“El cas té més volada en estar el Barça pel mig”

Redactor del diari ARA i escriptor –ja ha publicat dos llibres–, va deixar els esports fa cinc anys per començar en l’àrea d’investigació del rotatiu. El cas d’Albert Benaiges, el guardonat amb el segon Premi Àlex Lliteras, és un dels que ha destapat.

Un cas delicat.

Moltíssim. Tot plegat neix el 2018, quan a l’ARA obrim un vessant de periodisme d’investigació, una nova secció. El juliol del 2021 publiquem un tema i dues persones sense cap connexió entre elles ens aporten el fil de l’Escola Barcelona i d’Albert Benaiges. Un cas que va ser relativament ràpid, perquè ens va portar uns cinc mesos amb testimonis d’unes 60 persones.

Quan se n’adona que el que té a les mans és molt gros?

Van sortir molts testimonis, no tots víctimes, que t’explicaven un patró de conducta repetit durant 20 anys i sistematitzat. Quan ho vam publicar van sortir 20 o 30 testimonis més, també de la UE Sants.

Ha tingut molt d’impacte.

Pensava que agafaria una altra volada però estant el Barça pel mig tot impacta més. Al principi ho minimitzava per dir-ho així, perquè sabia que era important, però fins després no vaig ser conscient de la seva magnitud.

Ha rebut amenaces, pressions, per aquest cas?

Res de l’altre món, però alguna sí. Alguna conversa i trucades al diari de gent propera a Benaiges però no hi va haver cap ingerència i em van blindar completament.

I amb el Barça com ho gestiona?

Això va ser més complex. El diari Sport publica al desembre que Benaiges deixa el Barça per motius personals i et planteges si havíem d’accelerar el tema. Abans el club em va trucar perquè sabien que jo tenia un material molt potent i va ser quan el mateix Barça ja li va facilitar la sortida.

Es va trobar amb Benaiges.

Ell s’assabenta que l’estic investigant i em truca tres o quatre setmanes abans. Li dic que sí i que ell és un dels molts noms que tinc i després de tornar a parlar ens trobem una setmana abans de la publicació.

Una conversa molt difícil.

Evidentment, perquè com sap vaig seguir al Barça i ens coneixíem. Ell reconeix una part de la història, que va tenir actituds que no pertocaven per a l’època i potser nega els fets més greus. El vaig veure patir molt i sabent que si això sortia a la llum pública la seva vida donaria un gir de 180 graus.

Va jugar la carta de la compassió.

De fet hi ha un moment que em diu que la seva vida està a les meves mans, per intentar que jo rebaixés el to de l’article. I ho vaig fer, però perquè ja era suficient i vaig decidir ometre detalls de violència física.