“No veiem una voluntat d'impulsar la mediació”

Com està la consitució de l’Associació de Mediadors d’Andorra?

Vam fer l’assemblea constitutiva abans del juliol i es van aprovar els estatuts, i ara estem pendent d’anar al notari. A partir d’aquí, anirem al registre d’associacions i farem la demanda de donar-nos d’alta. És una associació que estem creant nou persones amb la voluntat que quan estigui en funcionament la resta de mediadors que del registre també s’hi apuntin.

Què és el que els ha motivat a crear aquesta associació?

Per una banda, necessitem una veu unida i forta, i tenir una associació ens donarà legitimitat. Per l’altra banda, crec que és una cosa que ens ajudarà molt en la promoció, que en aquests moments trobem una mica fluixa per part de les institucions.

S’està avançant en la línia de donar a conèixer cada vegada més aquesta via de resolució de conflictes?

L’associació neix precisament amb l’ànim de construir, ja que perquè la mediació funcioni hem de col·laborar ams els advocats, la Batllia, el Consell Superior de la Justícia, amb les empreses, etc. En aquest sentit, una de les nostres demandes és que ens agradaria veure més voluntat política, perquè ara no la veiem.

Per exemple, ens va sorprendre molt que, quan es va fer el pla de xoc de la justícia a l’abril, no es va comptar amb els mediadors, tot i que la llei diu que som una eina de col·laboració amb la justícia. I ara s’ha aprovat la llei qualificada de la persona i la família i no es va incloure la mediació perquè van dir que això podia ser contraproduent i que allargaria els procediments, quan és tot el contrari.

Per això, o bé no s’ha entès bé què és la mediació i nosaltres hem de fer més pedagogia, o no hi ha una voluntat real de promoure-la. Per això diem que ens agradaria veure, més enllà de les declaracions, una voluntat política real d’implantar i de promoure la mediació.

Quines prioritats teniu quan estigui constituïda l’associació?

A nosaltres ens agradaria que ens coneguessin i, per exemple, una de les coses que voldríem fer és parlar amb els candidats de les properes eleccions generals per explicar-los què és la mediació i per què pensem que és útil.

No és només que sigui positiva per al país, sinó també necessària per dues coses: per la situació que hi ha a la justícia hi ha d’haver mesures per agilitzar-la i nosaltres creiem que una d’elles és promoure molt més la mediació, i també perquè hi ha molta crispació i molts nervis i necessitem impulsar una manera de gestionar els desacords amb calma.

Què s’ha de fer concretament per promoure la mediació?

Crec que s’ha de fer molta pedagogia i anar a veure, per exemple, els col·lectius professionals, els comuns, les parapúbliques i també es podrien donar a conèixer a Andorra experiències internacionals que hagin tingut èxit. A més es podria fer una prova pilot com la que es va fer a França, on una sèrie de dossiers s’enviaven a mediació abans d’iniciar la via judicial.

Quin balanç fa de la mediació fins ara?

Una cosa és la mediació del ministeri de Justícia en temes familiars, on es fa una assitència en temes familiars, i una altra la dels mediadors privats. Aquí no hi ha dades, però jo, per exemple, faig cinc mediacions completes l’any i crec que els altres professionals tampoc en fan més, i moltes les fem junts.

Estem molt lluny d’altres països pel que fa a l’ús de la mediació?

N’estem molt lluny, sobretot si ho comparem, per exemple, amb Catalunya, una de les comunitats autònomes on més mediacions es fan. Crec que el sector privat estem fent els deures i, per exemple, la Cambra de Comerç també ha posat en marxa un centre de resolució de conflictes.

Per això ens agradaria veure una mica més d’activitat per part del Govern, i ara mateix no veiem què s’està fent per promoure la mediació. El 2018 es va fer la llei i el 2019 es van fer tota una sèrie de reglaments. És cert que després va venir el covid, però a finals del 2021 i aquest any no veiem mesures reals de promoció de la mediació, i quan es podria fer es considera que no és el sistema idoni.

El cert és que hi ha molts professionals i ben formats...

Crec que tenim professionals ben formats, aquí, i a més els que estem registrats cada any hem de fer 30 hores de formació continuada. El que falta potser són experiències reals de mediació i que la gent les conegui.

Per això em sobta molt, per exemple, quan es demana que abans d’entrar una demanda a la batllia en temes familiars sigui obligatori informar-se sobre la mediació es diguin que no. És una cosa que estan fent en països veïns com Espanya o França, i la tendència a Europa és que quan algú va a presentar una demanda, primer li diguin que hi ha una altrenativa que és molt més ràpida. La mediació és voluntària però en alguns llocs abans de fer una demanda a la justícia s’ha d’informar que existeix la mediació.

La mediació és aplicable a tots els àmbits?

La mediació és aplicable a gairebé tot, però diria que sobretot és útil en conflictes on la relació és important, com per exemple, en casos relacionats amb la família o de socis d’una empresa, quan hi ha pressa i quan la discreció també és important.

O sigui que la mediació no només és per descongestionar la justícia?

Al que ajuda las mediació és a mantenir la relació, i això és una cosa important. Per exemple, els membres d’una parella que se separa hauran de continuar relacionant-se i el mateix passa amb les empreses. I sobretot, com he dit anteriorment, la mediació ajuda a la discreció.

Creu que Andorra podrà esdevenir una plaça important en la mediació internacional?

Penso que podem aprofitar les característiques d’Andorra, per la neutralitat que sempre ha tingut i per ser un país de serveis, per guanyar credibilitat en mediació i arbitratge a nivell internacional. És un camí que pot comportar anys, però paral·lelament a presentar-nos com a plaça internacional, hem de tenir consolidada la mediació a Andorra perquè sinó seria una cosa rara.

Per a mi Singapur és el model i té un centre de resolució de conflictes que treballa a nivell internacional perquè mediació també funciona molt bé internament. Es tracta, doncs, de dos coses que van en paral·lel.