Adrià vilanova
“Hem de valorar estar així a aquestes alçades”
El central viu la quarta temporada a l’FC Andorra, es troba en un gran moment i és un dels habituals en el dibuix del tècnic, Eder Sarabia
Adrià Vilanova és un dels futbolistes que exemplifiquen perfectament l’ADN al qual mai renunciarà l’FC Andorra. El central és, juntament amb Ratti i Bover, l’únic supervivent de l’esclat de l’era Gerard Piqué al club tricolor i ha jugat 13 dels 16 partits de lliga que s’han disputat aquesta temporada a la Segona Divisió A.
Amb més d’un terç de campionat superat, la situació de l’equip és més que notable.
Portem 24 punts, anem vuitens, estem a un punt del play-off i en un moment idoni. Si a principi de temporada ens diuen que a aquestes alçades estaríem així, que no és el més normal per a un equip que acaba de pujar, no ens ho creuríem. Ho hem de valorar molt positivament i, la veritat, estem molt contents.
I si atenem els mèrits, potser l’FC Andorra hauria de tenir algun punt més.
Aquells tres partits consecutius que vam perdre a l’octubre, Vila-real, Alabès i Burgos, o fins i tot el del Racing a casa podíem haver arrencat algun punt que ens mereixíem. Però bé, donem per molt bona la posició que tenim i hem de seguir en aquesta línia.
Una ratxa de tres derrotes que no va afectar gens ni va fer dubtar.
Tenim les idees molt clares i sigui el rival que sigui o l’escenari on juguem executarem el mateix pla. A més, ens estem adonant que els equips ens comencen a tenir més respecte i ja no venen a pressionar tan a dalt i es tanquen molt darrere.
Molts equips grans, fins i tot, renuncien al seu estil quan s’enfronten a l’Andorra.
Totalment. Al principi sí que equips com l’Eibar, per exemple, van venir a fer pressió a l’home i, fins i tot, l’Alabès, un equip que la temporada passada jugava a Primera Divisió, ens va visitar amb la idea de tancar-se i renunciar a la pilota.
Fins on pot arribar aquest FC Andorra de Segona A.
No ens marquem cap meta ni cap objectiu més enllà, primer, de la salvació i els cinquanta punts estipulats. És clar que nosaltres no renunciarem a res perquè ens veiem molt forts, sabem que tenim bon equip i a casa ens trobem molt còmodes. La competició és molt llarga i portem 16 jornades però ja se sap com és això i encara que ara s’estigui en una bona ratxa en pot venir una de dolenta.
L’equip va fer contra el Lugo un pas endavant pel que fa a la connexió entre jugadors atacants.
És un aspecte que el mister ens va comentar la setmana passada i que havíem de potenciar. Quan trobem defenses molt tancades i és complicat entrar-hi és evident que ens costarà més i per poder superar-les ens hem de centrar en detalls. Petits aspectes que sempre sumen, com una desmarcada en un punt concret o que et facin una passada per davant i puguis encarar.
Un tema de comunicació, com va assenyalar Sarabia.
Exacte. De conèixer el teu company, de saber si és un jugador que tindrà més tirada per anar a l’espai o per rebre la pilota al peu, si tancarà abans o si xutarà amb la dreta o l’esquerra. Tenir una bona comunicació dins del vestidor i al terreny de joc és cabdal per al nostre estil.
Quarta temporada al club i li arriba en un gran moment.
Vaig arribar a final de desembre del 2018. Farà quatre anys que visc al país i estic molt feliç de viure a Andorra i amb el projecte del club, i sempre he dit que aquí estic molt content.
Dels 16 partits de lliga n’ha jugat 13 i Sarabia és de fer moltes rotacions.
Tampoc considero que juguem sempre, eh? El mister ja sap que acostuma a fer molts canvis i dona oportunitats a tots els jugadors i crec que això és molt positiu i d’agrair, perquè tampoc passa a tots els clubs. De fet, veiem que quan juguem dos partits a la setmana el mister fa dos onzes i el rival juga gairebé amb els mateixos.
La Copa del Rei és una il·lusió irrenunciable.
És una competició que fa patxoca i ens agrada, és clar. D’acord que ens ha tocat un os dur com el Llevant, a València i a partit únic, però pot passat de tot. Nosaltres ens volem centrar a anar accedint rondes, tot i que és clar que amb les opcions que hi havia que toqués un Primera o un Segona RFEF hem anat a parar al pitjor escenari possible.
A més, el Llevant ara es troba en bon moment.
Ara estan molt bé, sí. Fa vuit partits que no perden i són quarts oferint bones sensacions. A sobre, ens ha tocat al seu camp. Els vam guanyar a l’Estadi Nacional a la lliga però el partit de Copa del Rei no tindrà res a veure. És un repte nou i anirem a totes.