El projecte, que aniria lligat a la construcció d’una xarxa de calor que escalfaria les escoles, el Centre Cultural i casa comuna, espera l’aval del Govern.