“Repetiria a Eurovisió com a representant d'Andorra”

Va saltar a la fama amb la seva participació en el programa de televisió Operación Triunfo, que el va portar a representar Espanya a Eurovisió el 2019. Amb motiu del Canòlich Music, el cantant català ha visitat aquesta setmana diverses escoles del Principat per parlar de la seva trajectòria i dels reptes amb què s’ha trobat fins ara.

Com recorda els seus primers anys a la indústria musical?

Emocionants, però també durs. Sobretot perquè tot va succeir massa ràpid. Vaig estar tres mesos tancat a dins de l’acadèmia d’Operación Triunfo, sense saber absolutament res de l’exterior, i el primer que van fer en sortir va ser donar-me el meu mòbil. De sobte, tenia 300.000 seguidors a Instagram, i una mica per inèrcia, en el que més et fixes és en els comentaris dolents.

Rep gaire odi per Internet?

Sí. M’han amenaçat de mort moltes vegades, a mi i la meva família. La meva mare m’ha arribat a preguntar si necessito guardaespatlles, i sempre li dic que no es preocupi, que les xarxes socials són un món irreal. Un dia t’odien i l’altre t’estimen.

Com ho fa perquè aquests comentaris no l’afectin?

És complicat... Estic en tractament psicològic des que vaig sortir del programa. Recordo que al principi sovint tenia la sensació de no poder respirar. M’ofegava. I sol no podia.

I lluitant contra tot això, s’enfronta al repte d’Eurovisió.

Aquesta experiència va ser encara més impactant, sobretot pel país on se celebrava: Israel. Estic totalment en contra de les seves polítiques d’apartheid, però no en podia dir res per contracte. Si no, em posaven una multa o, encara pitjor, m’empresonaven.

Malgrat tot, va ser enriquidor com a artista?

Ja ho crec. Tot i estar sis mesos sense cobrar res, m’ho vaig passar genial. A part, va ser una gran promoció com a artista. Si no hagués estat per la Covid, hauria fet gira a Grècia i a Itàlia.

Repetiria?

Sí. Però repetiria com a representant d’un altre país, com Andor-ra [riu]. I fent un duet amb el meu amic Cesc Sansalvadó.

Ha passat un temps del programa i Eurovisió. Com està ara?

Cada cop tinc menys ansietat. Anar al psicòleg al final és anar al metge, et vas curant a poc a poc.

I aquesta és una de les coses que he volgut transmetre en les xerrades d’aquests dies: la importància de la salut mental.

Què són aquestes xerrades?

Són uns tallers que ha organitzat el Canòlich Music, un festival de música i educatiu. Amb el Cesc Sansalvadó, hem visitat algunes escoles del Principat, bàsicament per explicar-los la nostra vida: qui som, com hem fet realitat el nostre somni de petits, i demostrar que no cal trepitjar ningú per aconseguir arribar on tu vols.

Hi havia la teoria que també venia a Andorra a actuar.

Ja m’ha arribat aquesta teoria. Però sento dir que no soc cap de cartell de cap festival de música, només he vingut a fer unes xerrades. I a gaudir d’Andorra.

Ja que no actuarà, què ens pot avançar dels projectes musicals?

El 25 de novembre sortirà una col·laboració amb l’Alfred Garcia, que justament va sortir d’una altra edició d’Operación Triunfo. Es titula Electricitat, i diversos mitjans de Sud-amèrica se n’han fet ressò. És un gran pas que diaris internacionals promocionin una cançó en català.

El veurem més com a presentador de programes de televisió?

Tindré un paper petit a Got Talent de Telecinco. I ara just estan fent els càstings per a la segona edició d’Eufòria de TV3. Amb mi encara no ha parlat ningú, però si volen, hi seré.

Què queda del Miki d’abans de ser un personatge públic?

Tot. El Miki d’abans és el mateix que el Miki d’ara. L’únic és que tinc un cotxe nou, els cabells més rossos i he madurat una mica. Però no puc ser una altra persona.