“Estem molt per sota dels països veïns en sous”

Quines són les prioritats de la plataforma sindical?

De moment, estem centrats en l’elaboració dels estatuts, però no volem deixar passar molt de temps. Per això estem treballant en les graelles salarials per veure el que hi ha al nostre voltant. El que volem fer és un informe on es vegin les diferències salarials que hi ha a nivell salarial entre Andorra i els països veïns, en alguns dels quals fins i tot el cost de la vida és més barat que aquí. En definitiva, es tracta de fer el que va fer el Govern per al cos general i demostrar amb fets que estem molt per sota del que hauríem d’estar.

Els sous són menors en general als que hi ha vigents als països veïns?

El resultat que està sortint és que estem molt per sota dels països veïns pel que fa al sou que estem cobrant. I és que a part que ha pujat el cost de la vida últimament, també s’ha de tenir en compte que els salaris que hi havia fa 25 anys no són els d’ara, que són molt més baixos.

La problemàtica dels sous baixos afecta més les darreres promocions, així doncs?

La pujada de la inflació i del cost de la vida afecta tothom, però a aquest fet s’afegeix que les darreres promocions compten amb uns sous inferiors. El que volem és que es fixin uns salaris adequats al tipus de feina que fem i als riscos que comporta. Els nous som els més afectats perquè hem patit més retallades, però a la resta també els afecta perquè, per exemple, no hi ha incentius per ocupar càrrecs de responsabilitat perquè el sou és el mateix. Això suposa que gent que podria ocupar un lloc no ho fa, el que significa que estem renunciant a aquesta experiència.

La principal reivindicació de la plataforma és una pujada salarial?

És la més important perquè és trist que haguem de demanar poder fer una segona activitat per poder fer front a una necessitat puntualment. I és que els salaris que tenim són baixos, com ho posa de manifest que molts funcionaris no arriben ni de lluny al salari mitjà, que està establert en uns 2.350 euros, quan nosaltres estem en menys de 1.700 euros. Per tant, el principal és el salari i si no almenys que tinguem la possibilitat de fer hores en algun lloc a més de la feina.

Perquè una altra demanda de la plataforma és que els membres dels cossos especials puguin fer una altra feina fora de l’Administració...

Crec que al mateix Govern no li interessa que puguem tenir una altra feina perquè veu que és lamentable que un policia, un bomber o un agent penitenciari, que ocupen uns llocs on la imatge és molt important, puguin ser vistos repartint pizzes o fent de cambrer. Això seria un indici que demostraria que realment els nostres salaris són insuficients i que ens hem de buscar la vida fent aquestes tasques. Per això penso que aquesta segona activitat s’hauria de regular amb unes incompatibilitats, però segurament no ens la plantejaríem si els nostres salaris fossin suficients.

Quina opinió us mereix l’augment del 3% aprovat pel Govern per a tots els funcionaris?

És un increment que agraïm, però el que no s’entén és que hi hagi diners per fer aquesta pujada i es faci a tothom per igual quan hi ha salaris molt baixos que no es revisen des de fa anys. La conclusió a la qual es pot arribar és que han volgut acontentar tothom, cosa que no veiem coherent. I és que un 3% del que cobra la síndica representa 300 euros i del que cobra un administratiu, uns 50 euros.

La plataforma reclama també més mitjans per fer la feina?

Això depèn de cada cos en concret. Per exemple, pel que fa als bombers, la població ha crescut molt els últims anys i cada vegada hi ha més incendis, i també més turistes a la muntanya; són molts els factors que han canviat, però el cos continua com fa vint anys, amb el mateix personal i en molts casos els mateixos camions, que s’estan quedant vells i s’han d’anar reparant. Crec que no s’hauria d’estalviar en la seguretat de les persones perquè s’ha de tenir en compte que a Andorra mai passa res, però sí que podria passar. Per això hauríem d’intentar estar preparats perquè no hi hagi cap sorpresa.

Hi ha manca d’efectius en general, als cossos especials?

Crec que, en general, falta personal. Per exemple, el cos de banders està format per 15 efectius, i penso que són pocs, i pel que fa als bombers passa el mateix i els mitjans humans són completament insuficients, i en aquest sentit es va fer un estudi fa uns anys que demanava gairebé doblar la plantilla. La prova és que en un incendi similar a Catalunya i Andorra, aquí s’actua amb molts menys efectius i en els parcs petits només hi ha tres bombers. Hi ha moltes àrees on es pot estalviar, però no en educació, sanitat i seguretat. A més, moltes vegades les noves promocions que es convoquen només serveixen per cobrir les baixes de jubilació, però no augmenten les plantilles.

Una altra de les reivindicacions de la plataforma és la regulació per llei de la jornada laboral, cosa que no s’ha fet a la darrera modificació de la Llei de la funció pública....

Aquesta vegada l’únic que s’ha fet és fixar un límit de 1.800 hores per any, però no s’ha especificat més, i de fet hem d’anar a consultar els reglaments per veure com queda. Precisament va ser un dels punts que va fer que tombessin la llei en el 2017 i tampoc li han trobat una solució molt adient.

Finalment, el Govern ha acceptat fer un estudi sobre els complements salarials perquè ara es veu que hi ha diferències entre els cossos especials per fer una mateixa tasca...

El que nosaltres volem és que es facin les coses amb coherència, i el que no té sentit, per exemple, és que un duaner, un policia o un agent penitenciari cobrin una quantitat diferent pel port d’arma, sinó que creiem que hi ha d’haver una harmonització.

Els membres dels cossos especials han de residir al país, però la plataforma demana la possibilitat que puguin viure fora...

Som conscients que la problemàtica de l’habitatge afecta el conjunt de la població, però creiem que poder tenir l’allotjament fora del país pot ajudar d’alguna manera a pal·liar l’increment del cost de la vida que s’està registrant. És un aspecte en el qual estem lligats de mans i peus, quan tothom hauria de tenir la llibertat de poder viure on consideri més oportú.