Adrià vilanova
“Hem de valorar estar així a aquestes alçades”
El central viu la quarta temporada a l’FC Andorra, es troba en un gran moment i és un dels habituals en el dibuix del tècnic, Eder Sarabia
![](https://imagenes.diariandorra.ad/files/image_large/uploads/2023/12/20/65836ef22e2aa.jpeg)
Adrià Vilanova, en una acció del partit a l'Estadi Nacional contra el Lugo.
Adrià Vilanova és un dels futbolistes que exemplifiquen perfectament l’ADN al qual mai renunciarà l’FC Andorra. El central és, juntament amb Ratti i Bover, l’únic supervivent de l’esclat de l’era Gerard Piqué al club tricolor i ha jugat 13 dels 16 partits de lliga que s’han disputat aquesta temporada a la Segona Divisió A.
Amb més d’un terç de campionat superat, la situació de l’equip és més que notable.
Portem 24 punts, anem vuitens, estem a un punt del play-off i en un moment idoni. Si a principi de temporada ens diuen que a aquestes alçades estaríem així, que no és el més normal per a un equip que acaba de pujar, no ens ho creuríem. Ho hem de valorar molt positivament i, la veritat, estem molt contents.
I si atenem els mèrits, potser l’FC Andorra hauria de tenir algun punt més.
Aquells tres partits consecutius que vam perdre a l’octubre, Vila-real, Alabès i Burgos, o fins i tot el del Racing a casa podíem haver arrencat algun punt que ens mereixíem. Però bé, donem per molt bona la posició que tenim i hem de seguir en aquesta línia.
Una ratxa de tres derrotes que no va afectar gens ni va fer dubtar.
Tenim les idees molt clares i sigui el rival que sigui o l’escenari on juguem executarem el mateix pla. A més, ens estem adonant que els equips ens comencen a tenir més respecte i ja no venen a pressionar tan a dalt i es tanquen molt darrere.
Molts equips grans, fins i tot, renuncien al seu estil quan s’enfronten a l’Andorra.
Totalment. Al principi sí que equips com l’Eibar, per exemple, van venir a fer pressió a l’home i, fins i tot, l’Alabès, un equip que la temporada passada jugava a Primera Divisió, ens va visitar amb la idea de tancar-se i renunciar a la pilota.
Fins on pot arribar aquest FC Andorra de Segona A.
No ens marquem cap meta ni cap objectiu més enllà, primer, de la salvació i els cinquanta punts estipulats. És clar que nosaltres no renunciarem a res perquè ens veiem molt forts, sabem que tenim bon equip i a casa ens trobem molt còmodes. La competició és molt llarga i portem 16 jornades però ja se sap com és això i encara que ara s’estigui en una bona ratxa en pot venir una de dolenta.
L’equip va fer contra el Lugo un pas endavant pel que fa a la connexió entre jugadors atacants.
És un aspecte que el mister ens va comentar la setmana passada i que havíem de potenciar. Quan trobem defenses molt tancades i és complicat entrar-hi és evident que ens costarà més i per poder superar-les ens hem de centrar en detalls. Petits aspectes que sempre sumen, com una desmarcada en un punt concret o que et facin una passada per davant i puguis encarar.
Un tema de comunicació, com va assenyalar Sarabia.
Exacte. De conèixer el teu company, de saber si és un jugador que tindrà més tirada per anar a l’espai o per rebre la pilota al peu, si tancarà abans o si xutarà amb la dreta o l’esquerra. Tenir una bona comunicació dins del vestidor i al terreny de joc és cabdal per al nostre estil.
Quarta temporada al club i li arriba en un gran moment.
Vaig arribar a final de desembre del 2018. Farà quatre anys que visc al país i estic molt feliç de viure a Andorra i amb el projecte del club, i sempre he dit que aquí estic molt content.
Dels 16 partits de lliga n’ha jugat 13 i Sarabia és de fer moltes rotacions.
Tampoc considero que juguem sempre, eh? El mister ja sap que acostuma a fer molts canvis i dona oportunitats a tots els jugadors i crec que això és molt positiu i d’agrair, perquè tampoc passa a tots els clubs. De fet, veiem que quan juguem dos partits a la setmana el mister fa dos onzes i el rival juga gairebé amb els mateixos.
La Copa del Rei és una il·lusió irrenunciable.
És una competició que fa patxoca i ens agrada, és clar. D’acord que ens ha tocat un os dur com el Llevant, a València i a partit únic, però pot passat de tot. Nosaltres ens volem centrar a anar accedint rondes, tot i que és clar que amb les opcions que hi havia que toqués un Primera o un Segona RFEF hem anat a parar al pitjor escenari possible.
A més, el Llevant ara es troba en bon moment.
Ara estan molt bé, sí. Fa vuit partits que no perden i són quarts oferint bones sensacions. A sobre, ens ha tocat al seu camp. Els vam guanyar a l’Estadi Nacional a la lliga però el partit de Copa del Rei no tindrà res a veure. És un repte nou i anirem a totes.