Félix Zapatero

“Creiem que s'avança molt poc pel que fa a la prevenció”

La Federació de la gent gran demana que es posin en marxa campanyes per prevenir malalties com el càncer de còlon i el de pàncrees

Fèlix Zapatero, president de la Federació d'Associacions de la Gent Gran d'Andorra.Julià Rodríguez

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Finalment hi haurà tercer pagador per a la gent gran...

Sí, i en fem una valoració positiva perquè, malgrat que ha costat molt, potser arriba tard, i encara falta alguna cosa, però més val això que res. La Federació de la Gent Gran ha de vetllar pel seu col·lectiu, i la veritat és que ens fa molt plaer saber que, a partir de l’1 d’octubre, el tercer pagador funcionarà per a tot, a excepció dels medicaments amb recepta.

Ha costat arribar fins aquí?

És un tema que ha costat, i és que jo, personalment, he conegut diversos ministres i els meus antecessors ja havien fet aquesta demanda. El ministre Martínez Benazet ho tenia bastant encarrilat, però sempre que entra algun ministre nou a vegades vol fer canvis o retocs. Així, amb pressions, com quan va venir a la nostra assemblea del maig, el nou titular es va comprometre que cap a Meritxell s’aprovaria el tercer pagador, i al final s’ha fet. Crec que el nou ministre no ha tingut més remei que acceptar.

Els medicaments no entraran, de moment, en el tercer pagador...

Esperem que, tal com ha manifestat el ministre, abans de la primavera de l’any vinent també s’hi inclourà tot el tema dels medicaments amb recepta i dispensats a Andorra. S’ha de tenir en compte, però, tot el que hem aconseguit, que per a nosaltres és un gran avenç.

El ministre de Salut ha alertat del possible increment de la despesa pel tercer pagador.

Crec que no ha de passar això, perquè el tercer pagador no significa que el servei sigui gratuït, sinó que en pagues un percentatge. A més, quan vas a fer-te una placa o unes anàlisis de sang, prèviament hi ha una recepta d’un metge, i aquest ja pot saber si hi ha hagut algun altre professional que ha encarregat el mateix. De controls, n’hi ha. S’hauria de deixar un temps raonable per veure si la CASS té més despesa, però diria que no, perquè hi ha controls que ja funcionen.

Una vegada aconseguit aquest objectiu, quins altres té ara l’associació?

Ara hem d’entrar en el tema de la podologia perquè el SAAS contracti un professional assalariat que pugui anar pels onze centres de salut que hi ha al país i que pugui atendre les persones amb cita prèvia i en funció de les patologies de la gent gran. Es tractaria de fer una espècie de protocol que digui quantes vegades es pot utilitzar aquest servei i, si cal disposar, per exemple, d’un carnet en aquest àmbit. A més, també tenim com a tercera demanda que hi hagi campanyes de prevenció com la que es fa per al càncer de mama, que volem que s’ampliïn a altres patologies, com el càncer de còlon i el de pàncrees. Creiem que, en aquest aspecte, s’avança molt poc i tampoc no és tan complicat. Acceptem el que diguin els experts de cada especialitat mèdica pel que fa a les anàlisis que s’hagin de fer i la temporalitat, però afavorir la prevenció, que acaba estalviant diners al país i a la Seguretat Social.

Però ja funciona un servei de podologia a menor escala actualment...

Sí, el que passa és que la gent ha de pagar molt. Hi ha un conveni signat entre el Govern i el Col·legi de Podòlegs, però s’ha publicitat molt poc i les persones han de pagar massa. El que volem és que sigui una cosa més àgil, perquè actualment has de recollir uns vals i és molt complicat. Volem una cosa més simple, que es faci als centres de salut i de què evidentment ningú no pugui abusar. Tampoc no demanem que sigui totalment gratuït, sinó que es pagui una quantitat mòdica, de manera que tothom sigui conscient que tot té cost.

El col·lectiu de la gent gran se sent escoltat pels successius ministres de Salut?

Sí que ens sentim escoltats. Pel que fa a l’últim, Albert Font, porta poc i esperem tenir-hi a la tardor i a l’hivern més reunions, però amb l’anterior ministre, Joan Martínez Benazet, eren freqüents i positives i ens hi trobàvem molt a gust. A les reunions també assisteix el titular d’Afers Socials, i també hi ha reunions més esporàdiques amb el cap de Govern. El problema no és parlar, perquè nosaltres tenim una paciència activa, sinó que al final es vagin assolint els nostres objectius.

Es presentarà per ser de nou president de la federació?

Això queda pendent per a una assemblea que es farà aproximadament a la primavera de l’any vinent. La veritat és que encara he de parlar-ne amb la família i amb els companys de la junta. Ara ens queda la tardor i l’hivern per veure com va amb la Covid i la grip, que enguany es preveu pitjor. Per això ens interessa que cada vegada hi hagi més gent que es vacuni de la grip. El que volem és anar pas a pas.

La gent gran va ser la que més va rebre l'impacte de la pandèmia. Quin balanç en fa vostè ara, ja amb una mica de perspectiva?

Crec que aquí va passar com a la resta de països. Va haver-hi problemes segurament en algunes de les residències, però no més ni menys del que va passar en altres països. També s’ha de dir que el nostre col·lectiu va tenir a Andorra molt suport, per exemple, dels voluntaris de la Creu Roja, que van fer un gran paper per ajudar les persones que vivien aïllades a casa seva, així com el personal del Servei d’Atenció Domiciliària del ministeri d’Afers Socials i els comuns. La veritat és que, malgrat tot, vam estar bastant protegits.

Es va fer alguna cosa malament durant la pandèmia del Coronavirus pel que fa a la gent gran?

Evidentment, sempre hi ha coses per millorar. I és que també hi va haver, per exemple, equips que portaven el menjar a domicili a la gent gran i hi va haver servei de neteja i trucades per veure com estaven les persones. El problema és que tot va arribar sense temps de planificar. Crec que el fet que el ministre fes rodes de premsa pràcticament cada dia va ser positiu i la comunicació va funcionar molt bé, i en una situació similar potser es podria fer més del mateix que ja es va fer.

S’ha agreujat el problema de les pensions baixes en un moment en què la inflació s’ha disparat?

Les pensions baixes és un tema molt complicat perquè suposen molts diners per a qui hagi d’assumir un augment extraordinari. De moment, hi ha vies, com la pensió de solidaritat i les ajudes del Govern i de la CASS, per intentar que siguin més altes, que cobreixen aquest segment de la població que té uns ingressos baixos. Ara estem atents a l’increment dels salaris i de les pensions que s’aprovarà per a l’any vinent.

tracking