“Les bruixes van ser el boc expiatori dels mals”

Les primeres jornades de bruixeria d’Andorra acullen avui a les 17.30 hores a l’auditori Rocafort del Centre Cultural i de Congressos Lauredià la projecció del documental Becquer y las brujas, un peça produïda per Disentropic Films que reflexiona al voltant del misteri de les bruixes a l’Aragó. En parlem amb la directora, Elena Cid.

D’on sorgeix la idea del documental?

Jo estava treballant al programa Cuarto Milenio. Sempre es tocaven temes de bruixes però mai es parlava de Trasmoz. A mi, això, em sobtava molt perquè soc aragonesa i tinc família al poble del costat, Litago. Les bruixes d’allà són superfamoses! Llavors vam fer un tema sobre Adolfo Bécquer al programa i investigant vaig descobrir Cartas desde mi celda, una col·lecció epistolar que estava vinculada amb Trasmoz.

Per què Bécquer va dedicar un conjunt de cartes al poble de Trasmoz?

Pels volts del 1863, Bécquer es va instal·lar al monestir de Veruela, a la serra de Moncayo, amb el seu germà. Va ser allà quan va començar a fer excursions al castell de Trasmoz i a parlar amb els veïns de la zona. Aquestes visites es van traduir en unes cròniques que va escriure per al diari madrileny Contemporáneo. Cartas desde mi celda és el recull d’aquestes cròniques.

Va ser llavors quan va decidir crear un documental sobre aquesta col·lecció...

Sí. De fet ningú abans havia fet res sobre el llibre. Jo em baso concretament en tres cartes del llibre: la 3, la 6 i la 8. La carta 6 explica la història de la mort de la Tía Casca de Trasmoz. És la bruixa més coneguda de la zona. De fet, Bécquer explica que va conèixer en persona descendents de la mateixa Tía Casca.

Quina és la història en particular d’aquesta bruixa?

La mateixa de qualsevol bruixa que va ser condemnada a mort. Ella era tan sols una dona ermitana a qui se li atribuïen poders i fets que no es podien explicar fent ús de la raó. En el seu cas, se l’acusava d’haver matat un nen. Les bruixes, de fet, sempre han funcionat molt bé com a boc expiatori dels mals de totes les regions.

El documental, doncs, també reflecteix el punt de vista de la dona.

Sens dubte. Cada vegada que m’anava informant veia més clarament que va ser una terrible història de persecució de les dones. Existeixen processos inquisitorials en les acusacions de Zugarramurdi on s’afirma que les dones volaven! Són atrocitats.

Com va viure l’ambient durant el rodatge?

Va ser bastant impactant. De fet, vam recrear el moment de la mort de la Tía Casca. Ens vam traslladar a la zona on creiem que van tirar la bruixa. Recordo especialment un moment bastant macabre quan una de les actrius estava recitant un conjur basat en fets reals que ens havia escrit per a l’ocasió la historiadora María Tausier. Realment feia bastant respecte veure l’actriu cantant i recitant el conjur!

En el documental apareixen actrius com Laura Gómez Lacueva, que interpreta la bruixa. Quins trets buscava en els actors durant el càsting?

Realment va ser conèixer la Laura Gómez i dir: “És la Tía Casca!” Unes companyes ja m’havien parlat prèviament d’ella. Ens vam conèixer i va sorgir una connexió immediata. El documental, de fet, té una part ficcionada. És un gènere híbrid que busca la fusió de diversos elements. M’agrada pensar que és per això que se l’ha valorat bastant.

És important recuperar aquesta part de la història?

És important que s’estudiï, s’analitzi i es revisi. Hauríem de reflexionar sobre el fet que s’arribessin a acceptar aquests actes d’odi.