“Necessitem pressupost per solucionar les mancances”

Des de principis d’any, dirigeix l’àrea de Salut Mental del SAAS. És conscient que calen més recursos i, sobretot, dades per poder millorar l’atenció de la Salut Mental, que cada cop rep més pacients.

Quin balanç fa d’aquests nou mesos al capdavant de l’àrea de Salut Mental del SAAS?

Hem posat en marxa el model d’atenció comunitària, amb uns professionals d’infermeria que fan visites actives a domicili. També hem ampliat l’ús del centre de dia fins a un 55%. A més, hem posat en marxa un protocol per a la prevenció i atenció de la conducta suïcida i estem dissenyant un programa específic per a les addiccions dels adolescents.

Ha augmentat el volum de feina?

Ens trobem en una situació de moltíssima demanda, tant en l’atenció primària com al SAAS. Hi ha moltes consultes noves, amb un increment de la banda assistencial del 34% en algunes franges d’edat. Estem prioritzant que la llista d’espera no se’n vagi més enllà del que ja s’està anant.

Són suficients, els recursos?

Amb la incorporació del nou psiquiatre, la recuperació d’una psicòloga que està de baixa i les incorporacions previstes pel PISMA, més o menys tindrem recursos per fer front al que ens passa. Sí que demanaria, tal com preveu el pla, la incorporació d’un professional d’infermeria per donar suport als pisos tutelats i per desenvolupar un model de visita domiciliària eficaç.

Quantes persones duen a terme aquestes visites a domicili?

Ara tenim dos infermers, però necessitem un vehicle i un professional més.

Quantes persones s’atenen?

Ara tenim 128 pacients en visita domiciliària. Són els més greus. Generalment, es tracta de persones d’entre 30 i 35 anys amb trastorn esquizoafectiu o bipolar.

És partidari de convencionar els psicòlegs?

Hem notat un increment molt important. Les visites es van doblar entre el 2015 i el 2020. Aquesta evolució de l’activitat seria molt recolzada si finalment s’arribés a aprovar la cobertura per part de la CASS de la teràpia psicològica. Tenim 58 psicòlegs col·legiats i només 13 estan amb nosaltres. Si tinguéssim accés a aquests 45 en exercici propi, molt probablement tindríem aquest aspecte solucionat. Govern ens va explicar que es faria aquest any i estem a l’espera que es pugui materialitzar.

Les associacions estàn disgustades amb la feina que Govern fa en matèria de Salut Mental i temen que la falta de lideratge faci que el PISMA acabi sent paper mullat.

Qualsevol pla integral en el món sanitari necessita una posada en marxa inicial on sembla que no es fa res, però que és necessària per poder desenvolupar les accions. És un punt d’inicial important perquè feia 25 anys que no se’n feia un. Ara és primordial tenir dades.

També fa anys que es reivindica la necessitat d’una escola terapèutica al Principat que atengui joves. N‘és partidari?

El model d’escola terapèutica es dona en molts territoris i funciona molt bé. És un dispositiu que tindria una continuïtat amb el que es fa al CERCA. Però abans hem de calcular quina població de noies i nens, molt probablement creixent, hi serien atesos. És un model a tenir en compte.

El CREI pot ser una alternativa?

Va dirigit a una subpoblació molt específica de joves amb trastorns de conducta que, malauradament, no arriben a encaixar en altres centres. Hem d’estudiar si arriba a cobrir aquestes necessitats o cal l’escola.

Les associacions denuncien l’atenció que es dona a la 4a planta.

Comparteixo la necessitat de renovar infraestructures al 100%. Malgrat totes les mancances i febleses, probablement hi ha accions individuals molt millorables per part nostra, no crec que es pugui parlar d’un maltractament sistemàtic dels pacients. L’equip de salut mental és molt vocacional, treballa duríssim des de fa més de dos anys i parlar de maltractament és una paraula massa grossa.

Tampoc veuen resultats en el Pla de prevenció de la drogodependència.

Amb els recursos que tenim actualment ens agradaria moltíssim fer molta prevenció a les escoles des dels 10 anys. Però tenim psiquiatres amb més de 750 pacients actius que estan en tractament per una dependència i no podem alliberar molt temps per dedicar-lo a la prevenció.

Està satisfet amb la feina de Govern?

Fins ara els recursos són els que són. El 2022 està sent dur, però soc optimista de cara al 2023. Ha de ser així, sinó cap Pla Integral de Salut Mental es podrà materialitzar. Necessitem un pressupost cabdal per solucionar mancances que arrosseguem des de fa anys a nivell d’infraestructures.